* divendres 20-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Divendres 20-3-20

Un llibre: MEMÒRIA D'UNS ULLS PINTATS de Lluís Llach. Va ser la novel·la de debut de Lluís Llach i vaig quedar impressionat del nivell narratiu. Em va encantar i vaig aprendre molt ja que va reflectint l'evolució de Barcelona en els anys de la Guerra Civil, amb tot luxe de detalls històrics. Paral·lelament veiem l'evolució de les relacions personals i amoroses entre 4 amics. I tot plegat molt ben trenat amb un fil conductor que viatja del present al passat i li dóna un final adequat a tot plegat.

Un disc: GOLOSINAS de Pedro Guerra. El disc de debut de Pedro Guerra em va enlluernar totalment. Llavors jo formava part d'un duet musical (Nàufrags,amb el Josep Vacas) i ens encantaven aquelles cançons senzilles i acústiques, plenes de sensibilitat i bellesa. Poesia, reflexió, esperança, il·lusió, records, tendresa, simpatia... Sempre m'hagués agradat ser capaç d'escriure una frase com "No es bueno quedarse colgado de un sueño, habrá que empujarlo llegado el momento...". Aquell noi canari va fer un primer disc rodó.
Enllaços a algunes cançons: "Las gafas de Lennon", "Biografía", "El marido de la peluquera", "Todo es desorden", "Mujer que no tendré"

Un poema: PLANTAR SOBRE LA TERRA de Montserrat Abelló. No conec massa l'obra d'aquesta poetessa, tot i que sé que té molt bones crítiques. Em va caure a les mans un llibre-disc de versos musicats per la Celeste Alías i alguns poemes em van agradar. Sobretot aquest que parla d'enfortir-se un mateix per poder donar força als altres. El trobo senzill però molt potent.

Primavera confinada

Diuen que avui comença la primavera. I és veritat. Des de la finestra es veu un dia clar i assolellat, els dies s’han anat allargant i el clima és més benigne.
Però estem tots dins de casa. De fet ni escoltem la informació meteorològica dels telenotícies, que abans sempre cridava la nostra atenció per si ens havíem d’abrigar més o menys o si havíem d’agafar el paraigües. Ara tant és.
Demà farà una setmana que no surto de casa. El divendres 13, el primer dia que les escoles estaven tancades, al matí vaig sortir a fer una volta amb bicicleta (quan encara no estava prohibit) i a la tarda vaig anar amb els companys de LA CALDERINA a fer l’entrevista del proper número. Després ja no he sortit de casa.

Hi estic bé a casa. Ja ho sabeu. Escric molt. Llegeixo. Miro la tele. Planxo... Puc estar moltes setmanes així... Però també trobo a faltar l’exercici físic (he començat a fer bicicleta estàtica), veure com avancen els projectes amb els alumnes, la relació amb els companys, les estones al cafè de Moià on escric mentre l’Ona està entrenant a bàsquet, els partits del dissabte del Roc i l’Ona i els comentaris amb els altres pares, els dies que anava a dinar a casa dels avis...

I penso força en el canvi radical que hem hagut de fer forçosament a les nostres vides. El valoro molt. Sempre havia dit que el TEMPS era el gran tresor i ara tenim MOLT TEMPS. No hem de córrer amunt i avall com fèiem tot el dia. I no hem de fer moltes de les coses que pensàvem que havíem de fer, obligacions que ens havíem autoimposat, necessitats que no eren tals necessitats. Ara bàsicament VIVIM. Que poca cosa, oi? Doncs a mi m’agrada. 
I penso que seria molt interessant que quan torni la normalitat ens quedés alguna cosa d’aquests aprenentatges, però em temo que no serà així. Tornarem a córrer com desesperats, arribant tard a tot arreu, queixant-nos de les coses que volíem fer i no hem tingut temps de fer, tornarem a acumular... i tornarem a oblidar que MENYS ÉS MÉS.

He estat escrivint les recomanacions pel bloc. Faré una estona de bicicleta estàtica. Potser podarem alguns arbres del jardí. Potser arreglaré la cistella de bàsquet. Dinarem. Mirarem la tele. Llegirem. Escoltaré els concerts gratuïts en streaming que fan la Cèlia Vila o el Ramon Mirabet... Anar fent... Tranquil·lament... I ens anirem connectant per xarxes socials, ens farem bromes, mantindrem el contacte... I ens esgarrifarem de la incapacitat dels polítics per gestionar millor aquesta crisi... I ens meravellarem de la gent. La gent que s’ajuda, que surt al balcó a cantar pels seus veïns, que es posa a cosir mascaretes pels hospitals que no en tenen, que es posa a aplaudir el que tant ens estan ajudant a sobreviure a aquesta crisis (sanitaris, transportistes, personal de neteja, forces de l’ordre...). El millor i el pitjor.
I jo observo i gaudeixo d’aquesta primavera confinada, esperant que passi, però també esperant que després en quedi alguna cosa.

* dijous 19-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dijous 19-3-20

Un llibre: MENTIDERS d'Emily Lockhart. Començo dient que va ser proclamada pels lectors com a millor novel·la 2014 per a joves Adults i seleccionada com a millor novel·la 2015 per l'Associació de Biblioteques Americanes. Segueixo dient que és una novel·la sorprenentment boníssima. I continuo dient que és un d'aquells llibres que és millor llegir sense saber-ne gairebé res, per poder-la gaudir del tot. Només us diré que parla dels Sinclair, una família adinerada que estiueja en una illa privada on només hi són ells: uns adults que no tots s'entenen bé, una noia intel·ligent i malalta, un noi apassionat, un grup de quatre amics... La ressenya de la coberta acaba dient: "...Mentides i més mentides. Llegeix-la. I si et pregunten com s'acaba, tu explica una mentida i ja està."

Un disc: 50 PALOS de Jarabe de Palo. Jarabe de Palo ha fet molts discos i bones cançons al llarg dels anys i Pau Donés va voler celebrar els seus 50 anys i aturada musical (té un càncer que li recomana abaixar el ritme de vida) amb un magnífic disc en el que reinterpreta els seus grans èxits, vestint-los de manera diferent. Uns arranjaments acústics, fets per a piano, violoncel, contrabaix i percussions, que realcen la sensibilitat, senzillesa i bellesa de les cançons. D-E-L-I-C-I-Ó-S !
Enllaços a algunes cançons: "Humo", "Grita", "Bonito", "Depende", "Tiempo", "Hoy no soy yo", "¡Yep!"

Un poema: EL DÍA SE HA IDO d'Ángel González. Un poema molt bonic d'un gran poeta que vaig descobrir fa poc. Parla de la successió del dia i la nit, però amb unes comparacions precioses com quan el gos (el dia) se'n va i arriba el gat (la nit) i llepa les últimes restes de llum que quedaven a la tassa. L'endemà tornarà el gos bordant i farà fora la nit. Senzill però tremendament poètic.

* dimecres 18-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dimecres 18-3-20

Un llibre: ÉS QUE ABANS NO ÉREM AIXÍ d'Empar Moliner. És el darrer llibre que he llegit i m'ha agradat moltíssim. Els contes de l'Empar Moliner tenen un estil molt personal. Són tremendament actuals i aprofundeixen en les misèries i contradiccions de la condició humana, passejant entre l'humor i la crueltat, l'atzar i la desgràcia, la crítica i la reflexió. Hi ha un mestratge en la manera d'escriure'ls i el tractament dels temes que, llibre a llibre, es consolida i creix. Molt recomanable!

Un disc: HOME IS WHERE THE HEART IS de Ramon Mirabet. Si em coneixeu ja sabeu que Ramon Mirabet és un dels meus artistes preferits i a qui més vegades he vist en directe i... sempre m'ho he passat molt bé en els seus concerts. És autèntic, té una veu càlida que comunica i emociona i porta uns músics genials que donen sensibilitat, força i trempera a les seves cançons. Aquest disc també el vam escoltar ininterrompudament durant moltes setmanes. Us enllaço algunes cançons: "Home is where the heart is", "Those little things", "Use your smile", "For the lady", "Shake it just like that", "Go"... Una advertència: si no el coneixíeu i el tasteu... ja no el podreu deixar!

Un poema: EDUCAR de Gabriel Celaya. Un poema preciós que parla de la manera com mestres i pares eduquem els infants, dotant-los de totes les eines que podem i amb la il·lusió de perdurar a través d'ells... Una imatge poderosa i entranyable...

* dimarts 17-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc és fàcil trobar cançons per internet (intentaré enllaçar-ne algunes) i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Tan de bo a algú li siguin útils i podeu fer-ne tanta difusió com vulgueu ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dimarts 17-3-20

Un llibre: UN ANY I MIG de Sílvia Soler. Una novel·la magnífica que retrata les relacions familiars d'una parella que entra a la jubilació i els seus 4 fills ja cap a la trentena. La novel·la combina les relacions actuals de la parella, entre els germans i de cadascun amb els pares i va fent salts al passat quan els germans eren petits. L'acció també salta entre diversos escenaris: la Badalona on viuen habitualment els pares, una casa d'estiueig de la Garrotxa i els diferents escenaris on es desplacen els fills. la Sílvia Soler fa un excel·lent treball de descripció dels sentiments i vivències de cadascun dels personatges. El guió de la novel·la és molt interessant i perfectament desenvolupat, però la descripció dels sentiments i sensacions que viu cadascun dels personatges és magistral.

Un disc: FANS DEL SOL d'Oques Grasses. Un disc d'aquells rodons que hem escoltat moltíssimes vegades al cotxe i que a casa ens agrada a tots. Cançons optimistes, alegres i amb missatges profunds embolicats amb ritmes ballables. Un grapat de cançons genials com "Sta guai", "Serem ocells", "In the night", "John Brown", "Més likes" o "Bancals"... però si he acabat citant gairebé totes les cançons del disc! Veieu com és un molt bon disc... I molt adequat per apujar l'ànim en un confinament!

Un poema: PODRIES de Joana Raspall. Un poema preciós que amb un llenguatge senzill però claríssim explica que és només qüestió d'atzar que nosaltres no estiguem en un camp de refugiats, en un país en guerra o en una zona devastada pels huracans o la sequera i que, per tant, hem de ser respectuosos i solidaris amb totes les persones que passen per aquestes situacions i ajudar-les sempre que puguem.