Marxem!... pas a pas.

És de justícia reconèixer que molta gent porta anys i panys en aquesta lluita, però tinc la sensació que d'uns anys ençà hi ha hagut un canvi significatiu: les consultes populars per la independència (primer la d'Arenys i després totes les altres que van seguir), la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana i les seves primeres campanyes (penja l'estelada al balcó i no la despengis fins la independència...), la gran manifestació de l'11 de setembre de 2012, tots els passos polítics posteriors...
I ara, després d'un període una mica més tranquil, (almenys de portes enfora i en forma d'actes multitudinaris) entrem en una nova temporada d'emocions fortes i actes altament simbòlics.

De fet el primer es va produir fa poc: el Concert per la Llibertat del 29 de juny. I malgrat totes les coses que se li puguin criticar, en línies generals va ser un èxit incontestable i una nova visualització internacional de la causa independentista catalana.

Aquest diumenge, 7 de juliol, a la comarca del Bages fem un acte que es diu "Marxem!". Diverses caravanes de vehicles procedents de diferents punts del Bages confluiran a Manresa. A la plaça de Crist Rei es formara una estelada humana gegant (està prevista a les 12'30 h) i hi haurà actuacions musicals i parlaments de gent tan estimulant com: Patrícia Gabancho (periodista i escriptora), Montserrat Carulla (actriu) i Carme Forcadell (Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Podeu consultar el programa sencer.
Els 4 de casa meva hi anirem i des d'aquí animo tothom qui vulgui i pugui a formar-ne part per anar mantenint ben amunt l'esperit d'aquest moviment favorable a la independència.

 

I després ja anirem fent bullir l'olla de cara a l'acte de l'11 de setembre d'aquest any: la Via Catalana. Un acte agosarat que pretén formar una cadena humana ininterrompuda que vagi des del Pertús fins a Alcanar. 

Hi ha un precedent molt estimulant: el 23 d'agost del 1989 , els ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van fer la Via Bàltica enllaçant amb una cadena humana les seves tres capitals per a reivindicar les seves ànsies de llibertat. A la primavera següent ja eren països independents gràcies a la gran mobilització i a la repercussió internacional aconseguida.

Ara ens toca als catalans. Com diu el lema de la campanya: "Guarda't un lloc per a la història!". Si l'Onze de setembre passat vaig anar a Barcelona sentint que estava formant part de la història, aquest any m'agradaria repetir i, si pot ser, anar-hi acompanyat de la resta de família.

En John Paul Young al 1978 deia "Love is in the air" i ara som molts els que assistim al dia a dia amb una excitació i una il.lusió perquè la proximitat de la independència sembla flairar-se per moments. Perquè hi ha hagut un canvi de tendència. Perquè ja no es fa ni por ni vergonya declarar-nos independents. Perquè ho defensem amb fermesa, però amb serenitat i tranquil.litat, amb arguments i amb un somriure, festivament i cívicament. Perquè tenim la sensació d'anar guanyant adeptes dins i fora dels nostres territoris i d'anar-nos carregant de raons de manera que arribarà un dia en que la pregunta, fins i tot a nivell internacional, no serà "Per què? sinó... "Per què no?". 
I llavors qui haurà de respondre (i no sabrà com) no serem nosaltres...