La Reciclària i el bosc elàstic

Ara fa un any recordo que vaig recomanar 2 restaurants aquí al bloc: "La Bufa" i "Ca la Bòrnia", dos llocs que em van sorprendre i que vaig pensar que poca gent devia conèixer i em va venir molt de gust promocionar.
I ara em trobo igual...
Avui l'Anna ens ha convidat a dos llocs que ens han agradat molt i us els vull donar a conèixer:

1.- LA RECICLÀRIA (Vic)

Es tracta d'un restaurant ubicat en un antic taller mecànic de sostres alts i bigues de fusta, visualment preciós.
El nom del local ja ens dóna pistes de la seva filosofia: reciclar, reutilitzar, no malbaratar. La decoració és preciosa i eleva a la màxima potència aquesta filosofia però amb gust estètic.
Només entrar al restaurant  hi ha un taller ple d'eines amb uns rètols que expliquen que estan a disposició de tothom qui vulgui fer alguna petita reparació i no disposi de les eines adequades. A més a més fan tallers i conferències sobre aquests temes de bricolatge i conscienciació mediambental.
El local disposa de diversos espais de lleure incorporats: una cabana de fusta per als menuts, espais de lectura amb llibres i sofàs, espai de jocs... I als vespres hi ha un escenari on es pot gaudir de música en directe...
Fantàstic!
I la cuina?
És un restaurant flexivegetarià (és a dir bàsicament vegetarià, però no estricte: es poden trobar algunes carns dintre d'alguns plats). Nosaltres no estem acostumats a aquest tipus de cuina però ho hem trobat tot boníssim i segur que és molt saludable i amb productes de proximitat (cremes de verdures, ramen (sopa de fideus japonesos), amanides i quiches.
Als migdies només hi ha menú i als vespres carta.
Els seus lemes:

• un espai = diferents usos 
• pròxim, ètic, sostenible

Acabo amb la web i unes fotos:

2.- El bosc elàstic (La Selva d'Aventura)
Ja havíem estat a la Selva d'Aventura, a Coll de Ravell, Arbúcies. un d'aquells llocs amb un circuit acrobàtic entre els arbres, tirolines, etc.
Però ara fa relativament han obert un espai nou: el bosc elàstic!
Durant 2 hores pots anar per unes xarxes gegants esteses entre els arbres que et serveixen per desplaçar-te, baixar tobogans, saltar, jugar i deixar volar la teva imaginació, siguis gran o petit. Sense estar lligat a cap mena d'arnès però amb una seguretat total i absoluta.
Molt divertit i una mica esgotador... abans de les hores ja hem acabat les forces, però ens ho hem passat molt bé!
L'Anna (convalescent de l'operació de menisc) i la seva mare s'han decantat per una activitat menys exigent i han fet "Camina descalç": un passeig d'una hora i mitja amb els peus descalços per sobre de diferents textures

 Mireu la web i unes fotos:

 

 

Els quadres d'Edward Hooper

Avui he tornat a anar a parar a una pàgina on hi havia quadres d'Edward Hopper i he recordat que altres vegades ja n'havia vist i sempre m'havien agradat...
...i que mai no havia tractat aquest tema aquí al bloc...
Doncs avui és el dia!

Edward Hopper (Nova York, 1882-1967). Pintor nordamericà considerat com l'artista més representatiu de la pintura realista americana del segle XX.
Se l'anomena el pintor de la llum i del silenci.
Els seus quadres recreen escenes quotidianes d'atmosferes solitàries i transmeten unes imatges poètiques i alhora inquietants que semblen captar l'aïllament, la soledat, la malenconia i la deshumanització del món.
Per aconseguir-ho utilitza diversos recursos:
- el tractament de la llum,
- la simplicitat geomètrica (fredes línies rectes i formes geomètriques)
- la presència de personatges paralitzats i aïllats (de rostres difusos o inexpressius)
- l'ús de paisatges urbans amb grans espais buits entre les figures humanes

I, el més important, els seus quadres:

A Woman in the Sun

Coffee Dinner Night Hawks

Early Sunday Morning

New York Room

Light at two lights

Lighthouse Hill

Railroad Sunset

Second Story Sunlight

Seven A.M.

"El final del desert" (poema)

Ahir vaig fer un poema...
Feia tres mesos i mig que no en feia cap...tota una travessa pel desert...
I ahir, tenia moltes ganes d'escriure alguna cosa, de nit, al balcó, amb el silenci per company...
I va sortir això...
Ja sé que no és per tirar coets, però feia tants dies que no en feia cap que em fa il·lusió publicar-lo aquí...

EL FINAL DEL DESERT (16-7-2018)

El final del desert serà maco…
Deixaré de marcar les petjades
al sòl tou i calent on m’enfonso...
Trobaré de nou límits i obstacles
i altres ombres i sons que m’envoltin…

El final del desert serà maco...
Trauré els peus poc a poc, seuré a terra,
em trauré les sabates i, amb compte,
tornaré tots els grans de la sorra
al seu lloc. No voldré endur-me’n mostres...

El final del desert serà maco...
Obriré aquella porta amb les ganes
que em resulti millor. Serà fàcil
que m’hi trobi més còmode. Fàcil
que m’hi pugui sentir més a mida...

El final del desert serà maco...
Tanco els ulls i somric, però, si els obro,
maleeixo la vasta distància
que em separa del somni volàtil.
Sóc encara al bell mig del Sahara...

20-S, el documental

El 20-S (20-9-2017) es va produir una mobilització general i pacífica a Catalunya per defensar les nostres institucions davant de l'atac de les forces policials espanyoles que van entrar a la Conselleria d'Economia (entre altres).
Jo vaig ser un dels milers de catalans a qui va bullir la sang i després d'una jornada de treball vaig agafar el cotxe i me'n vaig anar a Barcelona, a "defensar" simbòlicament les nostres institucions. En vaig deixar constància en aquest bloc amb el profètic títol d'una de les cançons que vam cantar aquelles hores "Aquí comença, la nostra independència".
De resultes d'aquells fets van posar injustament a la presó al Jordi Cuixart i al Jordi Sánchez i fa uns dies va sortir a la llum un documental que demostra la injustícia d'aquesta decisió.
Aquí us deixo el documental i els enllaços al mateix documental en altres idiomes perquè en pugueu fer la màxima difusió. També els enllaços al documental sobre el referèndum de l'1 d'octubre en els diversos idiomes disponibles.

"20-S" (versió en castellà)

"20-S" (versió en anglès)

"1-O" (versió en català)

"1-O" (versió en castellà) 

"1-O" (versió en anglès)

"1-O" (versió en francès)

"1-O" (versió en alemany)

Les millors coses que he fet com a mestre

Aquest any he fet coses, com a mestre, que mai no havia fet abans. I han estat les millors experiències professionals de la meva vida com a docent. Experiències que han estat molt motivadores, en que els alumnes s'hi han implicat a fons i que la majoria de vegades han tingut una visibilitat fora de l'àmbit estricte de les 4 parets de l'aula.
Jo n'he quedat contentíssim, els alumnes i les famílies també. I penso que tots hem après molt i ens poden donar idees i eines per al futur.
No publico aquest post amb la intenció que algú em digui "Oh, que bé, que bon mestre que ets...". No tinc pas gens clar que sigui un bon mestre, però si que sé que fent això m'ho he passat molt bé i els alumnes també i que hem après. Llavors ho deixo aquí per si a algú li dóna una idea per fer una altra cosa.

1.- Les entrevistes del càncer
Al quadern de català sortia "L'entrevista" i després de veure'n una de mostra, analitzar-ne l'estructura i els passos per fer-les, ens proposava un exercici d'entrevistar el comte Dràcula. En aquells dies estàvem fent un projecte sobre el càncer i els nens estaven molt motivats i interessats pel tema. Els vaig proposar si volien, en comptes d'entrevistar el comte Dràcula (entrevista fantàstica), entrevistar persones relacionades amb el càncer...
De seguida van dir que sí i vam decidir entrevistar oncòlogues, malalts de càncer, investigadors i ex-malalts (ja curats). Vam elaborar les preguntes de les entrevistes, vam contactar amb els entrevistats, vam realitzar físicament les entrevistes (algunes a l'Hospital General, algunes a l'escola i algunes a cases particulars) i finalment les vam transcriure en un procés col·laboratiu (document compartit de Google, escoltant l'àudio i transcrivint-les entre tots els del grup).
Vam acabar fent uns murals preciosos al passadís i fins i tot vam acabar explicant l'experiència al Congrés de Petits Científics del Museu Blau.
Després de les entrevistes vam muntar una paradeta solidària per recaptar fons pel nou Hospital de Dia d'Oncologia i vam recollir més de 400'00 euros.
Tot plegat va ser molt emotiu, motivador, enriquidor...una experiència fantàstica!

Entrevistes sobre el càncer-1

Entrevistes sobre el càncer-2

Última entrevista sobre el càncer

Paradeta solidària-1

Paradeta solidària-2

Exposició de les entrevistes sobre el càncer

Entrega de diners a l'Hospital General

2.- Vídeo "El milagro de la vida"

 A l'àrea de medi estàvem estudiant la reproducció humana que sempre és un tema apassionant que suscita molt interès i curiositat per part dels alumnes de cicle superior. Per valorar si havien après com funcionava tot plegat, amb la Rosa, la meva paral·lela vam pensar que un bon treball final seria que fossin capaços de posar veu a un magnífic vídeo que explicava el procés només amb una recreació d'imatges i una música de fons.

Els alumnes van haver d'organitzar-se i decidir què explicarien a cada moment de la pel·lícula a partir de les imatges que se succeïen i tot el que havien après. Va ser un procés molt competencial i ho van fer molt bé de seguida. Després anar enregistrant les veus va ser un procés molt laboriós, però el resultat final és d'una gran qualitat.

3.-Creació i elaboració de jocs de taula
Enguany em vaig apuntar amb les dues classes de 6è al concurs Tísner de creació de jocs en català. I durant més de 20 sessions a cada classe vam anar evolucionant de no tenir res a acabar tenint un joc ("Parkour de paraules" a 6A i "Monoparaules" a 6B) de gran qualitat.
Vam decidir les normes, el funcionament, el tauler, les fitxes, tots els elements del joc... Vam haver de consensuar, provar, canviar, decidir, dibuixar, escriure, retallar, pintar, plastificar... però vam aconseguir inventar i construir dos jocs dels quals sentir-nos molt orgullosos.



4.- Els vídeopoemes
Ja em vaig fer ressò en vàries notícies d'aquest bloc d'aquesta experiència i per tant us remeto als enllaços i només us poso un exemple:

Videopoemes (3-6-2018)

5.- Crear i enregistrar un monòleg
Amb els alumnes de 6è havíem llegit el llibre "Me parto" (de James Patterson) que tracta d'un noi que va amb cadira de rodes i es vol dedicar a fer monòlegs i explicar acudits. Uns mesos després vam rebre la visita del Marc Buxaderas, que semblava el viu exemple real del llibre que havíem llegit: un noi d'un poblet a prop de Manresa amb paràlisi cerebral que ha d'anar amb cadira de rodes i es vol dedicar a l'humor professionalment.
Després d'aquesta doble experiència els vaig llençar el repte: "Us atreviríeu a inventar-vos un monòleg i que fos la sorpresa de final de curs per als pares?". i com que van dir que sí, ens hi vam posar.
Molt treball de petits grups en que semblava que no passava res per anar trobant idees que fessin riure i un fil conductor que les unís totes. Al cap d'un temps vam decidir que el "monólogo" (perquè el vam fer en l'àrea de castellà) de 6A compararia l'escola amb una presó i el de 6B amb un zoo. A partir d'aquí ja vam poder anar disparant idees amb més intenció i finalment vam decidir un "esquelet" del "monólogo", el que vindrien a ser els diferents capítols de què parlaria la història. Llavors per grups de 3, cada grup va anar desenvolupant el seu fragment.
El dèiem (primer només el llegíem) davant dels companys i mica a mica vam anar-lo perfeccionant: coses que fessin més gràcia, compartint idees, connectant els diferents fragments per donar-li unitat... i mica a mica aprendre a dir-ho SENSE LLEGIR...Era un gran repte i se'n van sortir amb nota.
Després el vam enregistrar en vídeo i el dia de les reunions finals, els vaig passar els vídeos als pares i mares que no en sabien res i van quedar al·lucinats i gratament sorpresos.



Ha estat un any professionalment fantàstic i inspirador!
Tan de bo sigui capaç de trobar idees similars en els propers cursos!