Sant Agustí

Avui hem anat a uns funerals.
Per fer costat a la companya Teresa Piñot que acomiadava el seu pare, en Pasqual Piñot.
Ens han repartir un recordatori molt maco que per davant tenia una gran foto d'un primer pla de la cara d'en Pasqual i darrera...
... un text que ens ha corprès a tots!

En primer lloc pel contingut del què diu i com ho diu.
I en segon lloc, almenys a mi, quan he sabut que aquell magnífic text en realitat va ser escrit pels volts de l'any 400 per Sant Agustí (algunes fonts diuen que era una carta de la seva mare, Santa Mònica, per a ell).
Em sembla increïble que un text escrit fa 1600 anys tingui tanta vigència, tanta força i tanta bellesa i no me n'he pogut estar de compartir-lo:

"La mort no és res, no he fet més que passar a l’altra banda.
Jo segueixo sent jo, tu segueixes sent tu.
Allò que érem l’un per l’altre, ho seguim sent.
Dóna’m el nom que sempre em donares,
parla’m com sempre em parlares.
No facis ús d’un to diferent.
No adoptis una expressió solemne ni trista.
Segueix rient d’allò que ens feia riure plegats.
Prega, somriu, pensa en mi. Prega amb mi.
Que el meu nom es pronunciï a casa com sempre fou,
sense cap mena d’èmfasi, sense cap mena d’ombra.
La vida és el que fou, el fil no s’ha tallat.
Per què hauria d’estar jo fora dels teus pensaments?
Només perquè estic fora de la vostra vista?
No estic pas tant lluny. Tan sols a la volta del camí…
Ho veus? Tot està bé. Tornaràs a trobar el meu cor,
tornaràs a trobar la seva tendresa depurada.
Eixuga les teves llàgrimes i no ploris més si m’estimes."

(Sant Agustí)

Atletes, baixin de l'escenari

Em va agradar molt el primer disc de MANEL. I també el segon. I ara després d'unes setmanes d'haver-me comprat el tercer i haver-lo escoltat força al cotxe he de dir-vos que...també m'agrada el tercer!
I això que no és pas un grup que t'enganxi a la primera. No fan cançons especialment comercials ni mostren una actitud "per agradar". Més aviat defugen les entrevistes, donen poc joc mediàtic i només semblen concentrats en fer bones cançons. I això és el que fan: FAN BONES CANÇONS.
Aquest és un disc per anar-lo escoltant, descobrit i gaudint.
Musicalment és menys recarregat d'arranjaments que els anteriors, amb menys ukelele, més bàsic, un punt més elèctric i força divers (hi ha cançons de diferents sonoritats, ritmes i tempos).
Però per a mi el millor dels MANEL són les lletres. Ja vaig declarar la meva admiració pel compositor de la majoria de les cançons (GUILLEM GISBERT) que va excel.lir amb "Benvolgut" i avui m'hi reitero.
Les lletres de les cançons dels MANEL tenen un registre molt interessant: hi ha un nivell de vocabulari molt més ric del que utilitzem normalment en un registre col.loquial, però està perfectament dosificat per no impedir la bona comprensió de les històries. A més a més tenen una capacitat destacada per fer de les seves cançons, narracions plenes de detalls i de tensió dramàtica.
Finalment trobem algues cançons que semblen ser volgudament críptiques o enigmàtiques, és a dir que les escoltes una i altra vegada i no acabes de tenir clar de què deuen parlar, sense que això impedeixi que puguin agradar-te.
Acabo destacant-vos algunes cançons:

1. Per sobre de totes hi ha "A VEURE QUÈ EN FEM" que m'agrada tant que ja us l'explicaré un altre dia amb més deteniment.
2. "DEIXAR-TE UN DIA" és una molt bona història que explica les reflexions prèvies al planteig d'una ruptura sentimental. La idea es va enfortint i sembla a punt de materialitzar-se, però al final hi ha un gir inesperat. Musicalment té uns cors ben bonics, detalls de piano i unes repeticions "in crescendo" que donen un to èpic ( "si es transforma tant"). Hi ha moltes imatges interessants, potents i molt visuals: "...la teva veu sonava lluny com el xiulet de trens perduts...", "... venien frases solemnes que ens matarien com a un poltre coix...", "...ja s'intuïa a l'horitzó la costa verge d'un nou món, ja em desplaçava més lleuger alliberat del pes del teu amor... "
3. "MORT D'UN HEROI ROMÀNTIC" és una descripció magnífica i plena de detalls que et fan visualitzar perfectament l'escena de la descoberta i aixecament d'un cadàver. És realment recomanable escoltar-la i adonar-se com som capaços d'anar-nos imaginant tots els detalls de l'escena gràcies a l'acurada lletra i a la musicalitat que l'acompanya. Hi ha una part enigmàtica que la constitueix la nota de comiat que li han trobat entre les mans: un obstinat musical va fent una llarga enumeració final d'imatges que volen expressar tota la riquesa interior que podria haver provocat la mort d'aquest heroi romàntic.
4. "UN DIRECTIU EM VA ACOMIADAR" musicalment és molt pop i enganxosa amb una tornada potent. El baix i la bateria la van fent avançar rítmicament tota l'estona. La lletra fa una contraposició entre l'actitud rebel i agressiva que li agradaria haver mostrat quan l'han acomiadat i la real d'educada acceptació i submissió que ha mostrat.
5. "QUIN DIA FEIA AMICS..." també té un aire molt pop i fa una curiosa descripció d'un dia fantàstic que a  mitja cançó descobrim que només s'estava produint a la imaginació del compositor d'una cançó al qual han interromput en ple procés creatiu: "...No-oooo, no m'interroooompis..."

De la resta de les cançons només em fa gràcia destacar que el single que tant hem sentit, "TERESA RAMPELL", cada cop que en sonen els primers compassos al cotxe, provoca que el Roc digui: "...la del Michael Jackson...". I sap perfectament que són els MANEL, però el ritme li recorda alguna altra cançó del rei del pop.

En fi, si en teniu ocasió, escolteu les noves cançons de MANEL i, si voleu, en parlem.

La rotllana - poema

Amb algunes persones ja he comentat que la meva feina fa que durant el curs porti un ritme vertiginós que no em permet conrear moltes de les meves aficions que només puc recuperar d'estiu en estiu.
A l'estiu de cop i volta passo a disposar del meu temps i és un canvi radical, una mena de paradís somiat per un parell de mesos.
L'altre dia, que ja començava a anticipar aquest gran canvi que està arribant em va sortir un poema que trobo molt "visual". M'agraden molt la idea del contracte ple de pols i de la rotllana que totes les meves aficions van fent per assegurar-se que la notícia és certa i celebrar-la.
A veure si a vosaltres també us agrada:

LA ROTLLANA
Es van aturant les ales
de papallones diabòliques
que han batut, vertiginoses,
els darrers mesos. S’aturen,
però no ho poden fer de cop.

Mica a mica acaben temes,
mica a mica descobreixo
sota un petit gruix de pols
el contracte que acredita
que... sóc l’amo del meu temps!

I es va formant la rotllana
d’incrèduls acompanyants:
els llibres de la tauleta,
la guitarra abandonada,
la cadira del balcó...

Els bolis i la llibreta,
el got de fer-se cubates,
els vells discos, les idees,
les cançons inacabades,
els somnis, la inspiració!

Els uns es miren als altres,
quelcom brilla a les mirades,
hi ha energia a la rotllana
i il.lusió quan algú crida:
“Ja tornen a ser vacances!”

"Ciudad de vacaciones"

Aquesta setmana hem tingut acollits el Gabriel i l'Aran (dos dels fills de la Pietat i l'Arles) uns quants dies a casa nostra (3 nits). I aprofitant que tenim espai a la terrassa exterior, hi hem fet vida pràcticament a totes hores.
A l'estiu aquest espai, que no és pas petit, queda atapeït quan hi instal.lem la piscina que ha de compartir espai amb el boti-boti, la barbacoa, la taula i les cadires, la porteria de futbol, la cistella de bàsquet...
Doncs el Roc, l'Ona, el Gabriel i l'Aran han descobert que encara hi cabien més coses: hi han fet una gran construcció amb un joc que permet fer grans estructures amb pals i esferes (tubosfera system) i hi han instal.lat una tenda de campanya on... han dormit dues nits!! S'ho han passat genial, tot i que feia la impressió que vivíem en un campament gitano atapeït de mil i una coses que anàvem traslladant d'un lloc a un altre.
Ara que... ben mirat... potser tot és qüestió de màrqueting.
Benvinguts a casa nostra: "CIUDAD DE VACACIONES"

Les nostres instal.lacions disposen de piscina adaptada per als infants...

...amb amplis horaris d'obertura al públic (de dia i de nit).

Hi ha zona lliure d'acampada.

Disposem d'àrea de jocs infantils.

Zones de relax enmig del bosc amb tumbones...

...i hamaques.

Hi ha un petit hort perquè els nens aprenguin a fer de pagès.

Zona wi-fi.

Barbacoes per poder-se fer els àpats.

Menjadors comunitaris amb servei opcional de cambrers...

...o self-service.

Hi ha flexibilitat per costumitzar les habitacions al gust dels clients.

Habitacions de 4...

...amb totes les comoditats.

La satisfacció dels nostres clients és la nostra raó de ser.

El descans dels nostres clients és la nostra prioritat.

Vine a la nostra "Ciudad de vacaciones", no te'n penediràs!

Marxem!... pas a pas.

És de justícia reconèixer que molta gent porta anys i panys en aquesta lluita, però tinc la sensació que d'uns anys ençà hi ha hagut un canvi significatiu: les consultes populars per la independència (primer la d'Arenys i després totes les altres que van seguir), la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana i les seves primeres campanyes (penja l'estelada al balcó i no la despengis fins la independència...), la gran manifestació de l'11 de setembre de 2012, tots els passos polítics posteriors...
I ara, després d'un període una mica més tranquil, (almenys de portes enfora i en forma d'actes multitudinaris) entrem en una nova temporada d'emocions fortes i actes altament simbòlics.

De fet el primer es va produir fa poc: el Concert per la Llibertat del 29 de juny. I malgrat totes les coses que se li puguin criticar, en línies generals va ser un èxit incontestable i una nova visualització internacional de la causa independentista catalana.

Aquest diumenge, 7 de juliol, a la comarca del Bages fem un acte que es diu "Marxem!". Diverses caravanes de vehicles procedents de diferents punts del Bages confluiran a Manresa. A la plaça de Crist Rei es formara una estelada humana gegant (està prevista a les 12'30 h) i hi haurà actuacions musicals i parlaments de gent tan estimulant com: Patrícia Gabancho (periodista i escriptora), Montserrat Carulla (actriu) i Carme Forcadell (Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Podeu consultar el programa sencer.
Els 4 de casa meva hi anirem i des d'aquí animo tothom qui vulgui i pugui a formar-ne part per anar mantenint ben amunt l'esperit d'aquest moviment favorable a la independència.

 

I després ja anirem fent bullir l'olla de cara a l'acte de l'11 de setembre d'aquest any: la Via Catalana. Un acte agosarat que pretén formar una cadena humana ininterrompuda que vagi des del Pertús fins a Alcanar. 

Hi ha un precedent molt estimulant: el 23 d'agost del 1989 , els ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van fer la Via Bàltica enllaçant amb una cadena humana les seves tres capitals per a reivindicar les seves ànsies de llibertat. A la primavera següent ja eren països independents gràcies a la gran mobilització i a la repercussió internacional aconseguida.

Ara ens toca als catalans. Com diu el lema de la campanya: "Guarda't un lloc per a la història!". Si l'Onze de setembre passat vaig anar a Barcelona sentint que estava formant part de la història, aquest any m'agradaria repetir i, si pot ser, anar-hi acompanyat de la resta de família.

En John Paul Young al 1978 deia "Love is in the air" i ara som molts els que assistim al dia a dia amb una excitació i una il.lusió perquè la proximitat de la independència sembla flairar-se per moments. Perquè hi ha hagut un canvi de tendència. Perquè ja no es fa ni por ni vergonya declarar-nos independents. Perquè ho defensem amb fermesa, però amb serenitat i tranquil.litat, amb arguments i amb un somriure, festivament i cívicament. Perquè tenim la sensació d'anar guanyant adeptes dins i fora dels nostres territoris i d'anar-nos carregant de raons de manera que arribarà un dia en que la pregunta, fins i tot a nivell internacional, no serà "Per què? sinó... "Per què no?". 
I llavors qui haurà de respondre (i no sabrà com) no serem nosaltres...