Escoltant el darrer disc de Jarabe de Palo, hi va haver un moment que em va fer un salt el cor. Enmig d'una cançó de ritme llatí i aparentment alegre m'havia semblat sentir unes paraules d'una transcendència aclaparadora.
Vaig tornar-la a posar i vaig llegir bé la lletra:
"Desesperado por lo que te iba a decir:
que los hombrecitos volvieron
para, al fin, llevarme con ellos.
Pero tenía que verte primero,
mirarte a la cara
y despedirme para siempre.
Y eso no se hace fácilmente.
¿Cómo digo a mi reina
que esos ojos tan hermosos
nunca más me verán sonreir?
¿Cómo digo a mi reina
que adiós, mi amor, "good bye?"..."
(de la cançó "Hombrecitos")
Impressionant!
Com es pot ser tan valent d'explicar una cosa així. Que sóc plenament conscient que m'estic morint i que t'ho explico amb tota la cruesa i al mateix temps naturalitat: m'acomiado de tu per sempre, no ens veurem mai més, adéu...
Quin nivell d'autoconeixement i autoconsciència... Quina demostració d'acceptació del final de la vida amb naturalitat...
Impressionant...
Després de constatar això vaig mirar bé totes les lletres d'aquest disc pòstum del Pau Donés i vaig descobrir alguna altra pinzellada d'acceptació de la pròpia mort:
"Te quiero, aunque no llegue a conocerte.
Te adoro, aunque nunca vuelva a verte..."
(de la cançó "Valiente")
"Vuelvo, mientras alguien quiera escucharme...
Vuelvo. Y la inspiración y el cuerpo aguanten...
Vuelvo. Para encontrarme con mi gente...
Vuelvo. Y aquí quedarme para siempre...
(de la cançó "Vuelvo")
És plenament conscient que s'està acomiadant i que aquest disc és la seva manera de dir-nos adéu i de transcendir la pròpia existència, perquè ell quedarà "per sempre" en aquestes cançons que podrem seguir escoltant i escoltant quan ell ja no sigui viu.
Per arribar a aquest punt ha hagut d'assumir la temporalitat de la vida, aprendre que la vida és passatgera i que cal gaudir-la mentre encara si és a temps. Per sort (dins de la desgràcia) a ell la malaltia li ha donat la clarividència per adonar-se'n i durant tota la malaltia ha gaudit del regal de la vida plenament conscient de què era important.
"Siento que la vida es el momento,
que no tengo mucho tiempo,
que aún me queda por hacer (...).
Siento que la vida es solo una
y en seguida tan ahorita
que ya se esfumó.
El tiempo va corriendo
y a su paso compartiendo,
el presente es algo que ya pasó (...)
Ahora que la vida es un segundo,
que lo tengo todo a punto,
algo más tengo que hacer (...)
Ya pasó el presente como un rayo. Ya pasó.
Ya pasó cómo pasan los años. Ya pasó..."
(de la cançó "La vida es el momento")
Una manera de viure la vida amb intensitat i acceptació del que va venint. Gaudint de les coses bones i acceptant les dolentes: la mort és una part de la vida...
"Como dice un buen amigo: la vida es urgente (...)
La vivo a mi manera. Marco el paso, decidido.
La sigo. La consigo. Si fracaso, me motivo.
Yo peleo. No me rindo. Cuando pierdo, me retiro.
¡Oye! Que yo a lo mío. Ni me quejo, ni critico.
Lo que siento, lo percibo. Lo vivido, lo asimilo..."
(de la cançó "Tragas o escupes")
I amb aquesta filosofia de vida ha arribat al seu últim capítol en pau amb si mateix, sense coses pendents, sense pors, sense neguits, gaudint de les petites coses que la vida li ha anat oferint fins el darrer moment...plenament conscient que li queda poc però que pensa VIURE fins al final.
"No echo de menos (...) A nadie espero (...)
Todo está en calma (...) Nada me falta (...)
No siento culpa (...) Nada me asusta (...)
La vida ya no me pesa (...) La vida vale la pena (...)
Todo me parece bien. Me siento bien conmigo (...)
Sólo tiempo que perder y el corazón tranquilo..."
(de la cançó "Misteriosament hoy")
I encara que les coses vagin malament, sempre es pot decidir com es planta cara a l'adversitat: la teva actitud la decideixes tu:
"Si la vida te da palo, dame una guitarra que te canto una canción...
Si la vida te da palo, que escribí unos versos pa' alegrarte el corazón...
Si la vida te da palo, traigo una receta que te hará sentir mejor...
Si la vida te da palo, Jarabe de Palo..."
(de la cançó "Vuelvo")
És un disc genial, amb cançons molt boniques i tota aquesta filosofia i lliçons de vida disseminada entre les lletres d'aquestes cançons.
Totalment recomanable per aprendre a viure la vida i a gaudir-la de veritat: "que la vida és un regal i viure és urgent!"
Moltes gràcies una altra vegada,
Pau Donés!
2 comentaris:
Tota la raó.
Jo vaig tenir la mateixa impresió quan vaig sentir el disc. També per la meva situació personal en aquells moments.
Carles, t'entenc perfectament.
Jo voldria tenir aquesta tranquil·litat d'esperit i lucidesa, arribat el moment.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada