La intel.ligència és col.lectiva...
...compartim coneixements, reflexions, opinions...
Benvingut: passa, llegeix i opina
Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic). Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets. Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.
Un altre any ha passat el Nadal i durant les vacances no hem parat quiets. El Roc i l'Ona han viscut aquestes setmanes com unes autèntiques vacances en les que cada dia sorgia la pregunta "Avui què farem?" perquè cada dia era diferent de l'anterior i molt diferent de la rutina diària de l'any. Vam anar a la festa de Nadal de l'Oms i de Prat, al cagatió popular de Sant Vicenç, dos dies al cinema, a berenar al Viena, a jugar al Momo Park, a fer cagar el tió a casa dels avis, a dinar a casa d'uns avis, dels altres avis, de la tieta Rat; a portar la carta al Carter Reial, al Campi qui Jugui amb uns amics, a passejar pel bosc, han vingut amics i familiars a casa nostra, van venir uns amics a sopar la nit de Cap d'any, vam anar al Pessebre Vivent de les Torres de Fals, a la cavalcada de Reis de Calders, va venir el Rei Blanc a casa amb una colla de patges a portar mooolts regals... Per tal que tots aquells que teniu curiositat pugueu fer una ullada a totes aquestes aventures que hem passat aquestes vacances, aquí teniu un recull fotogràfic. Desitjo que us agradi...
És un quart de dues de la matinada i m'acabo de llegir l'última pàgina de "Els homes que no estimaven les dones" de Stieg Larsson. Des de la meva relativament recent paternitat la lectura és una de les aficions que ha quedat relegada a un lloc tan secundari que sovint ni se'l troba. Malgrat tot, al llarg de l'any no resisteixo la temptació d'anar acumulant lectures llamineres sobre la meva tauleta de nit. I és en períodes de vacances quan puc aconseguir augmentar la fracció de temps "personal" i dedicar-m'hi. En aquestes vacances de Nadal vaig prendre la decisió de començar aquesta novel.la que tan ressò va tenir en el seu moment. Me l'havia deixada la meva germana Raquel sabedora que potser tardaria molt a tornar-li. Vaig començar-la amb l'esperança de poder recuperar el contacte amb aquell "cuquet" que tots els lectors hem tingut alguna vegada, quan un llibre et sedueix, et reclama, se t'insinua i fa que intermitentment i a vegades fins i tot furtivament tornis a trobar-te'l entre les mans. Malgrat que saps que potser no podràs dedicar-li gaire estona... o que farà que vagis a dormir tard (molt tard... massa tard...) i tot i així insatisfet d'haver de deixar la lectura en aquell punt quan voldries avançar més en la història per desvetllar una mica més la resolució de la trama... I així he passat els últims dies. Anant a dormir tard. Llegint a esgarrapades, una estona abans de dinar, una estona al lavabo, una estona mentre els nens miren la tele... I com més avançava en la intrigant història que anaven descabdellant en Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander en la freda i llunyada Hedestad (Suècia) per satisfer l'angoixa vital de l'Henrik Vanger, més fort era el magnetisme que em lligava a aquells fulls plens de lletres i sense dibuixos que el meu fill no entén que prefereixi llegir en comptes d'estar jugant amb ell... I no vull pas dir que sigui una obra mestra, eh? Jo només parlo de les benaurades sensacions personals que m'ha provocat la seva lectura. I això és el que voldria transmetre als alumnes quan els parlo del plaer de la lectura... Tan de bo alguns hi acabin arribant!!
I sabeu què és el millor?? Que el llibre té una segona i tercera part. A veure si la Raquel no els té deixats a ningú...
Avui quan he passat per la cartellera on s'anuncien les activitats del poble he vist que ja hi havia l'agenda d'actes del mes de gener. He buscat el dia 23 i m'hi he trobat: A 2/4 d'11 de la nit al Centre Cívic CONCERT DE CANTAUTOR AMB ELADI MARTÍNEZ
I això vol dir que només falten 22 dies per al concert. A allò que va començar com un comentari al novembre del 2008 li queden 3 setmanes per esdevenir una realitat: tornaré a fer un concert davant d'un públic amb les meves cançons, la meva veu i la meva guitarra.
A hores d'ara ja tinc força coses clares: 1.- La disposició dintre del Centre Cívic. 2.- La il.luminació i la sonorització. 3.- El repertori a realitzar (pendent d'uns assajos finals per acabar de concretar algunes cançons dubtoses).
Però d'altra banda hi ha també interrogants que no s'aclariran fins el dia de l'actuació: 1.- Qui vindrà? 2.- Quina atmosfera es crearà? 3.- Com em sortirà tot plegat en funció de si em posaré o no gaire nerviós?
A hores d'ara no puc dir que estigui molt nerviós pel que fa a la part que jo puc controlar (les meves cançons, la meva veu i la meva guitarra). Sóc conscient de les meves virtuts i les meves limitacions. Però en canvi tinc una certa inquietud respecte de les variables que jo no puc controlar (públic i ambient que es pugui crear).
El passat dimecres 30 de desembre havíem quedat amb un grup de gent que m'assessora i m'ajuda per fer unes proves de so i vam descobrir que la meva guitarra tenia la pastilla espatllada i no podia sonar pels altaveus. Dilluns la portaré a arreglar i ja tinc diverses opcions per tal de poder tocar el dia del concert tant si la tinc arreglada (que espero que si) com si no. Va ser una decepció, però espero subsanar-la en una futura prova de so abans del concert. I malgrat tot afronto aquestes darreres setmanes amb optimisme i molta il.lusió.
Vull acabar donant algunes pistes sobre el repertori amb el que estic acabant de treballar: a.- Treballo amb un total de 24 cançons (tot i que podria ser que alguna acabés caient i fossin menys) b.- Respecte de l'assaig amb públic del 23 d'octubre inicialment cauen "Esos ojos negros", "Riu enllà", "Ja no ens queda lluna blanca", "El país del mal rotllo" i "Lo que quieras oir" i, en canvi, s'incorporen 7 cançons noves. c.- La composició d'aquest repertori provisional és la següent: 7 cançons provenen del repertori clàssic de Nàufrags i 8 són cançons pròpies composades després de Nàufrags o bé que no havien tingut cabuda en el repertori del grup. Això fa un total de 15 cançons. Les altres 9 són versions: 4 d'artistes catalans, 2 d'artistes castellans i 3 que cantaré en català traduïdes de l'anglès.
El concert serà gratuït i hi haurà servei de bar a càrrec de la Comissió de Festes.
Després de tot això ja només em queda dir-vos que us hi espero a tots i totes i que si creieu que a algú li pot fer gràcia assisitir-hi, li feu saber, ja que és un concert obert a tothom... a tothom qui cregueu capaç d'apreciar el que jo puc oferir...
He fet una cançó nova!
I m'agrada molt!
Es diu "Grocs" i he d'explicar-vos una mica la història abans de presentar-vos-la.
1.- Després de l'assaig-concert que vaig fer el 23 d'octubre passat, molts dels assistents em van dir que els havia agradat molt, però que les cançons eren massa tristes. Em venien a dir que en busqués de més alegres, ja fossin pròpies o versions per al concert del 23 de gener.
Jo estava eufòric perquè havia anat molt bé i amb ganes d'agafar la guitarra, però vaig fer-ho amb aquesta premisa: intentar fer una cançó alegre i/o optimista.
La majoria de coses al meu voltant van bé o molt bé (família, feina, amics...) o sigui que em va semblar que no havia de ser difícil trobar un fil per seguir i llavors vaig recordar que feia un temps que "El món groc" apareixia sovint a la meva vida. De fet segur que a aquell "concertillo" del 23 d'octubre hi havia molts grocs... I a partir d'aquí vaig anar desenvolupant la cançó "Grocs" que té una lletra i una música alegres, optimistes, dinàmiques i vitalistes.
I és important perquè feia molts anys que no feia una cançó nova!!!
2.- Però què és "El món groc"??
D'entrada és el títol d'un llibre (molt recomanable) de l'Albert Espinosa, escriptor, guionista, actor, director teatral i persona encantadora que potser per una de les coses que ha estat més conegut és per haver estat el guionista d'una deliciosa pel.lícula que es diu "Planta cuarta" (també molt recomanable). Aquesta pel.lícula narra la història i les aventures d'uns nens malalts de càncer que viuen llargues temporades en un hospital. I això és el que li va passar a ell. Va passar uns quants anys de la seva adolescència ingressat en hospitals tractant-se contra diversos càncers que van prendre-li una cama i un pulmó, però que el van nodrir d'experiències que ell ha sabut positivitzar de manera extraordinària.
I una de les seves teories és la del món groc. Diu que a vegades pot creuar-se en la teva vida una persona a la que mai no havies vist i que, de cop i volta, per atzar hi comences a parlar i et genera una sensació de complicitat i de química total. No la coneixes de res i de cop t'hi sents amb plena confiança per explicar-li els teus secrets més íntims o per demanar-li l'opinió de coses totalment transcendents. I quan us acomiadeu ja t'estàs enyorant i penses que t'agradaria tornar-hi a coincidir per poder-hi seguir parlant... Això és un "groc".
A partir d'aquí hi ha tota una teoria que diu que els grocs poden esdevenir amics, les diferències entre grocs i amics, què pots fer amb un groc, etc.
3.- Espero que ara tingueu més referents per poder assaborir la cançó, tot i que aquí només podreu llegir la lletra. Si voleu sentir-la, haureu de venir el 23 de gener a Calders... i si no us va bé... quedem un altre dia i us la canto... ;-)
Aquest any a la meva escola em van demanar textos nadalencs per posar a la felicitació nadalenca. Al final no els van fer servir per a això però un parell de poemes els van aprofitar i van tenir una difusió pública. En primer lloc van agafar un poema i el van escriure en lletres grans sobre el pessebre que teníem al vestíbul on va poder-lo llegir tothom qui entrava a l'escola. Feia així:
Hi havia una vegada una alegria i màgia i somriures i un petó, i nervis de quitxalla i melangia i records i esperances i il.lusió. Tradicions, consumisme, loteria, "tornar a casa" com deia la cançó, i un món quasi perfecte per un dia pel regal de la nostra estimació. Provem de fer que duri la utopia? No hi tenim res a perdre... Per què no?
Finalment van agafar-me un altre poema (aquest m'agrada especialment) que em van demanar que llegís com a cloenda de la festa que vam fer al pati. Diu així:
Amb una joguina era el rei del món, tot era possible, tot era preciós, amb una rialla m'enfrontava a tot, tothom m'animava, tothom m'estimava i jo no sabia que era tan feliç.
Ara ple l'estómac, plenes les butxaques i plena l'agenda de coses per fer, ara sols em queixo d'allò que no tinc. M'estresso, m'enfado, no visc, m'atabalo, i gairebé oblido que és de nou Nadal.
Però dins queda el nen que un dia vaig ser, que crida, protesta, somia i somriu, que enyora i reclama tornar a aquell caliu, que aviva la brasa que de nou escalfa i a tots us desitja el millor Nadal.
Sempre s'agraeix que la creativitat sigui reconeguda i si a l'altra gent li agrada el que un escriu, et fan sentir doblement satisfet. Sé que pràcticament ningú no llegeix aquest bloc, però si algú s'hi passa podrà trobar aquest petit regal amagat.
Bon Nadal a tothom!
P.S. La foto que il.lustra la notícia és la felicitació familiar d'aquest any amb els guapíssims Ona i Roc
