A l'estiu de cop i volta passo a disposar del meu temps i és un canvi radical, una mena de paradís somiat per un parell de mesos.
L'altre dia, que ja començava a anticipar aquest gran canvi que està arribant em va sortir un poema que trobo molt "visual". M'agraden molt la idea del contracte ple de pols i de la rotllana que totes les meves aficions van fent per assegurar-se que la notícia és certa i celebrar-la.
A veure si a vosaltres també us agrada:
LA ROTLLANA
Es van aturant les ales
de papallones diabòliques
que han batut, vertiginoses,
els darrers mesos. S’aturen,
però no ho poden fer de cop.
Mica a mica acaben temes,
mica a mica descobreixo
sota un petit gruix de pols
el contracte que acredita
que... sóc l’amo del meu temps!
I es va formant la rotllana
d’incrèduls acompanyants:
els llibres de la tauleta,
la guitarra abandonada,
la cadira del balcó...
Els bolis i la llibreta,
el got de fer-se cubates,
els vells discos, les idees,
les cançons inacabades,
els somnis, la inspiració!
Els uns es miren als altres,
quelcom brilla a les mirades,
hi ha energia a la rotllana
i il.lusió quan algú crida:
“Ja tornen a ser vacances!”
Es van aturant les ales
de papallones diabòliques
que han batut, vertiginoses,
els darrers mesos. S’aturen,
però no ho poden fer de cop.
Mica a mica acaben temes,
mica a mica descobreixo
sota un petit gruix de pols
el contracte que acredita
que... sóc l’amo del meu temps!
I es va formant la rotllana
d’incrèduls acompanyants:
els llibres de la tauleta,
la guitarra abandonada,
la cadira del balcó...
Els bolis i la llibreta,
el got de fer-se cubates,
els vells discos, les idees,
les cançons inacabades,
els somnis, la inspiració!
Els uns es miren als altres,
quelcom brilla a les mirades,
hi ha energia a la rotllana
i il.lusió quan algú crida:
“Ja tornen a ser vacances!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada