The art of the brick

Avui us vull parlar d'una exposició: "THE ART OF THE BRICK", l'exposició que anuncien tot sovint pels mitjans de comunicació sobre les escultures fetes amb peces de Lego.
Vam pensar que als nens els  agradaria i... sÍ, els va agradar. Però és que a mi em va

E-N-C-A-N-T-A-R!!

L'autor és NATHAN SAWAYA, un artista nord-americà de 43 anys que, després d'estudiar Dret i exercir d'advocat, es va adonar que el feia més feliç fer escultures amb peces de Lego i va perfeccionar tant aquesta habilitat que ara ha esdevingut la seva principal ocupació amb la qual viatja per tot el món amb les seves espectaculars exposicions.

A partir de milers i milers de peces de Lego i alguns esbossos previs, és capaç de reproduir de manera fidel qualsevol cosa que es proposi.

Pel que havia vist de l'exposició, jo em pensava que bàsicament el que feia eren reproduccions d'obres d'art famoses i, en part, era així.
Per exemple, hi ha una part que són imatges en 2D de quadres famosos (i alguns d'originals). És a dir, sobre una superfície va posant peces de Lego, combinant els colors fins aconseguir reproduir qualsevol quadre.
Mireu aquesta aproximació d'un quadre que representa un primer pla d'una amiga seva. Si ho mirem de prop no aconseguim endevinar què ha volgut representar, però si ens allunyem una mica descobrim què s'hi amagava...

Amb aquesta tècnica hi ha reproduccions de quadres famosos de Leonardo, Rembrandt, Monet, Van Gogh, Munch... I, ja en 3D, fa reproduccions al.lucinants a tamany real d'escultures tan famoses com "El pensador", "La Venus de Milo" o fins i tot el drac de Gaudí del Park Güell. Aquí teniu un petit recull d'aquesta part de l'exposició.

Després hi ha un seguit d'escultures que reprodueixen de manera extraordinàriament fidel objectes reals, ja sigui a tamany real o augmentats. En el següent recull podeu veure: unas immensa mà que aguanta una peça de Lego, un violoncel, dues peces gegants d'escacs, un globus terraqui, una mà descomunal, dos ancians donant-se la mà, un home a punt d'obrir un regal sobre el seu llit, un home assegut en una butaca i un nedador en acció.
És fantàstic veure com és capaç de reproduir el dinamisme i les expressions de les figures humanes i els detalls dels objectes a partir de les peces rectilínies...

I finalment hi ha la part que a mi més em va sorprendre, que són les obres més creatives i simbòliques en les quals a partir de figures reals ha generat escultures al.legòriques que et conviden a reflexionar sobre diferents aspectes com la por, la soledat, l'estrès, la diversitat...
Us ofereixo un recull final amb obres que em van commoure, sorprendre i sacsejar:

• CROWD: gent atrafegada passejant per Nova York (si es mira de lluny es pot descobrir una imatge global formada per la gent i els grafittis de la paret).
• WRITER: un home amb un llapis gegant amb el que pot crear el que vulgui...
• COMPUTER: un braç que surt de la pantalla d'un ordinador per demostrar la gran influència de les tecnologies.
• STOP, LOOK AND LIVE: tres rostres que sorgeixen dels 3 llums del semàfor per cuidar-nos.
• STEPLADDER: un home que s'ajuda de si mateix per superar les dificultats.
• WOMB: un home que busca un refugi per sentir-se segur.
• MY BOY: la desesperació d'un pare que ha perdut un fill.
• DARK DESPAIR: el reflex de la desesperació quotidiana.
• STAIRWAY: una escala cap al nostre propi interior on podem trobar el que busquem fora.
• INCOMPLETE: com sempre ens falta alguna cosa per sentir-nos complets del tot.
• BUILDING RED: com sempre estem desmuntant-nos i tornant-nos a muntar.
• CIRCLE TORSO, TRIANGLE TORSO, SQUARE TORSO: una reflexió sobre les diferències entre les persones a partir de formes i colors.
• UNTITLED: a vegades per molt que ens esforcem no aconseguim moure'ns de lloc...
• SELF: una al·legoria de la vida del mateix Sawaya amb l'artista acolorit que surt de l'interior d'un gris advocat.
• DISINTEGRATION: com els vents de la vida van erosionant la nostra individualitat.
• YELLOW: obrir-se al món per treure el que tenim dins i deixar que entri dins nostre el que hi ha fora.
• HANGING ON THE EDGE: algú que penja del precipici i s'aguanta només per un dit... però resisteix i... potser se'n sortirà.
• GREEN TORSO: algú que es desprèn del seu cap per buidar-lo de tot el que li fa nosa o el perjudica.
• CRACKED: algú que se sent esquerdat cada dia al matí, abans de sortir al camp de batalla...

I encara hi ha moltes més escultures de les que us he ensenyat. Es necessiten ben bé un parell d'hores per gaudir a fons de tota l'exposició. Per exemple, també és molt espectacular la sèrie de fotografies recollida sota el títol "IN PIECES", una col.laboració entre Sawaya i el fotògraf Dean West: unes magnífiques fotos en que alguns elements no són reals sinó construccions de Lego. Aquí en teniu una mostra... fixeu-vos bé amb el paraigües...

En fi, que si en teniu ocasió, jo no me la perdria.
Al Centre Comercial les Arenes de Barcelona fins el 12 de juny.
No us en penedireu!

Quartet Mèlt

Dissabte 23 d'abril de 2016.
Concert de presentació del disc "Maletes" del Quartet Mèlt.
Concert F-A-N-T-À-S-T-I-C!!!
No hi té res a veure que el baix, l'Oriol Quintana, sigui familiar de segona generació (el seu pare i la meva sogra són cosins germans, ell i l'Anna són fills de cosins). Res a veure amb la crítica entusiasta que faré de l'actuació i del grup en si.

El que aconsegueixen aquests quatre joves sobre l'escenari és màgia, és una meravella, és fantàstic! Creen unes harmonies precioses, empastant perfectament les seves veus i, malgrat que aquesta perfecció tècnica prové del seu virtuosisme (en l'afinació, en la modulació, en la dicció) no va gens en detriment de l'emoció, perquè la seva interpretació transmet, comunica i provoca emocions en els que tenim la sort d'estar-los escoltant.

Vaig començar a escoltar el disc per Spotify el dia abans d'anar al concert i ja vaig plorar davant d'algunes cançons ("Muntanyes del Canigó", "Vestida de nit", "Fix you"...) i el dia del concert vaig tornar-me a emocionar amb aquestes i altres cançons. I en moltes vaig acabar amb un sospir d'admiració davant de la bellesa i polidesa amb que l'acabaven. Es generava un silenci de respecte i admiració que immediatament es trencava amb una sonora ovació.
I això amb l'única arma de les 4 veus perquè, tot i que en el concert hi ha peces en que els acompanyen un trio de guitarra, bateria i baix, quan més brillen els Mèlt és en les cançons que defensen "a capella".

Han fet un molt bon disc, amb un repertori fantàstic i variat, uns arranjaments preciosistes, una carpeta molt bonica (amb unes fotos i un disseny exquisits). I l'espectacle que vam veure també està molt ben dissenyat, amb un parell de canvis de vestuari, algunes petites dramatitzacions i coreografies que acompanyen algunes actuacions, algunes sorpreses, una estructura que no el deixa decaure en cap moment, unes bones i simpàtiques introduccions dels temes... tot excel.lent!

I el més admirable és que aquests quatre joves, amb la seva immensa qualitat són perfectament capaços d'omplir els més grans escenaris del país i fer gaudir molta gent. I es mereixen que així sigui, que el seu talent i treball tingui un reconeixement unànime i els doni un camí ben llarg.

Recordo que quan concursaven al "Oh, Happy Day" un dels membres del jurat els va dir "Impecables i implacables". I penso que és una bona definició. Perquè d'una banda les seves interpretacions són "impecables" i ratllen la perfecció a nivell tècnic i artístic. I de l'altra són "implacables" perquè acaben convencent i entusiasmant la pràctica totalitat dels seus auditoris que acaben rendides als seus peus.

Penso que una de les millors coses que es pot dir d'ells és que ho fan MOLT BONIC.
I per acabar us recomano vivament que assistiu a algun dels seus concerts i, si en teniu la sort i l'oportunitat, espereu el moment de "Vestida de nit" interpretada per les 4 veus a capella i l'única acompanyament d'un contrabaix... gallina de piel!
I per anar fent boca, us deixo amb el vídeo de presentació del seu disc, de la cançó "Fix you" (de Coldplay) que també està molt bé.

Enhorabona, Mèlts! Llarga vida i molts èxits!!

"Purple rain" (Prince)

Sento a les notícies que ha mort Prince.
I tot i que sé que ha estat un músic genial i extravagant, no puc pas dir que conegui la seva obra més enllà d'aquelles cançons que van ser superèxits de vendes.
Però em ve al cap la primera, al 1984, "Purple rain", una balada trencada que transmetia dolor, força i sentiment.
I em ve de gust recordar-la.

El plaer de llegir: un exemple

Ja us vaig comentar temps enrere ("El meu ajudant Roald") que aquest curs estàvem llegint amb els alumnes de 6è de Primària el llibre "Relatos de lo inesperado" de Roald Dahl (el podeu trobar en català amb el títol "Històries imprevistes").
Roald Dahl és un escriptor fascinant amb un domini de la descripció fantàstic i una manera enigmàtica d'anar deixant pistes enmig de les seves històries i d'acabar-les de manera sorprenent, de manera que tu hagis d'acabar de descobrir el final a partir de les pistes que han anat sorgint anteriorment.
Per circumstàncies nosaltres vam triar l'edició castellana d'aquesta obra i això afegeix un plus de dificultat a nivell de vocabulari. Roald Dahl té una gran riquesa de vocabulari i moltes de les paraules amb què va farcint les descripcions són desconegudes per als alumnes de Primària.
Tot això són perills potencials que podrien acabar aconseguint que els alumnes odiïn, avorreixen o fins i tot agafin por a la lectura, que és el contrari del que voldríem aconseguir, però per sort jo ho estic evitant i us vull explicar com m'ho faig amb un exemple molt recent que em va sorprendre fins i tot a mi...

En primer lloc és bàsic que el mestre hagi llegit prèviament els relats, els hagi gaudit i li agradin. Només així podrà encomanar l'entusiasme, motivar-los inicialment i saber com superar les dificultats que es presentin.

En segon lloc, el que estic fent amb tots aquests contes és començar jo la lectura en veu alta per fer planera la comprensió de la història. Amb una bona introducció tan llaminera com sigui possible, una lectura expressiva amb l'entonació adequada i ressaltant aquelles coses que sabem que tindran importància en el desenvolupament posterior de la història i les pauses necessàries per anar aclarint totes les dificultats de lèxic o comprensió general de la situació, aconsegueixo que tot el grup es mantingui connectat i pendent del relat. Si és necessari acabo llegint jo tot el relat, però sovint arriba un punt en que ja els trobo preparats (amb tota la informació prèvia ben assimilada i perfectament situats dins de la història) i llavors continuen ells la lectura en veu alta, un tros cadascú.

Finalment en aquests pauses en les que anem aclarint aspectes poc clars, fomento la participació dels propis alumnes, que ells aventurin hipòtesis del que creuen que passarà i que proposin explicacions a elements inicialment sorprenents. Això els fa estar implicats, estimula la seva imaginació i els deixa en un estat més fèrtil per gaudir de la lectura.

La setmana passada llegíem el conte titulat "La patrona" (aquí podeu llegir el conte sencer). És un dels contes més curts del llibre i amb un final més poc explícit, a part de les dificultats descrites anteriorment.
Un jove noi arriba a un poblet desconegut ja tard per a una nova feina i busca un lloc per passar la nit. Malgrat que li han recomanat un altre establiment, quan passa per davant d'un "Bed & Breakfast" alguna cosa inexplicable l'empeny a entrar-hi i es troba amb una mestressa molt amable, però un punt estranya. A mesura que porta més estona allà dins van apareixent altres elements estranys i... de sobte el conte acaba.

Cal dir que Alfred Hitchcock va trobar el conte prou interessant com per filmar-ne una versió per a la televisió i és que de fet, es poden trobar molts punts de contacte entre el "suspens" que provocava Hitchcock en els seus films i el que projecta Roald Dahl en els seus relats.

Doncs bé, vaig anar seguint la dinàmica que us he explicat al llarg de tot el conte i vaig acabar de llegir-lo jo fins al final. Quan vam arribar al final, obert i inesperat, vam obrir un torn de paraules per anar aventurant possibilitats del que passaria a partir dels elements que havíem anat destacant entre tots (l'olor i el gust peculiars del te que la mestressa oferia a l'hoste, les curioses dades del full de registres de la pensió, el difús record que tenia l'hoste dels noms apareguts en aquest full de registre, la sorprenent afició de la mestressa...). Mica a mica van anar afinant en les seves prediccions fins que tots van tenir clar que només hi havia un final possible per a aquella història, malgrat que l'autor no l'havia fet evident.

La il.lusió i l'excitació que es va desprendre després d'aquell descobriment va ser general i plenament palpable. Llavors vaig aprofitar aquell "subidón", sabent que quan els ha tocat l'esforç d'acabar de llegir ells sols a casa algun dels contes alguns han tornat decebuts, espantats o preocupats perquè no l'havien entès, per fer la reflexió que aquests contes a vegades exigien una mica més d'esforç i ajuda dels adults per entendre el vocabulari o els girs de la situació, però que, si el feien, la recompensa també era superior.
Vam fer una repassada dels contes que ja hem llegit fins el moment (crec que eren uns 10) i quan vaig intentar sondejar quins eren els que els havien agradat més em vaig endur la sorpresa que, de manera pràcticament unànime, tots es van decantar pel que acabàvem de gaudir col.lectivament a l'aula: "La patrona"!

És a dir, que els va agradar moltíssim!!

I allò em va fer molt feliç perquè aquest és l'objectiu: passar-s'ho bé amb la lectura. I si de moment encara necessiten ajuda externa, jo penso donar-los-la perquè... qui sap si gràcies a això algun dia aconsegueixo que algun d'aquests alumnes trii per si sol lectures que el facin gaudir d'aquest indescriptible plaer...

Seria fantàstic!!!

"Un somni fet realitat" (un poema)

Avui un altre poema.
Dedicat a tots aquells que volen fer realitat els seus somnis, sempre i quan siguin somnis possibles d'assolir (recordeu el conte del Petit Príncep quan el Rei deia «Si jo ordenés a un general que es convertís en una au marina i el general no m'obeís la culpa no seria seva, sinó meva».)
Potser els somnis no es poden aconseguir en el mateix moment que els desitgem, potser cal ser constant, perseverant i pacient, potser a vegades cal fer dues passes enrere per després poder-ne fer tres endavant i anar-nos-hi acostant de mica en mica.
I potser, si no defallim, al final s'acaben convertint en realitat...

I que cadascú apliqui el poema als seus somnis... siguin els que siguin...

UN SOMNI FET REALITAT (14-4-16)
Era un Somni petit, però valent.
S’hi encarava, segur, amb inconsciència.
Desafiant, des de baix, la mirava
i tornava a exigir les raons,
no acceptava el gastat “Perquè no!”

I la cruel Realitat se’l mirava
indulgent, perdonant-li la vida,
amb el típic somriure que mai
no transmet alegria ni pau.
Sols mirava, però no deia res.

I així van (a)nar passant les setmanes
encallats, com partida d’escacs
que semblava que hagués de ser “taules”,
fins que el Somni, veient que seria
impossible assolir la victòria,
se’n va anar per no perdre. Marxà.

I la gran Realitat es vantava
del que considerava victòria
i ni per un moment va adonar-se
que imperceptiblement es movia,
que molt a poc a poc tot canviava.

I un bon dia amb somriure trapella
aquell Somni es va escurar la gola
per cridar l’atenció de la trista
Realitat, que, sorpresa, va caure
cap al pou dels records mentre veia
com el Somni, ara Realitat era.