El conflicte de Gaza i Israel

Fa dies que dinem amb les esgarrifoses notícies dels bombardejos a la Franja de Gaza on no deixen de morir nens innocents com a conseqüència d'un d'aquells conflictes endèmics que sembla que mai no arribaran a solucionar-se. Al facebook trobo unes fotos esgarrifoses que il.lustren episodis nefastos d'aquest conflicte (les afegeixo al final d'aquest escrit). Entremig descobreixo la campanya que s'ha engegat per demanar la pau a aquests territoris arrel de la foto d'un petó entre una parella àrabo-israeliana que s'ha viralitzat a través de les xarxes socials.
M'adono que realment no sé massa cosa d'aquest conflicte. Investigo una mica i us exposo aquí el que he trobat, tot i que el que en realitat vull és demanar que acabi d'una vegada aquesta barbàrie.

GEOGRAFIA
La Franja de Gaza és un estret territori al sud-oest d’Israel i al nord-est d’Egipte (360 km2,  11 km de frontera amb Egipte, 51 km amb Israel i 40 km de costa al Mediterrani) que, juntament amb Cisjordània, forma els anomenats Territoris Palestins. És una de les regions més densament poblades del planeta amb 4.118 persones per km2. Hi viuen una mica més 1,5 milions de palestins. Tant Palestina com Israel al.leguen un dret històric sobre la zona.

ANTECEDENTS HISTÒRICS
1917-1948. Es forma l’Estat Palestí durant el Mandat Britànic. La franja de Gaza era una província d’aquesta Palestina.
1948. Després de la guerra àrabo-israeliana la franja de Gaza queda sota administració militar d’Egipte.
1967. És ocupada per Israel durant la Guerra dels Sis Dies i així es manté durant molts anys.
1987-1993. Primera intifada palestina (aixecament dels palestins contra Israel amb desobediència civil, mobilitzacions, vagues generals i lluita desigual de pedres contra armes).
1994. En virtut dels Acords d’Oslo es crea l’Autoritat Nacional Palestina que rep el 80% del territori i passa a encarregar-se de l’administració civil i la seguretat de la zona.
2000-2005. Segona intifada palestina (accions suïcides palestines i bombardejos israelians). Israel fa incursions a Gaza, hi instal.la llocs de control, restringeix els desplaçaments de palestins, construeix diversos assentaments jueus
2005. Els jueus de Gaza són evacuats i l’Autoritat Palestina en recupera el control. Se’n disputen el poder Al Fatah (permeables a la possibilitat d’un acord amb Israel) i l’organització islamista Hamás (que no reconeix l’Estat d’Israel).
2007. Hamás, que fins llavors s’havia alternat al govern palestí amb Al Fatah, pren el control de Gaza per la força, es nega a reconèixer l’Estat d’Israel i no renuncia a l’ús de la violència. Israel i altres potències occidentals passen a considerar Hamás com una organització terrorista. Se li imposen restriccions que afecten a l’ajuda humanitària que rebia fins llavors.
Israel controla les fronteres de Gaza, les seves comunicacions, els espais aeri i marítim i els subministraments de combustibles i aigua

HISTÒRIA INTERMINABLE
Des del 2001 des de Gaza es llancen de manera constant míssils cap a les poblacions frontereres d’Israel. Israel, al seu torn, infringeix severs bombardejos als pobles de la franja de Gaza.
Organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch han denunciat repetidament la devastació provocada pel conflicte i diversos crims de guerra i greus violacions del Dret Internacional per part dels dos bàndols.
Segons el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) més del 70% dels habitants de Gaza viu en situació de pobresa, amb ingressos mínims i totalment dependents de l’ajut internacional.
Les potències internacionals i el Consell de Seguretat de l’ONU condemnen els crims que es produeixen, lamenten la pèrdua de vides humanes i fan crides al cessament de la violència. Intenten arribar a acords per aconseguir restablir converses entre els dos Estats que provoquin un alto el foc i una reobertura d’un procés de pau.
Alguns països com els Estats Units sempre subratllen que Israel té dret a defensar-se. Alguns països àrabs o afins a Palestina sempre denuncien obertament que Israel viola els drets de la població civil palestina.
Israel exigeix que s’aturin els atacs amb míssils des de Gaza. Palestina reclama que se li respectin els drets civils i humans, que s'aturi el bloqueig israelià i demana el reconeixement internacional.
Passen els anys i tot segueix igual.

CRISI DEL 2014
L’increment de la violència del conflicte de Gaza aquest juliol ja ha superat els 800 morts. A 25 de juliol se n’havien comptabilitzat 828 de palestins (la majoria civils i gairebé 200 nens) i 37 d'israelians (la immensa majoria militars).

JEWS AND ARABS REFUSE TO BE ENEMIES
El 13 de juliol, la periodista nord-americana d’origen libanès, Sulome Anderson, va publicar a Twitter una foto en que es feia un petó amb el seu xicot israelià de família ortodoxa. Els dos aguantaven un paper en que es podia llegir “JEWS AND ARABS REFUSE TO BE ENEMIES” (Jueus i àrabs ens neguem a ser enemics). Més avall explicava: Ell em diu “neshama” (“carinyo”, en hebreu),  jo li dic “habibi” (“estimat”, en àrab). L’amor no parla l’idioma de l’ocupació.  I hi afegien el  'hashtag' #JewsAndArabsRefuseToBeEnemies.
Amb aquesta foto volien recolzar una campanya engegada poc abans per un estudiant israelià del Hunters College de Nova York i la seva amiga síria.
La foto ha tingut un efecte viral arreu del món a través de les xarxes socials, s’ha compartit milers de vegades, ha aconseguit milers de seguidors i ha provocat infinitat de fotos de parelles, famílies i amics de les dues comunitats que secunden aquesta campanya a nivell planetari per defensar la pau entre àrabs i jueus.

BIBLIOGRAFIA:
http://www.numaniaticos.com/ninos-muertos-que-estaban-jugando-al-futbol-en-gaza/
http://www.unitedexplanations.org/2012/11/19/el-conflicto-de-israel-y-gaza-explicado-en-6-puntos-clave/
http://www.la-razon.com/mundo/Franja-Gaza-arrastra-conflicto_0_2095590505.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Intifada
http://www.rankingfamosos.com/ver-noticia/ya-es-viral-imagen-de-periodista-arabe-besando-a-su-novio-judio/516772

Evolució històrica dels territoris palestins.

El pare de 4 nens morts mentre jugaven a futbol a una platja de Gaza: No eren “escuts humans”.

Homenatge del fotògraf israelià Amir Schiby, per als 4 nens palestins assassinats per míssils israelians a la platja de Gaza.

Casa de Gaza cosida a trets.

Un noi amb el seu ocell a Gaza.

Cirurgians a Gaza utilitzant el llum del mòbil per les constants apagades elèctriques.

 

Míssils israelians caient a la franja de Gaza.

"Selfies" d'aniversari

Una "selfie" és una foto informal en format d'autoretrat. És molt popular entre els adolescents i s’ha convertit en un fenomen de moda. Normalment es fan amb les càmeres dels telèfons mòbils i s'acostumen a penjar a internet per compartir-les a través de les xarxes socials.
En català s'ha proposat el mot "autofoto" per evitar el terme anglès, però a mi m'agrada més l'opció "melafoto" (que vaig llegir al bloc de Els Amics de les Arts) i que suposo que es refereix a que la foto "me la foto" jo mateix.

Doncs bé, l'Anna i jo no som adolescents ni hem fet aquestes fotos amb el telèfon mòbil ni les hem penjat a les xarxes socials (bé, en tot cas només en aquest bloc), però hem passat 24 hores fora de casa celebrant el nostre aniversari de casats (19 anys ja...!!! i 27 si comptem els 8 previs de festeig) i no sé què ens ha agafat, però ens hem fet un bon grapat de "selfies".

Vam instal.lar-nos a Can Prat Barrina (casa de turisme rural que potencia el consum de productes de proximitat i on es pot gaudir d'una gran pau, una decoració amb molt bon gust i un tracte exquisit). A la nit vam anar a l'Observatori Astronòmic de Castelltallat per fer un bateig de cel (tot i que al final no va ser possible perquè el cel era ple de núvols i haurem de repetir-lo un altre dia). L'endemà vam anar a Sitges per passar un dia de platja i relax.

I aquí teniu el recull de "melafotos" o "selfies". I que per molts anys ens en puguem anar fent!

Som iguals

L'altre dia al sopar de la germandat es va produir una situació molt hilarant. Jo intentava explicar una divertida escena d'una pel.lícula i m'anava enriolant de manera que era impossible entendre el que explicava. Però les meves riallades s'anaven encomanant i va acabar tothom rient sense saber en realitat què coi explicava.
Llavors vaig tenir la imatge ben clara del meu pare fent el mateix en algun dinar familiar i vaig dir-ho: "Ostres, ara semblava el pare". I tots els que estaven al voltant de la taula van estar-hi totalment d'acord i de fet estaven a punt de dir-ho.

I això em va portar a un altre record d'aquest hivern. Estàvem amb el meu pare al camp de futbol de la Pirinaica veient un partit del Roc. Feia poc que em medicava per a la hipertensió i seguia barallant-me amb el colesterol, problemets de caire genètic que el meu pare també té i que segurament són un involuntari regal en herència. Comentàvem el ritme de vida que portava jo, sempre de bòlit entre la feina de l'escola, de LA CALDERINA, d'aquest mateix bloc i el ritme diari d'anar a munt i avall amb els nens de Calders a Manresa i de Manresa a Calders. Ell em recomanava que intentés reduir el ritme d'estrès però al moment va dir-me que entenia que no pogués:
- Som iguals, tu i  jo -va dir.

I llavors vaig recordar la meva infantesa i el seu ritme de vida, treballant moltes hores al Centre Hospitalari, i després fent tractaments particulars a domicili (per arrodonir el sou i poder mantenir 5 fills). I després al Gimnàstic a fer d'entrenador o de directiu d'aquest club de futbol. I després anant a la parròquia de Crist Rei a col.laborar en el Consell Parroquial. I encara a temporades participant de l'Associació de Pares de la nostra escola... Sempre amunt i avall, barrejant qüestions de feina i altres aficions que l'omplien i amb les quals col.laborava de manera desinteressada en entitats fent sempre una impagable bona feina.
I després vaig recordar el bon record que sempre ha deixat el meu pare en totes les entitats on ha col.laborat i també en la seva feina de fisioterapeuta, com de bé parla tothom d'ell i un cop més vaig sentir-me orgullós d'ell i vaig pensar que aquest "Som iguals" era un molt bon elogi.

Tan de bo realment pugui assemblar-me en totes les coses bones que he pogut aprendre i imitar del meu pare!

Ara és l'hora

Anem escalfant motors pel moment històric que es va acostant: l'11-9 i el 9-11.
L'11 de setembre estem convocats a Barcelona per fer una "V" gegant omplint la Diagonal i la Gran Via de la ciutat de Barcelona. Una "V" de Voluntat, de Votar i de Victòria.
Si aquest acte de la Diada torna a ser multitudinari (com ho van ser la manifestació de Barcelona del 2012 i la Via Catalana del 2013) estarem una mica més a prop d'aconseguir poder votar el 9 de novembre i respondre la pregunta que ens pot portar cap a la independència:

Vol que Catalunya esdevingui un estat? 

En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?

A casa nostra ja ens hem apuntat per anar a formar part de la "V" gegant i tenim clar que votarem "Sí. Sí". Ara no és moment de defallir perquè estem en un punt culminant de la nostra història.

A la plana web de la campanya "Ara és l'hora" hi ha un Manifest que explica que ara és l'hora de: la gent, la democràcia, la unitat, la generositat, la valentia, l'excel.lència i, finalment, que ara és l'hora de votar i guanyar.
L'ANC i Omnium Cultural han unit un cop més els seus esforços i la seva energia al servei del país i han difós un altre vídeo que anima a no deixar passar aquest moment històric.
Jo no puc fer res més que agrair-los-ho, aplaudir-los i col.laborar a difondre el seu missatge que em faig meu:

ARA ÉS L'HORA!!

Un altre sopar de la Germandat

L'any passat vaig fer una notícia on vaig explicar l'origen del sopar de la Germandat, una cita anual en que ens trobem les meves germanes (menys el Sergi que viu a Brasil i de moment no s'hi pot afegir) a casa nostra a Calders un dia d'estiu per banyar-nos a la piscineta i passar una bona estona de convivència fraternal amb un sopar a la fresca (veure notícia del 2013).
Doncs aquest any estem molt contents d'haver repetit la cita, amb un membre més (el Jan, l'últim nebodet, fill de la Raquel i el Ramon) i mantenint les bones sensacions de cada any. I cada any ho immortalitzem amb una foto dels germans que ens permetran veure com anem envellint mica a mica sense perdre aquest contacte, relació i bon humor.

Llarga vida als sopars de la Germandat!!

Acabo amb un grapat de fotos de la trobada d'aquest 2014 i una presentació amb una foto de cada any des de la del 2009 (de moment 6 fotos que esperem que acabin sent mooooltes més)