Nadal 2009

Aquest any a la meva escola em van demanar textos nadalencs per posar a la felicitació nadalenca. Al final no els van fer servir per a això però un parell de poemes els van aprofitar i van tenir una difusió pública.
En primer lloc van agafar un poema i el van escriure en lletres grans sobre el pessebre que teníem al vestíbul on va poder-lo llegir tothom qui entrava a l'escola. Feia així:

Hi havia una vegada una alegria
i màgia i somriures i un petó,
i nervis de quitxalla i melangia
i records i esperances i il.lusió.
Tradicions, consumisme, loteria,
"tornar a casa" com deia la cançó,
i un món quasi perfecte per un dia
pel regal de la nostra estimació.
Provem de fer que duri la utopia?
No hi tenim res a perdre... Per què no?

Finalment van agafar-me un altre poema (aquest m'agrada especialment) que em van demanar que llegís com a cloenda de la festa que vam fer al pati. Diu així:

Amb una joguina era el rei del món,
tot era possible, tot era preciós,
amb una rialla m'enfrontava a tot,
tothom m'animava, tothom m'estimava
i jo no sabia que era tan feliç.

Ara ple l'estómac, plenes les butxaques
i plena l'agenda de coses per fer,
ara sols em queixo d'allò que no tinc.
M'estresso, m'enfado, no visc, m'atabalo,
i gairebé oblido que és de nou Nadal.

Però dins queda el nen que un dia vaig ser,
que crida, protesta, somia i somriu,
que enyora i reclama tornar a aquell caliu,
que aviva la brasa que de nou escalfa
i a tots us desitja el millor Nadal.

Sempre s'agraeix que la creativitat sigui reconeguda i si a l'altra gent li agrada el que un escriu, et fan sentir doblement satisfet. Sé que pràcticament ningú no llegeix aquest bloc, però si algú s'hi passa podrà trobar aquest petit regal amagat.

Bon Nadal a tothom!

P.S. La foto que il.lustra la notícia és la felicitació familiar d'aquest any amb els guapíssims Ona i Roc