No posar tots els ous al mateix cistell

Aquesta expressió (NO POSAR TOTS ELS OUS AL MATEIX CISTELL) s'aplica normalment en termes econòmics i vol dir que s'ha de diversificar la inversió. Si algun dels negocis on tens invertits uns quants diners va malament i perds aquells diners, saps que tens d'altres diners invertits en altres negocis que potser seguiran anant bé i, per tant, les teves pèrdues seran relatives i recuperables. En canvi si tinguessis tots els diners invertits en aquell negoci (tots al mateix cistell) i anés malament, la ruïna seria total i absoluta.

Aquesta setmana, però, a mi se m'ha acudit aplicar-la a la filosofia de vida. En pocs dies he sabut que alguns amics i coneguts meus ho estaven passant malament. Alguns perquè a la feina pateixen una situació molt estressant i propera al mobbing, d'altres perquè precisament s'han quedat sense feina i afronten un futur immediat de perspectives molt negres en aquests temps de crisi... Evidentment és molt difícil que jo pugui posar-me al seu lloc, malgrat que intenti animar-los i els digui que se sobreposin i que pensin en les altres coses que els deuen anar bé.

Però he pensat que jo ara mateix tinc "els ous de la meva felicitat molt repartits". A la família immediata estem tots bé, a punt de fer un viatge a París, i el Roc i l'Ona donen més alegries que maldecaps. A la feina estic valorat i m'ho passo bé treballant amb els nens i a més el bloc de cicle mitjà té molt de seguiment. En la meva vessant artística com a cantautor estic amb la moral pels núvols després del concert del gener i les felicitacions de la gent. Fent aquest bloc m'ho passo bé i puc deixar anar les meves ganes d'escriure i de reflexionar i penso que començo a tenir algun lector asidu que també m'afalaga... Vaig rumiant i penso que ara mateix pràcticament no hi ha cap cosa que em vagi malament (... quina sort!...), però crec que si alguna se'm torcés, les altres m'ajudarien a sobreposar-me i a veure el got mig ple.

Així doncs, aquest és el meu consell gratuït i no demanat: feu coses diverses que us satisfaguin i poseu-hi uns quants ous a cadascuna perquè quan vagin mal dades, amb les unes us pugueu refer de les altres.
I ja posats a pontificar us deixo dues frases més que sovint m'he aplicat i em conformen el meu tarannà tranquil, pràctic i i fins i tot un punt optimista.

No és més ric qui més té, sino qui menys necessita. Si aprenem a valorar el que tenim i procurem ser feliços amb allò, tindrem molt de guanyat. I quan ens sembli que necessitem una cosa que no tenim i això ens pugui arribar a frustrar, pensem si realment la necessitem tant com ens han fet creure...

Si el teu mal té remei... de què et queixes? Si el teu mal no té remei... de què et queixes? Sovint rondinem i generem energies negatives innecessàriament. Si la situació que ens contraria té solució, val més posar-se a solucionar-la que no pas queixar-se. I si no hi ha solució possible, és de savis adonar-se que la nostra queixa no servirà de res i dedicar les energies a coses que si que puguin donar un resultat.

Tan de bo a algú això li pugui servir d'alguna cosa i, si més no, per fer un somriure: ;-)

La dolçor del record

Diuen que els viatges es disfruten 3 vegades: quan els prepares, quan els fas i quan els recordes.
I suposo que aquesta afirmació deu servir per moltes altres coses més que els viatges.
A mi m'ha passat amb el concert del 23 de gener.

1.- El vaig estar disfrutant durant tot el temps que el vaig preparar (i estem parlant de més d'un any), buscant i assajant cançons, decidint l'ordre del repertori, pensant quins comentaris podia fer per introduir les cançons, fent l'assaig previ, recollint la valoració d'aquest assaig, introduint millores...

2.- El vaig disfrutar intensament el dia del concert mentre l'estava realitzant. Va ser una experiència molt gratificant i la vaig viure amb els 5 sentits ben oberts.

3.- I ara gaudeixo recordant-la, amb cada comentari que em fa algú dels que van assistir-hi, amb cada nova votació que arriba al meu bloc, amb les fotos que van fer-me... Però ahir em va arribar el DVD del concert enregistrat per la Núria Brugarolas (gràcies, Núria, per enregistrar-lo el dia del concert i per preocupar-te de passar-m'ho a DVD) i m'ho he passat molt bé veient-lo!!!

Dies enrere ja m'havien passat l'arxiu de so del concert i el vaig escoltar, però com que estava gravat directament des de la taula de so, només recollia el so del micro i la guitarra i demostrava la crua realitat de la meva veu i el meu rascar, que tenen molt a millorar. Ep!, és un gran record, eh?, però hi veia més les mancances que els encerts.
Ara amb el DVD la cosa canvia...

En primer lloc puc veure la meva imatge, les gesticulacions, les expressions de la cara que acompanyen les xerrameques que us feia entre cançó i cançó. Però el que és encara millor és la part d'audio perquè se senten els aplaudiments, les rialles, els comentaris de la gent i els coros que va fer el públic en algunes cançons.
M'ha encantat veure aquest DVD i serà un record meravellós amb el que sempre més podré gaudir del concert del gener de 2010.
I a més podré fer que alguns que no van poder ser-hi captin l'essència d'aquell dia.
I a més m'ha servit per poder veure el Roc i l'Ona davant de la tele, remenant el cul, admirats davant del seu pare i cantant tot divertits "... la noia del vestit blanc, la noia del vestit blanc..."
I això no té preu!

Desconnectar en família

El passat cap de setmana vam fer una escapada a la neu. I no vam anar-hi nosaltres sols sinó que vam compartir el cap de setmana amb els Muñoz-Manent (el David, la Dolors i l'Oriol). I va estar molt i molt bé.
D'una banda perquè amb la Dolors i el David hem trobat, després de molt temps, una família amb qui compartir una amistat. De sempre nosaltres havíem fet més aviat "trios" perquè sempre havíem fet molta amistat amb persones individuals desaparellades (solteres, separades...). Vam compartir excursions i vacances i sopars i xerrades molt intenses amb el Joan (de solter), amb el Sergi (de solter), amb el Josep (de solter), amb el Roger (de solter), amb el Pablo (de separat)... En aquest cas sortir amb una parella amb qui tots quatre ens avenim i entre tots quatre i en les diferents combinacions sempre trobem temes de conversa, és una novetat molt estimulant. I a més, com que les dues famílies tenim fills, s'obren noves possibilitats i es dóna el cas que els nens també s'avenen entre ells i juguen plegats. Llavors mentre els petits s'ho passen bé, els grans també ens ho passem bé.
I d'altra banda...
... desconnectar el cap de setmana també és una experiència molt recomanable. Si ens ho mirem fredament no vam fer res de l'altre món, però és que potser no fa falta fer res de l'altre món i n'hi ha prou deixant de fer el que fem normalment: estar pendent de l'ordinador i el correu electrònic, estar badant davant de la tele, anar a dormir tard i dormir menys hores de les necessàries... Tot això ho vam corregir.
Vam anar a dinar a "l'Afartapobres" de Sant Corneli on t'atipes de valent. Tot ho vam trobar molt bo i va ser un dinar molt agradable enmig d'una animada conversa. Després a la tarda vam arribar a La Masella i vam anar a banyar-nos a la piscina de l'hotel: relax total!! Vam sortir de l'aigua mig endormiscats i amb el metabolisme a moltes menys revolucions de les habituals. Després la Dolors i l'Anna van anar al gimnàs i el David i jo vam quedar-nos amb els nens a la sala de jocs. Sopar al bufet de l'hotel i a les 11'00 ja estàvem tots fora de combat i... a dormir.
L'endemà vam llevar-nos cap a les 8'00 i això fa una suma de 9 hores de son que són moltes més de les que dormim habitualment i et deixen el cos descansat. Un bon esmorzar al bufet i després passar unes hores a la neu per tal que els nens s'ho passin bé (que a mi personalment la neu m'agrada més mirar-me-la que aixafar-la). Després tornar a l'hotel i petar la xerrada, dinar al bufet, tornar a petar la xerrada i pagar i agafar la carretera cap a casa.
Res d'espectacular, però una bona cura de desconnexió, tranquil.litat i relaxació.

I si voleu veure algunes fotos us enllaço a El bloc del Roc i l'Ona, un bloc que l'Anna està començant a fer i que en aquest cas m'ha estalviat una mica de feina.

Pere Casaldàliga: 80 anys d'exemple

M'ha arribat a les mans un document que em va perfecte per deixar de parlar de mi, ara que tinc l'ego tan pujat després del concert de gener.

Si visiteu l'enllaç http://www.auques.cat/tot.php?auca=casaldal anireu a parar a una auca que l'especialista Joan Vilamala ha dedicat al bisbe Pere Casaldàliga en motiu dels seus 80 anys.
El correu que m'ha fet arribar aquest enllaç em reproduïa també un trist comentari d'en Joan Vilamala:

Després d'haver intentat inútilment de trobar un editor no em queda més remei que divulgar l'Auca de Pere Casaldàliga amb un muntage de imatges engiponat per mi mateix. Ni l'Ajuntament de Balsareny, ni els Amics de Pere Casaldàliga, entre altres, es van avenir a publicar aquesta auca en motiu dels seus 80 anys, per la qual jo no demano ni un euro. Els catalans som tan pobres! D'esperit, sí.
Cordialment, Joan Vilamala

I això m'ha fet pensar en vàries coses.
D'entrada en la figura del bisbe Casaldàliga, allà a Sao Felix do Araguaia, un personatge del qual mai no m'he documentat però sobre el qual flota una aura d'autenticitat. El tinc per un home valent, sincer, conseqüent, bo... una d'aquelles persones que prediquen amb l'exemple i, per tant, poden exigir als altres el que vulguin sabent que pocs -molt pocs- estaran a l'alçada. I potser per això gairebé mai no ho faci...
He pensat en el meu germà Sergi que ha decidit traslladar la seva vida a Brasil i forma part d'una cooperativa agropecuària vinculada directament al moviment M.S.T. (Moviment dels Sense Terra). Ell, lliurament, ha decidit abandonar el consumisme occidental i fer-se pobre entre els pobres per ser més ric. I és que aquí parlo de la pobresa en sentit material, però de la riquesa en termes de felicitat i d'estar bé amb un mateix.
I ell ha conegut el bisbe Casaldàliga i ha conviscut algunes jornades amb ell i hi manté un cert contacte telemàtic. I a través d'ell, sense jo tenir-ne un coneixement directe, m'ajuda a percebre'l amb aquesta aura de personatge mític (a l'alçada dels Gandhi, Luther King...).

I després rebo la notícia que des d'aquí no hem estat capaços de dedicar quatre xavos a editar-li aquesta auca commemorativa... Potser si un dia el proclamen premi Nobel de la Pau (que deu haver fet mèrits sobrats per tenir-lo) llavors correrem a penjar-nos les medalles i li farem grans homenatges... O, és clar, el dia que es mori... Llavors potser hi haurà empentes per pujar als avions oficials que portin els assistents als seus funerals...

Tan de bo falti molt per aquell dia i tan de bo aquell dia hi hagi inclemències meteorològiques que impedeixin aterrar tots els vols des d'Europa. I en Pere Casaldàliga, en Pere Llibertat, el bisbe dels pobres, sigui acomiadat pels que de veritat l'estan acompanyant a les verdes i a les madures, pels qui de veritat l'estimen, per la seva gent.

I mentrestant moltes gràcies al Joan Vilamala per la iniciativa que anirem difonent a través del boca-orella a cops de clic.

Tria les cançons que sortiran al bloc

Ja sabeu que el concert del dissabte passat 23 de gener va quedar enregistrat en audio i vídeo. Per tant, quan els hagi editat, posaré els talls d'algunes cançons en forma de fitxers d'audio o d'enllaços de vídeo al Youtube.
Ara bé, 22 cançons són moltes i no tinc previst posar-les totes.

Quines voldríeu recordar i tornar a sentir o fins i tot veure?

A la barra de la dreta del bloc he instal.lat una enquesta amb els títols de les 22 cançons que vaig interpretar i us demano que col.laboreu amb mi a dur a terme aquesta tasca. Voteu un màxim de 3 cançons i entre tots farem la llista de les que més van agradar.
Ah! Per cert! La participació a l'enquesta té una data límit que és el 23 de febrer, un mes després del concert.

Us enviaré un correu a tots aquells de qui tinc l'adreça electrònica, però també us demano que m'ajudeu a fer la difusió entre tots els coneguts que vau trobar al concert. Que voti el màxim de gent i així la selecció serà el màxim de representativa.

Moltes gràcies per seguir col.laborant en aquest joc!