picalapica: El dia 1 d'octubre de 2017 a Calders

A la revista LA CALDERINA, passat l'històric i emotiu dia 1 d'octubre de 2017, vam fer un reportatge recollint de manera anònima els testimonis de diferents persones que el van viure en primera persona. Avui que fa 5 anys, m'ha vingut molt de gust transcriure'l aquí al bloc perquè en quedi constància. Al final del llarg text hi ha un recull fotogràfic del dia.

EL REFERÈNDUM DE L’1 D’OCTUBRE A CALDERS

PRÈVIA

En aquestes pàgines oferim el reportatge de com es va viure la jornada del Referèndum del 1 d’octubre a Calders, explicada de manera coral per alguns dels seus protagonistes. En algun moment es pot generar algun dubte interpretatiu per part del lector perquè s’han evitat tots els noms propis i pot haver-hi alguns aspectes poc descrits per prudència. S’han pres aquestes precaucions vista l’actitud repressiva de l’Estat i la persecució de persones per suposats delictes comesos en la celebració d’aquella històrica jornada. Preparem-nos per reviure-la tot llegint aquestes emotives cròniques...

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

LES PARTITURES

Dies abans de l’1O s’havien de fer fotocòpies per tal d’empaperar el poble pel referèndum.

Així doncs, i per tal que fos una cosa prou discreta, ja que eren dies on tots i tothom estàvem sota punt de mira i amb sensació d’estar controlats, es va procedir a imprimir-ho quasi com si fos d’una manera clandestina. I un cop fetes es va enviar un missatge codificat a la persona que ho havia de rebre.

“Les partitures ja estan fetes i entregades al cap de l’agrupament”

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

DESIGNACIÓ DEL REPRESENTANT DE L’ADMINISTRACIÓ I DEL COORDINADOR

Des del mes de setembre es van accelerar els contactes entre les delegacions territorials del Govern i els ajuntaments per tal d’anar creant les condicions de garantia per poder celebrar el referèndum en unes condicions prou acceptables. Tanmateix la persecució feta des de l’Estat va provocar un procés de “clandestinització” de totes les activitats preparatòries. El representant de l’administració i el coordinador foren proposats pels ajuntaments en cada municipi d’entre els voluntaris prèviament inscrits. Això es va haver de fer en l’espai de menys de dos dies. El representant de l’administració tenia com a funció el control del procediment i assessorament de la mesa electoral i proporcionar la documentació necessària a la mateixa. El coordinador simplement tenia la missió de transmetre la informació entre el representant, la mesa i el coordinador comarcal designat pel Govern.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

MANTENIR OBERT EL COL·LEGI ELECTORAL TOT EL DIUMENGE

Els components de la Junta del Caliu vàrem mantenir una sèrie de reunions durant el mes de setembre per tal d’anar preparant la diada de la Festa de la Gent Gran de Calders, que enguany es celebraria el dia 1 d’octubre.

Durant aquestes reunions vàrem pensar en com podíem ajudar en la possibilitat de mantenir obert el Centre Cultural Nèstor Almendros durant tota aquella diada.

Varen sorgir diferents idees per fer una activitat oberta a tothom, per a totes les edats, de llarga durada i, a més a més, que es pogués fer a la Biblioteca. D’entre totes les idees, es va escollir una que consistia en oferir un taller de lectura a qualsevol hora. Per la qual cosa vàrem sol·licitar a l’Ajuntament i mitjançant instància, poder disposar de l’Equipament Nèstor Almendros per a desenvolupar-hi un “taller de Lectura Esporàdica i Intergeneracional”, durant el matí i la tarda d’aquella primera jornada d’octubre de 2017, com a una activitat més vinculada a la Festa de la Gent Gran.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

OCUPAT TOT EL CAP DE SETMANA

Des del carrer. Des de la gent. Com no podia ser d’una altra manera. El poble de Calders va ser un més que va defensar el referèndum.

Dijous, 28 de setembre de 2017, ja se sent a parlar d’”escoles obertes”, de mobilitzacions ciutadanes amb iniciatives lúdiques als col·legis electorals. I tot, per l’amenaça de l’Estat espanyol d’impedir la celebració de l’1-O, advertint que es precintaran els llocs de votació.

Un grup d’amics ens trobem i ho comentem. Sabem que a Calders hi ha actes preparats pel mateix diumenge ú d’octubre. Però potser no n’hi ha prou. “No ens perdonarem mai no haver pogut votar”, ens diem. I aquell mateix dijous a la tarda comencem a tibar dels contactes del mòbil, truquem a totes les entitats amb qui tenim relació, i a les que no, trobem la manera perquè els hi arribi la informació. El missatge és trobar-nos l’endemà mateix a les 18:00 al Centre Cultural. Cal que entre totes i tots ens organitzem per fer que el nostre col·legi romangui obert.

La resposta és immediata i massiva. Divendres 29 de setembre el Centre Cultural és ple. La gent del poble ha vingut. Tots volem defensar el mateix: votar el diumenge. Aquesta voluntat ens uneix i ens referma la identitat com a calderins. Saber que podem comptar els uns amb el altres ens fa més forts, més valents.

Ràpid ho tenim fet. Teatre, futbol, AMPA’s, Associació de la Dona, Calders bike, AEiG Caldàrius, Caramelles, ANC i en definitiva totes i cadascuna de les persones que hi ha darrere de les entitats, demostren aquesta predisposició i aquesta emoció, que sens dubte, porta a la mobilització.

Arriba el diumenge 1 d’octubre de 2017 i a Calders podem votar. Feina feta!

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

LA REUNIÓ FINAL

Durant el mes de setembre es van realitzar tres trobades de coordinadors i/o representants de l’administració del Bages/Moianès. La darrera de les reunions es feu en una població del Bages el dia abans del referèndum, amb la màxima discreció. Se’ns va demanar que no hi anéssim amb el nostre cotxe habitual per no ser interceptats i no s’hi podia accedir amb el mòbil.

A les 15,30 h del dissabte 30 de setembre ens vam trobar a la Plaça Major de Calders. Havíem d’anar a rebre les darreres instruccions per a fer efectiva la convocatòria del Referèndum de l’endemà (1-O).

Vàrem agafar el cotxe d'un parent i ens vam dirigir a la reunió. En aquell moment encara no en sabíem res ni de l’urna ni de les paperetes. Allà es va distribuir la documentació per a les meses i les darreres instruccions per a un correcte desenvolupament de la jornada esperada. En el darrer moment, poble per poble, vàrem rebre indicacions de com obtenir l’urna, les paperetes i els sobres. Després de 2 hores d'un intens intercanvi de parers vam tornar amb la sensació que l'endemà faríem el referèndum.

Al cap de poca estona ens presentàvem davant d'una nombrosa colla de veïns de Calders i els posàvem al corrent de les últimes previsions de la jornada de votacions de l'endemà. Els vam dir que tindríem ordinadors, cens universal, Mesa Electoral, urna nova i pròpia, paperetes, sobres, apoderats-interventors, així com moltes persones disposades a votar i a fer l'adequada protecció del centre de votació.

No cal dir que al final de la xerrada vam sortir del local tots plegats més convençuts que mai en l'aposta pels nostres valors democràtics.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

COMPOSICIÓ DE LA MESA

Va ser de domini públic, abans del referèndum del dia 1 d’octubre, que la missió de l’estat Espanyol, clara i ferma en el sentit que “no habrá referèndum” es va posar de manifest, entre moltes altres coses, en el fet que la majoria de citacions als membres de les meses electorals del territori català, no van arribar mai a la bústia del seu destinatari.

A Calders va ser així. El dia 1O a les 8 del matí, moment en el qual es constitueixen les meses, no hi havia ningú que hagués rebut la citació del sorteig que va fer prèviament la Generalitat, per correu ordinari. Tampoc ningú va manifestar el desig de formar-ne part.

Davant d’aquest fet, alguns coordinadors electorals i representants de l’administració dels municipis, per iniciar la jornada electoral amb “no tanta” incertesa, van preferir preveure la configuració de la mesa, i anticipar-se per si això succeïa. Així és que el dissabte 30 de setembre, al vespre, després de rebre la trucada que ja teníem les paperetes a un lloc concret, es va decidir preveure tres persones per cobrir la tasca dels membres de la mesa, l’endemà.

Va ser en una reunió amb el coordinador, el representant i jo mateixa, que vaig prestar una modesta assistència perquè tot estava sota control. Des de l’ANC es van proposar un parell de persones i van sorgir alguns noms de persones que, personalment, sabia amb total certesa que els feia especial il·lusió i motivació ser el dia 1O a la mesa electoral. El coordinador electoral va fer les trucades i en va sortir la llista de les 3 persones que de manera VOLUNTÀRIA van liderar el procés durant l’1O, de manera molt encertada, i molt motivada.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

ARRIBADA DE L’URNA

A Calders, des de feia dies ja havíem previst dues urnes per si de cas en el darrer moment no arribava l’oficial. Una la teníem ja preparada en una dependència del centre cultural. L’altra en un domicili particular. Ambdues es van fer innecessàries quan el coordinador va rebre la indicació a les 6 de la tarda del dia 30 de setembre que a les vuit del vespre calia anar a recollir l’urna oficial i les paperetes a Moià. Des del moment en que es va saber això, el coordinador va telefonar una persona de confiança de Calders per si es podia apropar a fer una gestió a Moià, sense dir per telèfon què s’havia de fer. Ja a Calders es va concretar, a la persona contactada, què, amb qui i com havia de fer-se el trasllat de l’urna i les paperetes per poder fer-les arribar amb discreció fins a Calders. Així feta la recepció del material esperat a Moià, es va traslladar dins una bossa d’escombraries en cotxe fins al domicili de la persona contactada. Llavors vam debatre on deixar l’urna i es va optar per deixar-la al maleter del cotxe per si calia durant la nit haver de treure-la de forma inesperada en cas d’un registre poc probable però possible.

A les cinc del matí del dia 1 d’octubre, l’alcalde va rebre amb emoció l’urna, les paperetes i els sobres per tal de portar-ho tot al Centre Cultural Nèstor Almendros, lloc on es va desenvolupar la votació poques hores desprès.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

LA BOTIFARRADA

Des del futbol, el dia 1 d’Octubre, el vàrem marcar com un dia molt important al nostre calendari. Primer de tot, pel fet que jugàvem contra la Monistrolenca, i segon, perquè era el dia en què tots havíem d’anar a votar pel futur de Catalunya.

Durant la setmana, entre els de la Junta i alguns jugadors de l’equip, es va proposar fer una botifarrada amb l’única intenció de crear molt bon ambient a la plaça. El dia abans, el “Presi” ja ho tenia tot preparat i organitzat perquè tot anés sobre rodes. El diumenge, ben d’hora ben d’hora, a les 6 del matí, uns ja havien encès el foc per començar a escalfar motors i despertar els calderins. De mica en mica, la plaça s’anava omplint i la gent feia cua per poder votar. El fet que hi hagués tanta gent disposada a anar a votar, per nosaltres ens anava de perles, ja que, sense voler fer negoci, vàrem poder vendre moltes botifarres i estar més a prop del camp de gespa.

Des de darrere les graelles, observàvem com la gent estava nerviosa i emocionada per poder votar, a més ens va sorprendre que hi hagués tanta gent d’altres poblacions. Quan va ser l’hora d’esmorzar, les botifarres marxaven volant. Ens va impactar que hi hagués tanta participació a la botifarrada, ja que el “Presi” més d’una vegada va haver d’anar a l’Hostal a encarregar més munició. En principi, només teníem pensat fer una sola tongada, però veient que la cosa s’allargava ja ens vàrem quedar a dinar allà, i també amb la intenció de seguir darrere les graelles fins que es tanqués el col·legi.

Finalment, només cal donar les gràcies a tota la gent del poble per participar a la botifarrada, i per anar a votar un dia tant assenyalat.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

PROBLEMES INFORMÀTICS

La jornada electoral començava més d’hora i amb més ganes del que és habitual. Un cop constituïda la mesa vam encendre l’ordinador i seguint les instruccions de la Generalitat vam connectar-nos a la web oficial per poder utilitzar el cens universal. La web funcionava lentament però de manera correcta, per tant, vam obrir el col·legi. Després que les 9 primeres persones haguessin votat, el sistema va deixar de funcionar.

La Guàrdia Civil va interceptar les connexions a la web que estàvem utilitzant. Tot i que se’ns van facilitar noves IPs (direccions webs que contenien el mateix cens), des de Calders no podíem utilitzar-les ja que la nostra mesa s’havia activat a la primera pàgina web i encara figurava com a mesa activa dins del sistema. Després de moltes trucades fallides al col·lapsat telèfon d’incidències i d’escoltar els casos que generosament altres col·legis electorals compartien però que no funcionaven per a nosaltres, la primera de les webs on ens havíem connectat va tornar a funcionar. Això ens va permetre reactivar la votació.

Van ser moments angoixants en els quals els membres de la mesa vam tenir la sort de comptar amb dos informàtics que van ajudar-nos a cercar solucions i ens van fer costat al llarg del dia. Un cop solucionat el problema a Calders, un d’ells va dirigir-se a Artés i a Avinyó a arreglar la mateixa incidència. Mentre que l’altre es va quedar amb nosaltres, atenent telefònicament moltíssims col·legis dels voltants que ens trucaven per tal de demanar consell.

De la mateixa manera, és d’agrair la serenitat dels votants que van esperar pacientment que poguéssim solucionar la incidència informàtica. Tothom sabia que estàvem vivint un moment excepcional, que requeria actituds i solucions excepcionals.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

TANCANT ACCESOS-1

Poc abans de les 10:00 del matí, algunes persones van proposar a l'alcalde i als coordinadors, que es podien tancar els carrers d'accés a la plaça (veient que en alguns pobles ja hi havia càrregues policials) i això posaria dificultats als furgons de la policia, que haurien de deixar més lluny del col·legi electoral.

De dins del Centre Cultural, em van venir a buscar perquè anés a buscar la màquina telescòpica i així juntament amb altres veïns, vàrem acordar tancar tots els accessos, per poder protegir la plaça.

· A l'Hostal, façana amb el carrer Raval, un tractor juntament amb una furgoneta.

· La plaça quedava tancada per un telescòpic (el trànsit passava pel carrer de les Monges i sortia pel carrer Manresa.

· Un altre vehicle tancava el carrer Catalunya a la baixada del Puig.

· I al carrer de la farmàcia tenia la meva màquina telescòpica. Aquest cas era l'únic accés que permetia accedir a la plaça en cotxe, alçant o abaixant el braç de la màquina per donar pas a la gent més gran o impossibilitada, fent així de barrera física.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

TANCANT ACCESOS-2

Uns dies abans un “contacte” em va avisar que estigués preparat par si calia alguna acció pel referèndum. Llavors no m’ho va dir, però l’avís era per a recollir l’urna i les paperetes la vigília de l’1O. Quan va ser l’hora em van dir que no calia perquè ja ho havia fet algú altre.

L’1O, a les sis del matí, quasi tota la família érem ja a la plaça pel què pogués passar. L’espera fins les 9 es va fer llarga, però encara va ser pitjor el neguit que va suposar no poder posar en marxa el vot electrònic en condicions. Sort que vàrem poder comptar amb experts informàtics per aconseguir finalment posar-ho en marxa, tant a Calders, com a d’altres pobles que vam assessorar.

Va ser després de saber com les gastaven els cossos policials, que vàrem decidir posar impediments per limitar l’accés amb vehicles a la Plaça. Primer es van posar jardineres, però després ja es va decidir posar tractors i màquines per limitar l’accés amb més contundència. Vull agrair la predisposició de tots els que hi van contribuir, ja que en pocs moments vàrem deixar tots els accessos a la plaça totalment bloquejats.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

LA VIGILÀNCIA

Comencem amb una botifarrada esperant un dia alegre i festiu. Arriba l'urna tan esperada... tot amb normalitat. Al cap d’una hora, encara no, es comença a dir que a molts col·legis arriba la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a fer mal...

A Calders marxa internet i comencen els nervis i els maldecaps. També comencem a tenir por que vinguin les forces policials i entre tots els veïns fem una mobilització: tanquem la plaça i posem gent a l’aguait per si venen.

En grupets de 3 o 4 ens distribuïm per controlar les entrades del poble. Uns a l’entrada de la Guàrdia, uns al consultori, d’altres a la terrassa del Mirador... pendents de si s’acostava algú sospitós a votar que pogués ser un agent de paisà i de si arribaven vehicles policials per les carreteres... Uns controlaven el trànsit de Moià, d’altres el de Manresa i Monistrol i d’altres el d’Artés. Qualsevol novetat es comunicava ràpidament via whatsapp i també teníem contacte amb gent d’Artés que ens avisarien si pujava policia des d’allà i ens donava un cert marge de maniobra.

Tot i els nervis que es van passar es va veure que un poble unit, alegre i combatiu és més fort. La coordinació de tots els que vam estar allà durant tot el dia va ser excel·lent i en cap moment ningú es va qüestionar de quin partit polític era el que estava lluitant al seu costat... va ser un dia de país: tots a una!

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

VOTACIONS EMOTIVES

El dia 1 d’octubre vaig tenir l’honor i el privilegi de formar part de la Mesa del Referèndum. Des que vam obrir el col·legi, amb prou feina vaig tenir temps d’aixecar el cap del paper on anava apuntant els DNI dels votants. I és que a Calders vam poder votar amb el programa informàtic que permetia el cens universal durant tota la jornada, menys l’estona que ens el va bloquejar la Guàrdia Civil.

Des d’allà vaig poder assistir a un dels dies més emocionants de la meva vida, sent testimoni privilegiat de les reaccions de centenars de votants (no només de Calders) en el moment que exercien el seu vot. No eren pas reaccions exhibicionistes, eren més aviat íntimes, però es produïen just davant meu i m’encomanaven les seves emocions.

Aquella iaia amb cadira de rodes que va ser la primera persona de votar entre aplaudiments... Aquell noi que va estar molta estona patint perquè havia d’agafar un vol a Dinamarca a dos quarts de dotze i es frissava perquè no se solucionaven els problemes informàtics i se li acabava el marge de temps... Aquell noi que també va arribar en cadira de rodes perquè feia dos dies que l’havien operat d’una cama trinxada per un accident de moto... El senyor que un cop va haver dipositat el vot es va abraçar a la seva parella enmig de sanglots... L’alegria dels que havien fet tota una processó per poder votar: Manresa, Moià, L’Estany i...per fi hem pogut votar a Calders!... La senyora que va votar amb els ulls negats mentre xiuxiuejava “Pels meus néts”... Aquells bombers que estaven de servei i van venir a demanar si els deixàvem saltar tota la cua per poder votar i ho van fer entre aplaudiments... Els que votaven amb un nadó a braços... Els avis que ja pràcticament no surten mai de casa i van fer l’esforç recolzant-se en els seus néts que orgullosos i amb els ulls brillants els van acompanyar fins a l’urna...

Durant tot el matí va haver-hi una llarga cua des de la plaça fins a l’entrada del Centre Cultural perquè no deixava d’arribar gent i més gent. 856 persones van votar. 856 històries plenes de somriures, de rialles, de llàgrimes, de ràbia, d’il·lusió... emocions que es van anar acumulant dintre nostre. Per això quan vam tancar les votacions, els membres de la Mesa ens vam fondre en unes emotives abraçades descarregant tota aquesta tensió acumulada.

Un dia inoblidable!

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

LA DEFENSA DELS VOTS

Al matí del diumenge la votació va començar amb normalitat i, tot i els diversos intents de fer fallar el sistema, la votació es va poder fer efectiva. Enmig de la tan esperada jornada ens arribaven notícies i imatges de les diferents càrregues policials i urnes amb vots requisats a pobles propers, així com també la informació sobre la presència de policies infiltrats informant sobre la idoneïtat del moment per intervenir.

Va ser llavors quan vam començar a valorar la possibilitat de protegir la nostra urna i assegurar els vots que, a aquella hora, ja eren molts.

A primera hora de la tarda, veient que no hi havia massa afluència de gent i davant de la situació de possible risc, la mesa i els apoderats vam decidir treure l’urna per la finestra del darrere i amagar-la a un lloc segur i es va continuar la votació amb una nova urna, acordant que a mesura que hi haguessin uns quants vots acumulats es tornarien a treure de la mateixa manera. Així es va fer una vegada més.

Amb tot vam arribar a quarts de sis de la tarda i a fora la gent estava neguitosa i angoixada per les càrregues que estaven fent a pobles veïns i la possibilitat que vinguessin a Calders. Per aquest motiu vam prendre la decisió de tancar el col·legi una hora i mitja abans de l’hora establerta.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

MOMENT DE MÀXIMA TENSIÓ

De sobte moments de tensió, sembla que efectius de la Guàrdia Civil surten de Manresa en direcció a Navarcles, Artés i Calders. Contactes via telèfon, Whatsapp, confirmen la situació.

Ens preparem per un atac imminent, tot programat i planificat, sembla que ho hem fet tota la vida, a les trinxeres!!!, amb responsabilitat però tots a una.

Revisem les entrades al poble, protegides amb tractors i màquines de la construcció apunt.

L’urna plena de vots queda amagada i se’n deixa una amb vots ficticis per si el setge que es preveu, al final és sobrepassat.

La gent de forma ordenada tot i no tenir experiència, fa un escut humà davant el col·legi. No tenim pràctica però ens posem arrenglerats tots davant la porta d’entrada. No tenim por. Bé, això tampoc és ben bé així. Si que en tenim però defensarem amb les dents el que és nostre.

Nens i avis, ells són la nostra artilleria, tots arrenglerats al Mirador. Uns amb càmeres doncs cal deixar imatges fotogràfiques, tasca tant o més important que preservar urnes. D’altres, màxima cridòria per expressar el malestar per la situació. Altres amb artilleria pesada, una caixa de tomaques a punt per ser utilitzats.

Crits d’ànims, màxima tensió, tothom a punt i encoratjat.

Finalment falsa alarma. Es desmunta tota la trampa com si res no hagués passat, a l’aspecte que tenia tot als moments previs de l’amenaça i continuem votant.

La veritat es que tothom se sent força alliberat, comentaris de “Si s’ha de fer es fa, però sort que no han aparegut els cabrons aquests”.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

TANCAMENT DEL COL·LEGI

Va ser un dia ple d’emocions, tot el dia va ser una emoció continguda a estones i d’altres no; incertesa, angoixa... que tot plegat et fan el cor més fort i et fan seguir endavant. Endavant amb els teus companys més propers i amb tots els veïns que restaven fora del Centre Cultural.

Tots sabíem el què volíem; votar cívicament, i sense un “bri” de violència.

Les notícies que ens varen anar arribant al llarg del matí-migdia no eren gens bones, la violència en molts col·legis electorals era colpidora per part de la policia, de manera que anàvem allargant el dia però amb por de possibles reprimendes per a tots.

Va ser cap a les cinc de la tarda quan vàrem començar a parlar sobre la possibilitat de tancar el Centre Cultural i així assegurar-nos el benestar de tots i evitar que ens poguessin prendre els vots. Sobre dos quarts de set de la tarda, els Mossos d’Esquadra que van restar tot el dia fora del nostre col·legi sense cap mena d’intervenció, van precintar a petició de la nostra mesa electoral el Centre Cultural.

Gràcies a això, va ser possible fer el recompte de vots (juntament amb els veïns i veïnes que van voler assistir-hi voluntàriament) d’una manera ètica i prudent, sense arriscar la seguretat del poble.

Moltes gràcies a tots, de tot cor.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

APOTEOSI FINAL DE LA JORNADA

Desprès del recompte de vots efectuat al Casal fet per la mesa amb l’assistència d’interventors i una vintena de persones del públic, vam sortir tots plegats del local donant a conèixer el resultat esperat amb la indiscutible victòria del si.

SÍ: 822 vots, 96%

En comitiva, part dels membres de la mesa i regidors de l’Ajuntament van acompanyar l’alcalde, el qual va mostrar l’urna amb les mans amunt per sobre els caps, entremig dels fervorosos i emocionants aplaudiments del nombrós públic que esperava al carrer. En aquesta espontània formació, i sempre amb l’urna enlaire com mostrant un nounat perquè tothom el veiés, vàrem arribar a les portes de l’Ajuntament. Allà l’alcalde adreçà un discurs espontani on va voler consagrar el resultat del referèndum com un acte col·lectiu de cohesió social i d’integració cultural per a un nou país participat per tots. Acte seguit els regidors i el mateix alcalde varen pujar al balcó de la casa de la Vila on, entre els crits de “Visca la República Catalana”, van penjar la senyera estelada.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

RESUM

El passat dia 1 d’octubre va ser un dia molt important per a mi, com per a centenar de milers de persones que van anar a votar aquell dia. Ple de emocions, sovint contradictòries. Vàrem votar amb el convenciment que seria un dia històric, amb neguit quan a les primeres hores no anava el sistema informàtic, amb sorpresa quan van arribar les primeres notícies de violència (malgrat tot la gent davant el col·legi electoral), amb joia de tenir multitud de persones que venien a Calders a votar gràcies al cens electoral universal que en altres llocs no es podia fer, amb angoixa i tensió quan semblava que les forces de l’Estat venien cap a Calders...

Després, al vespre, em vaig sentir privilegiada quan per casualitat vaig poder formar part del públic del recompte de vots. Vull manifestar que, malgrat es va fer a porta tancada per seguretat, el recompte va ser escrupolós, democràtic i correcte, com no podia ser d’una altra manera.

Joiosa del poble que som.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

EPÍLEG

Hi ha moltes anècdotes de tot el dia... moltes, moltíssimes... molts somriures, alegria de veure l’emoció de la gent a l’hora de votar, abraçades, llàgrimes, decisions difícils que es van haver de prendre, algunes difícils de consensuar, fets que MAI havia viscut en un procés electoral... el dia 1 al vespre, després de la celebració dels resultats a la Plaça, quan TOT va acabar (o començar, qui sap), no sabia on havia aparcat el cotxe a les 5h del matí. Em va costar molt recordar-ho... per què devia ser...? Però vull acabar amb dues impressions que és el què més m’ha sorprès i el què em quedarà per sempre:

La primera és que després de tants anys treballant en els processos electorals “ordinaris” (diguem-ho així...) des de l’Ajuntament, les eleccions europees, estatals, autonòmiques i locals, amb uns procediments tan pautats, mil·limètrics, amb uns terminis clars... i un llarg etcètera, l’1 d’octubre de 2017, va ser el procés que he viscut amb més estima, perquè les greus i extremades dificultats a què vam haver de fer front perquè nosaltres i els nostres veïns i veïnes poguessin exercir el dret a decidir, van ser tals i tan greus, que aquell “caramel”, que va costar tant aconseguir (una simple acta d’escrutini), és el més bo que recordo dels meus anys de professió.

Per últim, i el més important. M’emporto una sensació extraordinària d’un fet que hi he cregut sempre. A Calders tenim unes entitats excel·lents, vives, entusiastes, que amb un projecte comú i ferm, de poble i de país, ens unim amb una celeritat desmesurada, som capaços de crear allò impensable, de gaudir-ne, de riure i de sumar. Entitats amb identitats diferents, divergències, opinions distants,... però sabeu? Això suma i crea les sinèrgies que són la base del viure en comunitat. Crec que formem part del país que volem entre tots.

L’1 d’octubre de 2017, passarà a la història, per moltes coses, però per Calders, us asseguro que l’anhel de protecció d’allò comú (unes paperetes, una urna, i un local públic: que és de tots) davant una possible intervenció policial, ens va fer més grans del que ja érem. Creguem-nos-ho!

Visca les persones voluntàries, i les entitats de Calders.

* * * * * * * * * * * * * * * * * *