Un dia com avui de 1997 (13 de març) amb el Josep Vacas vam decidir formar un grup de música i el vam batejar NÀUFRAGS. Bàsicament vam musicar poemes meus i les cançons que en van sortir les vam passejar per alguns escenaris de la comarca fins que el 2001 el Josep va morir en un malaurat accident de cotxe.
Dimarts passat, en la celebració de la 50a trobada del col·lectiu DirVersos amb una jam poètico-musical, vaig recordar aquells grans moments cantant una de les grans cançons de Nàufrags: "Que lluny..."
Per sort, el moment va quedar immortalitzat (gràcies, Valle i Joan) i avui el puc compartir per aquí per celebrar els 29 anys de la formació dels Nàufrags.
Per molts anys!
2 comentaris:
He après massa poc...
Que lluny que queden aquells temps i sembla que fos ahir.
Grans i bonics records.
"Miles, què li passa a l'Eladi?", em preguntaven els nens i nenes de P4 aquell matí quan vas entrar a la meva classe per donar-me la trista notícia.
Petons de colorssss i moltes gràcies per regalar-nos aquells increíbles anys.
💚🤍💚
Records bonics de moments viscuts intensament i gaudits entre música, somriures i amistat. Com dèiem amb el Josep: "I lo bé que ens ho passem?". Això ja no ens ho pot prendre ningú.
Petons de colors, Amic!!!
Publica un comentari a l'entrada