És un quart de dues de la matinada i m'acabo de llegir l'última pàgina de "Els homes que no estimaven les dones" de Stieg Larsson.
Des de la meva relativament recent paternitat la lectura és una de les aficions que ha quedat relegada a un lloc tan secundari que sovint ni se'l troba. Malgrat tot, al llarg de l'any no resisteixo la temptació d'anar acumulant lectures llamineres sobre la meva tauleta de nit. I és en períodes de vacances quan puc aconseguir augmentar la fracció de temps "personal" i dedicar-m'hi.
En aquestes vacances de Nadal vaig prendre la decisió de començar aquesta novel.la que tan ressò va tenir en el seu moment. Me l'havia deixada la meva germana Raquel sabedora que potser tardaria molt a tornar-li. Vaig començar-la amb l'esperança de poder recuperar el contacte amb aquell "cuquet" que tots els lectors hem tingut alguna vegada, quan un llibre et sedueix, et reclama, se t'insinua i fa que intermitentment i a vegades fins i tot furtivament tornis a trobar-te'l entre les mans. Malgrat que saps que potser no podràs dedicar-li gaire estona... o que farà que vagis a dormir tard (molt tard... massa tard...) i tot i així insatisfet d'haver de deixar la lectura en aquell punt quan voldries avançar més en la història per desvetllar una mica més la resolució de la trama...
I així he passat els últims dies. Anant a dormir tard. Llegint a esgarrapades, una estona abans de dinar, una estona al lavabo, una estona mentre els nens miren la tele... I com més avançava en la intrigant història que anaven descabdellant en Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander en la freda i llunyada Hedestad (Suècia) per satisfer l'angoixa vital de l'Henrik Vanger, més fort era el magnetisme que em lligava a aquells fulls plens de lletres i sense dibuixos que el meu fill no entén que prefereixi llegir en comptes d'estar jugant amb ell...
I no vull pas dir que sigui una obra mestra, eh? Jo només parlo de les benaurades sensacions personals que m'ha provocat la seva lectura. I això és el que voldria transmetre als alumnes quan els parlo del plaer de la lectura... Tan de bo alguns hi acabin arribant!!
I sabeu què és el millor??
Que el llibre té una segona i tercera part. A veure si la Raquel no els té deixats a ningú...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada