Parlem de tu, Pilar

El 20 de març de 2025 va morir la Pilar Camins, una companya de feina que va esdevenir amiga i amb qui vam compartir amb gran profunditat el seu final de vida. L'endemà a l'escola celebràvem el Dia Mundial de la Poesia i jo vaig compartir entre els companys de feina el poema "Parlem de tu", que se'm feia més escaient que mai.

El poema de Miquel Martí i Pol és preciós i expressa a la perfecció el que jo sentia en aquells moments i segueixo sentint ara quan penso i parlo de persones que vaig estimar i ja no tinc amb mi. En  parlo amb un somriure, recordant totes les coses bones que vam compartir i ja ningú no ens pot prendre.

PARLEM DE TU

(Miquel Martí i Pol)

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties,

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te, a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Hi havia gent que no coneixia el poema i em va donar les gràcies perquè realment és un poema que enlluerna i agombola. I avui torna a ser dia 20, dia de recordar el traspàs de la Pilar (malgrat que l'hem recordat molts i molts moments al llarg d'aquest primer any sense tenir-la) i torna a ser la vigília del Dia Mundial de la Poesia, que tornarem a celebrar a l'escola, perquè la poesia ens fa millors persones.

I pensant en això, una petita idea va anar neixent dins meu i va acabar convertint-se en aquest vídeo que avui vull compartir amb tots aquells que coneixíeu la Pilar. 

Perquè és ben bé així, Pilar: parlem de tu, però no pas amb pena.

Un petó i una abraçada!