L'inici del judici

Per fi ha començat el judici als presos polítics independentistes i els 3 primers dies m'ha agradat el que he vist.

1.- Uns advocats molt ben preparats, valents i contundents sense perdre les formes i que han posat sobre la taula els arguments que demostren les condicions d'indefensió dels acusats amb les obstruccions que han tingut per preparar la seva defensa, a part de les lamentables condicions en que hauran d'aguantar tot el judici, mantenint-los en presó preventiva.

2.- Uns arguments de les acusacions que gairebé fan riure pel relat imaginari que dibuixen tan allunyat de la realitat dels fets que es van viure. És gairebé impossible comprar-los l'acusació de rebel·lió i sedició, quan no es veu la violència per enlloc. Menció a part la gran frase del fiscal Cadena: "...había un plan violento para lanzar murallas humanas contra los cuerpos y fuerzas de seguridad del estado..."

3.- La dignitat, la contundència, la valentia, la serenor, la coherència i l'immens exemple dels nostres presos polítics que contesten amb seguretat, desmunten les mentides de l'Estat i fan trontollar les seves barroeres acusacions. Fa goig escoltar-los i em sento tremendament orgullós d'ells.

4.- Les moltes i contundents declaracions internacionals que donen ple suport als presos polítics i denuncien la ignomínia d'aquest judici INJUST:

• diputats escocesos i galesos vesteixen de groc mostrant suport als presos.
• Nicola Sturgeon, líder del Partit Nacional Escocès, fa explícit el seu suport a la causa catalana i critica el judici.
• L'Associació d'Advocats Europeus Demòcrates qüestionen que el judici sigui just.
• El grup dels Verds/ALE a l'Eurocambra demana que el judici sigui just i independent.
• Alfred de Zayas, relator i expert independent nombrat pel Consell de Drets Humans de l'ONU, denuncia violacions de drets europeus per part d'España, dóna la raó a la causa dels presos polítics i amenaça de possibles represàlies a l'Estat Espanyol.
• John Bercow, president de la Cambra dels Comuns del Parlament britànic, expressa el seu suport a la Carme Forcadell i defensa la llibertat d'expressió per parlar de tot en les cambres parlamentàries democràtiques.
• I moltes capçaleres de diaris arreu del món majoritàriament donen suport a la causa catalana i posen en dubte les garanties d'aquest judici.

No puc aventurar com acabarà aquest judici perquè a España tot és possible, però veient el que he vist, penso que si el judici fos realment just, no hi hauria d'haver cap altre sentència possible que l'absolució.

Lluita pels teus somnis...

Començo amb aquesta il·lustració del genial Joan Turu que, com sempre, fa una fusió preciosa de dibuix i missatge:

"DORMINT NO ES FAN REALITAT ELS SOMNIS"

És bonica la frase i té molt de sentit i molta veritat. Jugant amb la semblança entre els somnis que somiem quan dormim i els somnis com a objectius i il·lusions que volem aconseguir. I, és clar, dormint no aconseguirem fer realitat els nostres somnis...

Ja fa molt de temps que vaig sentir una sentència similar en una cançó de Pedro Guerra. La cançó es diu "Las gafas de Lennon" i la frase diu:

"NO ES BUENO QUEDARSE COLGADO DE UN SUEÑO,

HABRÁ QUE EMPUJARLO, LLEGADO EL MOMENTO"

(enllaç a la notícia del 2013 que en parlava)

I quan rumiava com fer una notícia amb aquests dos elements que tenen tant en comú, m'ha sortit el títol: un fragment d'una cançó dels Sopa de Cabra, "Els teus somnis":

"LLUITA PELS TEUS SOMNIS, T'ESTAN ESPERANT,
FES QUE SIGUIN CERTS, ABRAÇA'LS."

I de totes les coses dolentes que ens han portat aquests temps que estem vivint d'injustícies, de bogeria, de violència, de retallades de drets, d'insolidaritat, d'abusos de poder i de tantes coses, intento extreure'n una petita cosa positiva: la capacitat de reaccionar i de lluitar pels nostres somnis, pel nostre futur.

Mai no havia anat a tantes mobilitzacions, manifestacions, mai no m'havia significat tant políticament i socialment, mai no m'havia plantejat fer tantes vagues, però sento que he de prendre un paper actiu i que he d'aixecar la veu i fer gestos i arriscar-me per ajudar a que les coses que no m'agraden canviïn. Perquè potser per aconseguir alguna cosa gran cal estar disposat a perdre'n alguna de petita abans. I potser si ningú no vol renunciar a res, mai no podrem aspirar a un futur millor.

No em sento un revolucionari ni penso en accions temeràries, però si que em sento en la necessitat de plantejar-me seriosament decisions que tot i que puguin afectar-me negativament en el present immediat, penso que poden contribuir a fer una pressió i una força col·lectiva que empenyi la societat a aconseguir guanys de futur. Tal i com van fer els nostres pares i els nostres avis i, per sort o per desgràcia, no estàvem acostumats a haver de fer nosaltres.

Però ara si que ens cal.
Tenim molt a perdre, però també tenim molt a guanyar i no podem quedar-nos immòbils ni indiferents, ni conformar-nos amb les engrunes que ens vulguin regalar: hem de lluitar pels nostres somnis perquè... dormint no es faran realitat.

Història d'España en 3 minuts

He trobat aquest fantàstic monòleg de Dani Orviz a Facebook.
Resulta que va ser el guanyador de la final del Poetry Slam celebrada al Centre Cultura Contemporània el passat 12 de gener.
Es tracta d'un poema construït a partir de paraules esdrúixoles titulat "Historia Ibérica Espídica"

L'he trobat B-R-U-T-A-L !!


Historía Ibérica Espídica
DANI ORVIZ

¡Historia de España en tres minutos!

En el principio de la gran crónica el gran Dios bíblico con pases mágicos crea un bucólico planeta esférico. Y donde el Atlántico toca el Cantábrico crea una tierra peninsulítica de hombres virílicos y hembras fantásticas. Un edén mítico digno de cántico, lejos del ártico, cerca del trópico...

Pasa el jurásico, pasa el triásico, mientras en rústicas plazas taurínicas hombres prehistóricos hacen estéticas medias verónicas a dinosaurios. Y en una diáspora, el macho ibérico salta el cordón de lo pirenáico y va dejando en cuellos utéricos partes concretas del gen hispánico: a los américos les da lo auténtico, a los asiáticos les da lo práctico, a los gitánicos les da lo rítmico y pa´los negros el poder fálico.

Pasan helénicos, pasan románicos y los barbáricos se hacen católicos. Y en un descuido de tintes épicos, mientras que estamos todos en Bábida, los musulmánicos suben espídicos hasta tocar los montes cantábricos, donde las huestes blancas caucásicas de un par de leches bien hiperbólicas les quitan toda la goma arábiga y los devuelven a tós pa África.

¡Tiempos fantásticos para la lírica! Donde los reyes que son católicos llega un tipejo de acento itálico y, muy histriónico, pide entre súplicas que le financien tres carabélicas. ¡Toma ganancias estratosféricas! Y en nuestro imperio de siglo áurico nunca se pone el astro lumínico. Mas nos devuelven a lo paupérrimo las sucesivas castas monárquicas: los hemofílicos, los sifilíticos, los endogámicos y los mongólicos.

Vienen del norte franchutes cómicos en invasiones napoleónicas.Y por las tierras de las américas perdemos todas nuestras colónicas. Semanas trágicas y cambios cíclicos conservadóricos y progresísticos. Y con el triunfo de lo izquierdístico muchos amigos de las esvásticas se ponen un pelín parabélicos y lo que le hacen a la república, por no caer en lo problemático, se lo describo usando la mímica.

¡Fuera desmanes judeo-masónicos! ¡Fuera lo crítico, fuera lo erótico! Y lo ideológico queda en el ámbito de lo ecuménico y lo eucarístico. Modos de ser carpeto-vetónicos, hombres famélicos y niños tísicos. Spain is typical, Spain is topical...¡Bum demográfico! ¡Viento apertúrico! Traen lo calórico a nuestras costas las sicalípticas suecas magníficas. Victoria pírrica, muere el tiránico. ¡Ya somos libres en lo político, ya no nos manda ningún chupóptero! Pero en lo alto, por sus cojónicos, sigue el borbónico dando portcúllico. (*)

Un demagógico baile ideológico de lo izquierdístico hasta lo céntrico bailan al paso de nuestros votos lo socialístico con lo pepérico. Con lo europédico unión económica. Sedes olímpicas, moneda única. Pufos históricos, vidas de empréstito. Bum urbanístico, crack urbanístico, crack económico. Muerte de clínicas, cierre de fábricas. Y de repente toda la gente vuelve la vista hacia lo izquierdístico. Y nuestros líderes izquierdísticos se dan de ostias como energúmenos. Y nuestros líderes izquierdísticos compran chalets en lo periférico. Y de repente toda la gente vuelve la vista hacia las esvásticas. ¡No pasa nada! ¡Somos simpáticos! ¡Somos graciosos! Toda la culpa es de los de África. Y de esta historia ibérica espídica que ahora se vuelve tan ansiolítica, queda en la fuerza de vuestros dígitos el escribir el próximo capítulo.

(*) Del inglés portcullis: Puerta de rejas de hierro que protegía la entrada de los castillos.

"Natura sàvia" a TV3

Assistim als últims capítols d'aquest magnífic programa que ha estat "Natura sàvia" les nits de dilluns a TV3. Un programa de divulgació científica que ha assolit el seu objectiu amb el rigor del naturalista JAUME SAÑÉ. Un programa d'humor que ens ha fet petar de riure amb els diàlegs entre en PEYU, l'ALBERT PLA i el QUIMI PORTET. I un programa que ha traspuat crítica social i política i que ha jugat a vorejar els límits de l'humor amb comentaris en què ha rebut la monarquia, l'església, els polítics i tothom qui fes falta.
I tot combinant diferents plans amb gran solvència. D'una banda el Peyu i en Sañé trepitjant territori, combinat amb imatges documentals de gran qualitat i detall. D'altra banda el Pla i el Portet en un espai atapeït i divertit fent veure que miren les evolucions dels naturalistes en una tele antiga, sovint enfotent-se'n directament o sent molt crítics. I finalment moments en que coincideixen al plató els dos "filòsofs" amb el Peyu i fan comentari de tot plegat.
Per a mi, mereixen un punt i apart les caracteritzacions de vestuari del Quimi Portet i l'Albert Pla entre divertides i oníriques, molt encertades i que es despleguen des de la careta inicial.
Ara que ja han tancat els episodis dedicats als diferents animals, acaben amb un programa que recull els millors moments de la temporada (anomenat "Especial Santa Caterina" en homenatge a la patrona dels filòsofs...) que recomano a tothom perquè realment recull els millors moments i l'essència d'aquest programa. D'una banda imatges espectaculars de la vida animal i de l'altra un humor entre surrealista, absurd i gamberro, en un magistral equilibri d'estils entre l'esbojarrat Albert Pla i l'irònic Quimi Portet. Provoquen somriures, estupefacció, sorpresa i autèntiques riallades en les diferents sortides que tenen.
En conjunt penso que tots plegats han creat un programa de culte a l'alçada d'aquelles sèries avançades al seu temps com havien pogut ser anys enrere "Els joves" o les produccions dels Monty Python.
Felicito TV3 per haver tingut la valentia de plantejar un programa d'aquestes característiques (que no tinc ni idea de com ha anat d'audiència) i les persones que han ideat el programa. Ens han fet passar molt bones estones i només els puc retreure que el fessin tan tard.

Especial Santa Caterina

Oclocràcia (una cançó)

Avui he descobert una paraula nova que no coneixia: "Oclocràcia".
La culpa la té el Pau Vallvé per posar-la com a títol d'una de les cançons del seu nou disc. El disc es diu "Life Vest Under Yous Seat".
La viquipèdia la defineix com la degeneració de la democràcia, quan les decisions són preses per una multitud desinformada o mal informada o directament manipulada i... no sé per què... penso que potser es podria relacionar amb el que està passant políticament a Espanya i ja ha començat a passar a Andalucia... potser...

Més enllà de la descoberta lèxica, m'ha encantat la lletra de la cançó de Pau Vallvé en què va enllaçant conceptes d'actualitat i ho combina amb una tornada reflexiva i interessant que deixa una porta oberta a l'esperança...
Us deixo el vídeo amb 2 advertiments:
1.- la imatge és un pla fix del sostre d'una habitació tota l'estona.
2.- a partir dels 2:30 aproximadament hi ha un fragment instrumental més difícil de pair.

Ara, sí: la lletra i el vídeo per a què pugueu escoltar-la:

OCLOCRÀCIA

Reality shows,

obsolescència, escala de Richter, i immobiliàries,

i sang,

Guerra mundial,

prima de risc, espai Schengen,

gentrificació, i oclocràcia.

Si ja ha quedat demostrat

que parlar amablement a les plantes

les fa créixer grans,

imagina’t el que pot passar

si tractem amb respecte

a qualsevol dels éssers humans.

I el 3 per cent

i la manada, l’euribor, la champions, i el tribunal suprem

i tu

i els tertulians

i el Corte Inglés i el glutamato,

les bales de goma, la banca, el peak oil

i la puta operació bikini.

Si ja ha quedat demostrat

que parlar amablement a les plantes

les fa créixer grans,

imagina’t el que pot passar

si tractem amb respecte

a qualsevol dels éssers humans.

(instrumental)

Un brindis per les persones

que viuen constructivament

i sempre en positiu.

Vinga un brindis per les persones

que viuen constructivament

i sempre en positiu.