Escacs

 Aquesta història també és un cúmul de casualitats afortunades...

Tot va començar quan, després de sentir-ne parlar bé per tot arreu, amb l'Anna vam començar a seguir la sèrie de Netflix "Gambito de dama", una sèrie que narra la vida d'una excepcional jugadora d'escacs. Algun dia el Roc i l'Ona s'hi van quedar una estona a mirar-la i els va sorgir la curiositat.

- Tu, papa, saps jugar a escacs?

I els vaig dir que en sabia una mica. I vaig recordar partides jugades amb el meu pare quan vivia amb ells i, sobretot, algunes partides molt plaents jugades amb el meu sogre a Calafell. De nit, a la terrassa, davant del mar, amb un Jim Beam a la mà i tot el temps del món per davant. Jugant sense pressa, compartint aquells silencis còmplices...

I no sé com va ser que el Roc em va demanar si teníem algun joc d'escacs a casa. Jo creia recordar que en teníem un i vam quedar que a la tarda el buscaria i n'hi ensenyaria. Però va resultar que no en teníem cap. Llavors vaig fer dues coses:

1.- Vaig anar a l'ordinador i vaig imprimir en paper un tauler i unes fitxes per no faltar a la promesa feta...

2.- Vaig trucar l'Anna, que estava a Manresa, i li vaig dir que li demanés a sa mare si ens deixaria el joc d'escacs del Xep.

A la tarda vam estar jugant amb el Roc amb el joc de paper i, sorprès, vaig descobrir que ja sabia moure les peces perquè n'hi havien fet una iniciació a l'escola de Calders. I al vespre va arribar l'Anna amb el joc del Xep...

I aquella nit, havent sopat, vam fer moltes partides, tant amb el Roc com amb l'Ona. I per una estona es van oblidar del mòbil i van estar pendent d'aquelles peces blanques i negres que movien pel tauler.

L'endemà va venir el seu cosí Guiu i tots vam al·lucinar veient com abans, després i durant el dinar s'aixecaven per fer una partida rere una altra!

Segurament serà una flamarada  passatgera, però ni que sigui de tant en tant, si anem practicant el joc dels escacs, hi ha tantes coses bones que en sortiran que no puc evitar fer una primera llista:

• Deixaran de banda les pantalletes que els absorbeixen durant una estona.
• Farem una cosa junts, pares i fills, ara que cada vegada en fem  menys.
• Desenvoluparan la intel·ligència, la capacitat d'observació i reflexió, l'estratègia, la paciència, la capacitat de concentració...
• Aprendran a frenar la impulsivitat, la immediatesa...

En fi, no em vull fer més il·lusions del compte, però només tornar a jugar amb el joc del Xep i veure'ls a ells jugar-hi ja ha estat una experiència molt bonica i emotiva!