Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

30 de maig 2020

Caramelles 2020


Ha passat més d'un mes, però tenia pendent, i em venia molt de gust, deixar constància en aquest bloc del que va passar a Calders la Pasqua de l'any 2020, de com el grup de Caramelles va aconseguir que, malgrat el confinament, la tradició no es perdés i les caramelles sonessin pels carrers del poble el diumenge de Pasqua.
Tot va començar el 6 d'abril...

Amb el confinament s'havien suspès primer els assajos de caramelles i finalment també la cantada del diumenge de Pasqua. Es començava a veure com alguns grups enregistraven cançons a distància o per videoconferència i a mi em va venir una idea al cap que vaig llançar al grup de whatsapp de les Caramelles de Calders...


Com veieu la idea va ser acollida amb entusiasme! Tothom va començar a buscar vídeos d'actuacions d'anys anteriors i les vam anar passant al Joan perquè les passés a mp3.
Quan les va transformar totes (95 arxius de so!!) me les va passar a mi per fer-ne la selecció. Les vaig anar escoltant totes per classificar-les, posant-hi el títol i si la cançó estava sencera o només hi havia un fragment.


Després d'hores d'escoltar i anar descartant (en aquesta se sent massa soroll de vent, en aquesta se senten massa les veus del públic, aquí el volum puja i baixa, aquí se sent una moto que passa...), vaig acabar fent una selecció final de 19 cançons que estaven senceres i tenien una qualitat de so acceptable:


Les vaig passar al Joan perquè retallés els inicis i finals imperfectes.
Paral·lelament vam fer la gestió amb l'alcalde per si podíem comptar amb els recursos municipals: la furgoneta amb el conductor de la brigada (el Mario) i l'equip de so. Tot van ser facilitats i vam anar posant fil a l'agulla.
I, a més a més, a partir de les diferents propostes, amb la Conxita vam acabar tancant un recorregut i la llista dels punts on s'aturaria la furgoneta perquè el màxim de veïns poguessin sentir les caramelles.

Després de 5 dies intensos, el dissabte 11 d'abril, el dia abans de les caramelles, ja ho teníem tot a punt. Només faltava fer-ne la màxima difusió i llavors vam fer el rètol que hi ha a l'inici de la notícia, que vam escampar per totes les xarxes socials possibles.

I vam anar a dormir il·lusionats, esperant que l'endemà fos un dia molt especial...
I us puc assegurar que per a tots els del grup de caramelles i per a no pocs veïns ho va ser!

Les caramelles són una tradició molt nostrada i sentida i el fet que, sense poder sortir de casa, amb les finestres obertes en un matí radiant, es poguessin sentir les caramelles sonant pel poble, quan ningú no hi comptava, va ser una experiència molt emocionant.

Acabo amb un petit vídeo que recull alguns fragments d'aquestes especialíssimes caramelles del 2020 i les moltes gràcies a tots els que ho vam fer possible.

Una de les cançons que cantem a Calders acaba amb una estrofa que representa a la perfecció el que vam fer aquest passat mes d'abril:

"...i allà satisfets comentem amb il·lusió
com hem aconseguit de mantenir la tradició.
D'aquí a dotze mesos serem aquests o més
perquè les caramelles continuïn a Calders."


27 de maig 2020

"Eso que tú me das" (Jarabe de Palo)

Jarabe de Palo ha tret un nou disc per sorpresa.
Un disc que es titula "Tragas o escupes" i ja està penjat a Spotify i plataformes digitals.
I com a llançament ens han presentat un videoclip de la cançó "Eso que tú me das", un videoclip on es veu un Pau Donés amb una cara molt demacrada i assegut en un tamboret, que fa pensar que la malaltia potser l'està guanyant.
He llegit que la noia que balla en el videoclip és la seva filla i que ell havia de ballar amb ella, però que no tenia prou forces...
I em sap greu posar-ho aquí perquè no ho tinc confirmat i potser estic alimentant un "fake", però fa temps que pateixo per la vida d'aquest artista, d'aquesta gran persona que ens torna a donar un exemple de valentia i de generositat.

Gràcies, Pau, per tantes i tantes coses, per la música i per l'exemple d'actitud i...mentre estiguem en aquest ball amb la vida i ens quedin forces... a ballar!

22 de maig 2020

"El cuc de la poesia" (poema)

Fa mesos que estic centrat en els contes arrel del projecte "12 mesos, 12 contes", però fa molts anys que escric poesia... De tant en tant, a temporades més sovint, a vegades de forma més esporàdica, però és un llenguatge en què em sento còmode i m'agrada molt per expressar sentiments, idees i sensacions.
I, a vegades, quan fa temps que no n'he escrit, es presenta com una mena de pessigolleig, com una veueta que diu "fa dies que no escrius cap poema, eh?" i llavors sé que tard o d'hora m'acabaré posant davant de la llibreta amb ganes de parir un poema.
És com si es despertés "el cuc" de la poesia...

I fa uns dies es va presentar... I en el poema que en va sortir hi surt ell mateix ("el cuc"), el repte del paper en blanc, la filosofia de la pesca (i el record homenatge al Xep), el Petit Príncep...
A veure què us sembla...

EL CUC DE LA POESIA (15-5-20)
Quedava un cuc a la nevera. Sempre en queden.
I l'he agafat. M'he preparat per (a)nar a pescar.
Ja feia dies que el desig de nou rondava
i no és qüestió de malgastar oportunitats.

Davant d'un mar de mil colors que em seduïa,
les sensacions s'han fet més grans i he somrigut
veient que l'aigua era tan blanca i no tenia
ni un gram de por quan he llançat la canya lluny.

Recullo fil i ben pacient només espero
que la picada arribi, però sense obsessions.
Gaudir el procés és important, més que la pesca
i és la manera de tornar sempre feliç.

Escolto el mar. Escolto el cor. Només escolto.
Els ulls tancats no m'impedeixen veure clar
si piquen molt o piquen poc perquè hi ha coses
que als nostres ulls són invisibles, però no al cor.

Quan obro els ulls el mar no és blanc i hi ha marcades
com les empremtes dels camins dels peregrins.
Puc resseguir-les poc a poc amb la mirada
i em deixen clar que el que he pescat em farà bo.

Plego la canya i guardo el cuc pel pròxim dia,
és una sort que no se'm mori aquest cuquet
perquè és el cuc que em mena a escriure poesia
que és el que avui he tret d'aquest mar de paper.

19 de maig 2020

Stay Homas


Aquest foto és del primer contacte que jo vaig tenir amb aquests tres nois. La meva germana Judit ens va passar un vídeo de tres nois que cantaven una cançó des d'un terrat de Barcelona. Amb una guitarra i una galleda donaven un bon rotllo extraordinari...
Qui eren?
Al cap de pocs dies tothom els coneixia perquè van començar a publicar cada dia una cançó a les xarxes, totes boníssimes, es van fer virals i els va començar a seguir gent d'arreu del món.
Són el Klaus Stroink (trompeta de Búhos), el Rai Benet (baix de Búhos) i el Guillem Boltó (trombó i cantant de Doctor Prats), 3 músics que compartien pis quan va començar el confinament i van començar a penjar cançons per animar la gent.... I vaja si ho han aconseguit!
Amb un immens talent i els instruments que tenien a casa (guitarra, trompeta, trombó, ukelele, un petit teclat i percussions improvisades amb una galleda, una tapa de cassola o una caixa de cartró), han creat un munt de cançons boníssimes.
Enginyoses, divertides, de diferents estils, barrejant llengües (català, castellà, anglès, portuguès...) i, en moltes d'elles, incorporant un fragment  a través de la pantalla del mòbil de músics amics que hi fan una col·laboració.
El que va començar com un divertimento se'ls ha escapat de les mans: els han entrevistat de mil i un mitjans ncaionals i internacionals, tenen programat un concert al juliol (per al qual van exhaurir les entrades en menys de mitja hora), faran un disc a la tardor amb la multinacional Sony... Fins i tot Michael Bublé, que els segueix i aplaudeix, ha enregistrat una versió del Gotta Be Patient...

Però per molt bé que estigui aquesta versió i per molt bé que estigui el disc que treguin a la tardor jo crec que mai no superaran la frescor i l'autenticitat d'aquests vídeos confinats que pengen a internet. En el moment d'escriure aquesta notícia en tenen publicats 28, dels quals faig una selecció de 16 (més de la meitat) que trobo excel·lents i brillants per les lletres, pel ritme, per les harmonies vocals, per l'enginy i sobretot pel superbonrotllo que em donen. Us les recomano al 100% si voleu acabar vivint moment de "cuquileo" i acabar exclamant enmig d'una cançó "Aaaguaaa!"
Cliqueu a sobre de cada enllaç i gaudiu-les!
Confination Song II: STAY HOMA (amb Sr. Wilson)
Confination Song VI: GOTTA BE PATIENT (amb Judit Neddermann)
Confination Song IX: THE BRIGHT SIDE (amb Josep Montero d'Oques Grosses)
Confination Song X: NADA QUE HACER
Confination Song XI: ESTAMOS MAL (amb El Kanka)
Confination Song XII: VOLVERÉ A EMPEZAR (amb el Nil Moliner)
Confination Song XIV: IN THE END
Confination Song XVII: ESO NO (amb Green Valley)
Confination Song XIX: ANYTHING AT ALL (amb Lia Kali)
Confination Song XX: TE LO DIGO JIMMY
Confination Song XXI: CUMPLEAÑOS
Confination Song XXIII: FEELINGS (amb Kyne)
Confination Song XXIV: LES MERDES
Confination Song XXVI: DOIN' THE PEACH (amb Vic Mirallas)
Confination Song XXVII: ANOTHER LOVE SONG (amb Pablo Alboran)
Confination Song XXVIII: TA TUDO BEM

17 de maig 2020

El final de les recomanacions diàries



Ahir dissabte 16-5-20 vaig publicar l'última de les 60 recomanacions diàries (un llibre, un disc i un poema) que vaig començar el dia 16-3-20 a l'inici del confinament pel coronavirus... 60 dies en els que cada matí he publicat les 3 recomanacions i n'he fet difusió entre diferents grups d'amics i familiars.
Vaig començar empès per l'emoció de veure l'esperit col·laboratiu de la societat, veient com sorgien mil i una iniciatives amb vocació de servei. Gent que oferia receptes de cuina, classes de ioga, recursos educatius, concerts gratuïts... Tothom compartia el que tenia amb els altres per fer més passador el confinament. Vaig pensar quina cosa podia oferir jo i vaig decidir compartir els meus recursos i gustos culturals: un llibre, un disc i un poema cada dia.

M'ho he passat molt bé remenant per la meva biblioteca i la meva discoteca, rellegint i reescoltant llibres i discos que m'encanten i compartint-los, però amb el pas dels dies vaig anar veient que allò no podia ser etern perquè, tot i que he llegit molt i he escoltat molta música, arribaria un moment en què hauria de començar a recomanar productes que ja no serien tan "tan bons". Al final vaig decidir que 60 dies (2 mesos) era un bon número per acabar amb dignitat.
Podria haver-ho allargat encara més, tenia alguns títols més a les llistes que anava fent. Potser 70, potser 74...o podia haver-ho anat allargant indefinidament (els llibres i els discos no s'acaben) però mica a mica les recomanacions haguessin anat grinyolant i perdent interès. M'ha semblat que 60 dies era un bon número, un número rodó que em permetia deixar-ho "en alt", orgullós de tot el que havia recomanat.

Vaig acabant i em queda dir-vos tres coses:
1.- Ensenyar-vos les fonts de les meves recomanacions.
2.- Demanar-vos un favor.
3.- Fer-vos l'última recomanació, avui que és diumenge: uns poemes meus per acabar.

1.- Aquesta és la biblioteca que tenim a l'estudi amb tots els llibres que hem anat acumulant al llarg dels anys. I aquest és l'armari de cd's que tenim al menjador amb tots els cd's que he anat comprant al llarg dels anys (caldria afegir una caixa plena de vinils que tinc el garatge d'on també vaig escollir-ne alguns). Aquí és on m'he anat capbussant per treure'n cada dia els llibres i discos que us he recomanat. De poemes, quan vaig acabar els que tenia en paper, em vaig nodrir d'internet, sobretot de la web "versos.cat".



2.- El favor: si durant aquests 60 dies teniu alguna anècdota o comentari sobre les recomanacions que us he enviat SI US PLAU POSEU-ME UN COMENTARI AQUÍ AL BLOC. D'aquesta manera quedarà fixat aquí i els podré recuperar passats els anys, com em passa en tot el que vaig publicant-hi des de fa 10 anys, com si fos una mena de diari personal o les meves memòries que vaig fent sobre la marxa.
Si vau descobrir algun llibre o música que no coneixíeu i us va agradar, si vau recordar un llibre o música que havíeu oblidat i us va fer il·lusió, si un poema concret us va aportar alguna cosa especial, què sentíeu cada matí quan rebíeu el meu avís... que sé jo, qualsevol cosa que em vulgueu fer saber després de tots aquests dies.
Heu d'anar al final de la notícia, on posa "0 comentaris" (o un altre número si ja hi ha algú que n'hagi posat algun). Llavor s'obre una finestra on hi ha un espai per escriure el vostre comentari i al final heu de clicar una opció on diu "Tria una identitat". Allà podeu clicar l'opció "Nom/URL" i només cal que hi escriviu el vostre nom. Finalment caldrà clicar l'opció "No sóc un robot" i potser escollir aquelles imatges que us demanin abans de clicar el botó "Publica el comentari".
Us estaré molt agraït si em deixeu algun comentari, explicant la vostra vivència d'aquestes recomanacions diàries. Em farà molta il·lusió.

3.- I per acabar (avui que és diumenge) tres poemes meus: "EL DESERT DE LES PARAULES", "ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN" i "RESTES DEL NAUFRAGI"

I moltes gràcies per la companyia de tots aquests dies. Ja no us atabalaré més amb trameses diàries, però aquí teniu el bloc picalapica on sempre sereu benvinguts.
A reveure!

EL DESERT DE LES PARAULES (6-11-11)
Buscaré algú que m'hi porti,
al desert de les paraules
i, mentre els peus arrossegui,
deixaré la ment en blanc
fins que arribi la tempesta.

Després em quedaré quiet
mentre la sorra, violenta,
castigui la meva pell.
I s'hi clavaran, com vidres,
cents i milers de paraules.

Seré com plana de llibre
i la sang ja serà tinta.
I em prendré, com a analgèsic,
infusions de fulls impresos
d'anacrònics diccionaris.

Si em queda alguna fractura,
sobre la blanca escaiola
escriuré amb cal·ligrafia
de colors, cèlebres frases
que m'il·lustrin cada dia.

I després, recuperat,
tornaré a agafar la ploma
i el paper en blanc i, en silenci,
provaré de tornar a escriure
i si encara no n'he après...

buscaré algú que m'hi acosti...
al desert de les paraules.


ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN (gener 2018)
Perseguidor de somnis,
la trista professió
que exerceixo amb constància
digna d’admiració.

Persegueixo els meus somnis
sense arribar-hi mai,
però mai no defalleixo
sentint-los tan a prop.

El somni es fa visible,
el veig a l’horitzó
i amb força m’hi encamino,
amb força i il·lusió.

El somni se m’escapa.
S’atura, es gira, em mira,
com si estés de part meva
i es deixés atrapar.

Però és un somni i no pot
deixar de ser-ho i sempre,
quan començo a acostar-m’hi,
es comença a allunyar.

Pessigolles, els somnis.
Pessics, la realitat.
I enmig la meva vida
buscant sense trobar.


RESTES DEL NAUFRAGI (17-10-2014)
No tinc gaire res més
que restes de verí
del got que vaig guardar
de prova del delicte.

Teranyines de somnis
que se m’esfilagarsen
algunes matinades
que el fred fa de cangur.

Silencis envasats
al buit per consumir
quan el xivarri ensorri
els murs del meu bastió.

Paraules escarràs,
badalls de macramé,
batecs descontrolats...
les restes del naufragi.

Sol, a una illa deserta,
espero les onades
que em porten, cada tarda,
residus i tresors.

Depèn de mi que els vegi
com residu o tresor,
sent la mateixa cosa.
Només de mi depèn.

Llunàtic nàufrag, deixa
que el temps vagi passant.
Les onades, la sorra...
tot s’acaba posant...