Aneu a veure aquest documental!
Tenia clar que volia que aquesta fos la primera frase de la notícia. I l'última.
Hi vam anar tota la família i ens va agradar a tots. Tenia moltes ganes de veure aquest documental de Jordi Évole que recull la darrera conversa de Pau Donés 15 dies abans de morir. Una conversa transcendent sobre la vida i la mort. Una conversa sincera i coherent amb una filosofia de vida que ens ha mostrat al llarg de la seva carrera i, especialment, des que fa 5 anys li van diagnosticar el càncer i va decidir donar-li visibilitat i normalitzar-lo.
És un document lúcid i serè. No us fareu un fart de plorar. Estareu atents, somriureu i aplaudireu per dins la lucidesa d'aquest ésser humà que arriba al moment de la seva mort serè i sense por.
Vull destacar 3 coses:
1.- Pau Donés vol visibilitzar la malaltia terminal i normalitzar-la. Surt molt prim i demacrat, amb un fil de veu i una sonda pel nas. El primer moment impacta aquesta imatge, però al cap d'una estona ja no hi pares atenció i segueixes el que diu i com ho diu sense donar cap importància a la seva imatge. I per a mi aquest és un dels grans valors d'aquest documental perquè ell vol deixar clar que "segueix sent el Pau de sempre" malgrat el seu aspecte. Els seus pensaments i els seus sentiments són els mateixos i no vol que la seva imatge deteriorada ens allunyin d'això. Segurament és el que fem, quan algú està malalt: ens fa por la seva proximitat a la mort i el seu deteriorament, volem mantenir la imatge de quan estava bé i ens n'allunyem. El deixem sol. I en Pau Donés ens diu: "Ei! sóc el de sempre, vine aquí, parla amb mi, no em deixis sol. Ara tinc aquest aspecte, però segueixo sent jo!" Immensa lliçó!!
2.- Pau Donés no té por de la seva mort. L'ha acceptat, sap que la té a tocar. No vol morir, però sap que li ha arribat l'hora i està tranquil i preparat. I ens recomana que no tinguem por de la mort, ens diu que la por mata més que la malaltia, que la por paralitza i angoixa i si aconsegueixes no tenir por pots afrontar el que queda, assumint el control i decidint què vols fer. La mort és normal, és el final normal de la vida, a tots ens arribarà i ell vol moure l'objectiu de la mort cap a la vida. Sap que s'ha de morir, però vol viure cada moment dels que li quedin -i no n'hi queden gaire- gaudint-los i no pas malbaratant-los pensant en la mort.
3.- Cal gaudir de la vida. De les petites coses. Ell des de l'entorn privilegiat de la seva casa a la Vall d'Aran gaudeix només mirant el paisatge, la muntanya, el cel, el riu, els animals, la companyia dels seus éssers estimats... Busca la felicitat de les petites coses. I des de la seva posició, a les portes de la mort, ens fa adonar de l'absurditat i la inutilitat de malgastar temps i energia en discussions, baralles, enveges... Cal estimar, gaudir de totes les coses bones de la vida, de totes les persones que ens envolten i ens estimen, donar les gràcies, fer les coses que ens agradin fer, demanar perdó (si cal)... viure!
I cadascú que vagi a veure aquesta pel·lícula en traurà aquests i altres ensenyaments. O sigui que, si voleu un consell...
Aneu a veure aquest documental!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada