Han passat els Reis, hem fet cagar el Tió i ens vam trobar regals sota l'arbre... I això en el meu cas vol dir: llibres i discos, bàsicament. Per tant, un cop passades les festes, us comento el millor que m'ha passat quant a recomanacions culturals: 2 llibres, 2 discos i 2 còmics.
He gaudit molt amb l'última novel·la del Lluís Llach, una història que et manté atent al desenvolupament i el desenllaç fins al final. Intrigues medievals en que es veuen involucrats reis, prínceps, abats, bisbes, cavallers i servents. Ambientada en l'època medieval retrata molt bé les relacions de poder entre els diferents personatges: el poder de l'església i de la noblesa, les relacions carnals entre homes i dones en totes les seves variants, la importància dels símbols entre els poderosos per mantenir el seu poder sobre els súbdits... Un molt bon llibre!
Feia molt de temps que havia sentit a parlar molt bé d'aquesta novel·la i, més darrerament, de la sèrie televisiva. I no m'ha decebut. Un excel·lent llibre que retrata les relacions dins de la societat basca en l'època en què ETA matava tot sovint. La manera com vivien aquesta realitat els simpatitzants abertzales i els que no se significaven políticament, la manera com afectava tot aquest ambient als petits pobles, la manera com famílies amigues podien arribar a deixar-se de parlar... I tot a través d'una galeria de personatges perfectament definits i amb un ritme narratiu molt interessant que va avançant i reculant en el temps per anar-nos descobrint tots els detalls de la història. Un gran llibre!! Totalment recomanable!
Ja n'he parlat molt en aquest bloc dels Stay Homas i sempre amb entusiasme i admiració. El seu disc de debut no ha fet altra cosa que reafirmar-me en les meves opinions. L'he escoltat fins a la sacietat, un cop darrera l'altra, gaudint de la varietat dels seus estils (des d'un bolero a un reaggeton, de l'electrònica a l'acústica o la bossa nova) i de la seva qualitat musical i fins i tot literària (ja que hi ha alguns versos de les seves cançons que trobo molt encertats).
S'ho passen bé ells i així ens ho fan passar bé a nosaltres: totalment recomanable.
Les típiques cançons que surten en els interludis musicals del programa "El foraster", cançons boniques, melodies agradables, a vegades un punt hipnòtiques i sovint lletres molt interessants que fan reflexionar.
En Pau Vallvé té talent i molta creativitat i ja comença a ser gat vell per explotar al màxim els seus recursos. És un disc molt agradable que podeu deixar sonar de fons i no només no us farà gens de nosa, sinó que potser fins i tot us sorprendrà gratament.
Un còmic d'una gran qualitat narrativa i estètica. L'autor reconstrueix la seva història de la seva família a partir d'una foto familiar i els personatges que hi surten. Mica a mica va teixint les relacions familiars entre els diferents personatges que ens van descrivint la realitat sociopolítica de la transició: els vencedors i els vençuts, la pobresa i l'estraperlo, el paper de les dones, el poder de l'església i la manera com una família humil va sobrevivint el pas dels anys amb més pena que glòria.
El dibuix de línia clara alterna amb alguns recursos gràfics de molt encert i bellesa. Em va encantar!
Una altra gran descoberta. El protagonista personifica els diferents "personatges" que ocupen l'espai de la seva depressió (els traumes del passat, el pessimisme, la por, l'ansietat social, la síndrome de l'impostor, els dubtes, els pensaments tòxics, l'ansietat pel futur, la tristor...) i ens explica com es va acostumant a conviure amb ells i, mica a mica, aprèn a dominar-los. Una manera genial de verbalitzar l'infern que pot viure una persona que pateix un procés depressiu i un llum d'esperança per demostrar que de la depressió se'n pot sortir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada