Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

30 de jul. 2016

Tavertet i Collsacabra

Dies enrere vam passar 3 dies en família a Tavertet, a la zona del Collsacabra. Vam anar-hi amb tota la família Alarcón: els avis Josep i Mª Dolors, nosaltres 4 i la Rat, l'Albert i el Guiu.
Ens vam instal.lar a una casa rural anomenada "Els Cingles", amb piscina, barbacoa, 4 dormitoris, una habitació de jocs, barbacoa i porxos exteriors... perfecta!
Com veureu a les fotos, vam banyar-nos a la piscina, vam fer tots els àpats al porxo exterior i vam gaudir del parc infantil que hi havia just davant de la nostra casa amb una pista de futbol (d'on el Roc i el Guiu pràcticament no es van moure) i uns escacs gegants (on l'Ona i jo vam fer unes quantes partides).
I, per descomptat, vam fer unes magnífiques excursions perquè els paisatges del Collsacabra són espectaculars.
Només sortint caminant de Tavertet ja hi ha vistes precioses sobre el pantà de Sau i els cingles que envolten el poble. I el poble en si també és ben agradable amb les cases de muntanya i l'església romànica.
Però també vam anar fins prop del Puig de la Força, una excursió espectacular vorejant els cingles i on ens vam trobar cara a cara amb tres cabres salvatges que es van espantar tant o més que nosaltres.
I vam anar al preciós poble de Rupit per una pista forestal que passa per l'Avenc (vistes espectaculars) i una fageda on hi ha la font dels Rajols. El poble de Rupit és molt bonic amb el pont penjant i les cases amb balcons plens de flors i eines antigues... molt pintoresc.
L'últim dia també vam fer una excursioneta a Sant Corneli, una petita ermita.
Van ser tres dies relaxants que ens van permetre gaudir d'uns paisatges espectaculars i alguna aventura imprevista (com quan vam descobrir una serp de mida considerable on esteníem les tovalloles...!)
Totalment recomanable!! Un lloc per repetir!!

28 de jul. 2016

Pokemons a Síria: ACLARIMENTS

A la notícia anterior vaig rebre un comentari crític (s'agraeixen les crítiques, sempre són enriquidores i obliguen a buscar més informació, contrastar els arguments i, si cal, canviar els plantejaments inicials) i volia fer-hi els aclariments oportuns.
He preferit contestar-ho en forma d'una nova notícia que no pas només com un comentari més a la notícia anterior per tal que tothom se n'assabenti més i puguem enriquir el debat.

ACLARIMENT 1:
Crec que en cap moment he dit que si deixem de jugar al Pokemon Go podrem aturar la guerra a Síria. Només he utilitzat l'èxit d'aquest joc per posar-lo com a contrast de com podem deixar de parar atenció a un problema seriós i concentrar l'atenció en banalitats. Sobretot intentant posar-me en el lloc de la població siriana i el que deu pensar sobre aquest contrast.

ACLARIMENT 2:
De passada si que voldria dir que penso que aquest joc és una absurditat. Per molt que se li valorin virtuts com que promou l'exercici físic o la relació entre els jugadors, penso que ja fa molts anys que hi ha molts jocs que poden aconseguir aquests objectius. I el que trobo més increïble és aquesta capacitat de la publicitat i la societat de consum per posar a l'aparador una cosa de manera que una gran majoria senti la necessitat de tenir-ho o provar-ho, només per no "quedar-se enrere". Tinc casos al meu entorn de nens que pràcticament han "segrestat" els mòbils dels seus pares...

ACLARIMENT 3:
No sóc pas conscient que amb el meu article demanés el suport per a l'Exèrcit Lliure Sirià. En cap moment aquest era l'objectiu, sinó posar l'èmfasi en què a Síria continuen vivint una situació complicadíssima de Guerra Civil que ja fa 5 anys que s'allarga, en que es vulneren persistentment els Drets Humans i en que una gran part de la població es veu abocada al terror, la por i l'exili.

ACLARIMENT 4:
Després del comentari crític que vaig rebre a la notícia em vaig documentar una mica sobre aquest "Exèrcit Lliure Sirià"...
És el principal grup d'oposició armada a Síria. Es compon de desertors de les Forces armades que participen en la Guerra civil siriana des del juliol de 2011, quan van fer una crida a altres membres de l'exèrcit perquè desertessin i s'unissin a ells. El seu líder, que es va identificar com a Coronel Riad al-Assad, va anunciar que col·laborarien amb els manifestants per enderrocar el sistema i va declarar que totes les forces de seguretat que ataquessin als civils serien els seus blancs. El seu objectiu polític és l'alliberament de Síria de les mans del règim de Baixar al-Àssad.
És cert que també se l'ha acusat de violència sectària, atacs indiscriminats contra civils i actes vandàlics per part dels sectors contraris.
És cert que la rebel·lió té el suport dels països occidentals i ha estat lentament recolzat i armat per Turquia, Aràbia Saudita i Qatar, i disposa de l'ajuda d'agents de la CIA que operen des de Turquia.
És cert que ha estat progressivament reforçat i infiltrat per gihadistes propers a l'esfera d'influència d'Al-Qaida, la qual ha comportat la desconfiança de certs Estats enfront d'aquest exèrcit informal i xocant, i al caràcter potencialment confessional d'aquest conflicte.
Això és el que he pogut escatir i em quedo amb la sensació que l'origen d'aquest "Exèrcit Lliure Sirià" era lloable però que segurament també han fet les seves barrabassades i s'han hipotecat amb aliats de viatge poc aconsellables.
En qualsevol cas, però, l'objectiu del meu article NO ERA DEMANAR EL SUPORT PER A AQUESTA ORGANITZACIÓ MILITAR O TERRORISTA.


ACLARIMENT FINAL:
Podeu jugar al Pokemon Go o fer el que vulgueu, només faltaria!!!
Jo només volia cridar l'atenció al fet que, fem el que fem, no oblidem que hi ha gent que ho està passant molt malament i que NECESSITEN que no ens oblidem d'ells. Perquè si el món deixa de mirar el que passa a Síria, la població civil seguirà patint i intentarà fugir, jugant-s'hi la vida fins que arriba a la miserable Europa on els barrem el pas i els tractem pitjor que als gossos... o als Pokemons!
I potser no podem fer gaire cosa més que això, però això si que podem fer-ho: no ens oblidem d'ells i de la seva terrible situació.

24 de jul. 2016

Pokemons a Síria


Mentre al món occidental -i insultantment ric- hi ha milers de nens que somriuen estúpidament amb un mòbil a la mà i buscant pokemons per culpa d'un joc que s'ha fet viral i a la qual N-E-C-E-S-S-I-T-E-N jugar perquè els mitjans de comunicació els estan creant aquesta absurda necessitat...

...mentre a casa nostra passa això, a Síria el règim de Bashar al Assad segueix reprimint i M-A-T-A-N-T impunement població civil. I per tant la població marxa desesperadament i arrisca la vida per intentar sobreviure en un altre lloc. I els que no poden marxar, segueixen a Síria, quiets i callats, intentant sobreviure dia rere dia.

L'Exèrcit Lliure Sirià (R.F.S.) ha llançat aquesta campanya amb nens sirians que aguanten imatges de pokemons amb un cartell que diu: "Estic a Síria. Vine a buscar-me" o "Hi ha molts pokemons a Síria. Vine i salva'm".

Fa més de 5 anys que estan en guerra, patint el que no està escrit i amb més 470.000 morts al seu propi país (a part de tots els refugiats que han deixat la pell intentant fugir), però ens hem acostumat tant al seu patiment que preferim mirar a un altre cantó i caçar pokemons amb un somriure als llavis...

Quin contrast tan depriment!

#PokemonInSyria
#PrayforSiria




22 de jul. 2016

Ensenyar a pescar

"Dóna'm un peix i soparé aquesta nit.
Ensenya'm a pescar i soparé sempre."

Em va venir al cap aquest refrany reflexionant sobre el que havia explicat a la darrera notícia "Tom Tom" i als comentaris que havia suscitat. Buscant per internet vaig descobrir que era un proverbi xinès.
L'havia sentit sovint aplicat als ajuts humanitaris a països subdesenvolupats, però em va semblar aplicable també a aquest debat sobre els "efectes secundaris" dels avenços tecnològics.

És a dir, el Tom Tom, per exemple, em soluciona un problema puntual, però no m'ensenya a solucionar-me'l jo. Em porta a un lloc, però no em dóna les eines per tal que jo aprengui a anar-hi sol.
I així crec que funcionen molts dels nous invents: solucionen problemes, però, com que no ensenyen a solucionar-lo, generen certa dependència o, com a mínim, impedeixen que jo desenvolupi habilitats que em permetrien solucionar-me'l jo.

En un comentari a la notícia anterior, en pons007 em deia "En general la tecnologia està pensada per fer-nos la vida més fàcil. Si tu la vols fer servir o no això ja es cosa teva. Què per culpa de l’aigua corrent trobes que tens una vida massa fàcil i sedentària? Cap problema, ves a buscar l’aigua a la font, ningú t’ho impedeix."
I és clar, no és això. No vull seguir fent foc amb dues pedres, ni anar-me a caçar els animals per menjar... ja m'està bé el progrés i que hi hagi enginys que em facin la vida més fàcil. Només vull donar un toc d'alerta del perill que hi ha que acabi esdevenint un inútil que no sàpiga fer res si un dia perdo o no funciona la màquina amb la qual resolc habitualment un problema.
Com aquelles botigues on, el dia que hi ha una apagada elèctrica, el botiguer és incapaç de vendre res perquè no pot llegir el codi de barres ni la màquina registradora li fa la suma de l'import a pagar... O com aquella caixera que, si un dia s'ha espatllat la màquina, no et sabria tornar el canvi.
Vull saber utilitzar la calculadora, però no vull oblidar-me de dividir amb llapis i paper...

I penso que, per sort o per desgràcia, sóc d'una generació que va aprendre a fer les coses de manera "manual" i després ha après a fer les mateixes coses de manera més ràpida, fàcil i còmoda, amb la tecnologia. Però... què passarà amb les noves generacions que sempre ho han fet a través de la tecnologia si un dia no la tenen? Com resoldran els problemes?
Què li passarà al jove que cada dia li han posat el peix a taula, el dia que l'hagi de pescar ell?

Que es morirà de gana!

Per això penso que està bé que siguem conscients que aquests grans invents i aplicacions que ens fan la vida més fàcil, d'altra banda anul.len o adormen les nostres capacitats de resoldre els problemes sense l'ajut de la tecnologia. I per tant, cal que intentem mantenir despertes i estimular sempre que sigui possible les nostres capacitats d'observació, atenció, anàlisi, memòria, creativitat, etc. O sigui.. que no ens oblidem de saber pescar, nosaltres que un dia algú ens en va ensenyar, i que intentem explicar aquests coneixements i habilitats als que mai no han necessitat fer-ho.

19 de jul. 2016

Tom Tom

No estic gaire inspirat... ja heu vist que fa dies que no publico res...

Però l'altre dia vaig haver de portar els nens a Gualba (al costat de Sant Celoni, al Vallès Oriental) i per fer-ho vaig posar el TomTom, el navegador GPS del cotxe i, seguint les seves indicacions vaig arribar perfectament a lloc.
Vas mirant la pantalleta i et va guiant:

D'aquí 700 metres segueix a l'esquerra.... 
A la rotonda pren la 3a sortida... 
Continua 10 km per aquesta carretera...

I si en algun moment t'equivoques i prens el trencall equivocat, et recalcula la ruta i et torna a portar a lloc.
És fantàstic això del TomTom!
Hi rumiava i estava meravellat pel fet que les persones haguem estat capaces d'inventar un aparell així que utilitza la tecnologia amb tanta precisió i et permet arribar a llocs on no has estat mai sense equivocar-te.
Anys enrere, hauria d'haver anat consultant un mapa o parant a preguntar a la gent... També hagués arribat, tard o d'hora, però ara és molt més còmode i ràpid...

De fet, hi he anat unes quantes vegades a Gualba, però si ara hagués de tornar-hi sense el TomTom... no sé si en seria capaç... No tinc gens clar per on vaig passar... Només anava mirant la pantalleta del TomTom...

I llavors és quan se'm genera el dubte... Realment és tan positiu aquest invent que permet que segueixi sent tan inútil i estúpid com abans? Perquè m'ha portat a un lloc, però ha aconseguit que no em fixi en cap detall de la ruta i no sigui capaç de repetir-ho sense la maquineta...

I això passa amb molts invents actuals...

Per exemple.
No tinc ni idea de quins són els números de telèfon de pràcticament la totalitat de persones a qui envio whatsapps. Només busco el seu nom i els hi envio...

O sigui que els nous invents fan que utilitzi menys la meva capacitat d'observació i atenció i la meva memòria...
Segueixo pensant que són positius, però... potser no tant...