Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

11 de gen. 2020

Dues cançons del nou disc dels Manel

Els Reis m'han portat el darrer disc dels Manel, "Per la bona gent" i m'està agradant cada cop més.
Les cançons dels Manel no són fàcils. Musicalment cada cop utilitzen més l'electrònica i tenen melodies que entenc que hi hagi gent que interpreti com a monòtones o hipnòtiques. A nivell de lletres, el compositor Guillem Gisbert utilitza un llenguatge ric i té la capacitat de bastir històries riques però enigmàtiques en què és difícil entendre de què estan parlant exactament. Per acabar-ho d'adobar en cada disc semblen explorar nous territoris musicals i el seu estil és eclèctic i variat.
Per tot això, després d'escoltar els singles "Per la bona gent" i "Boy Band" no estava pas decidit a comprar-me el disc, però d'altra banda tenia curiositat.
Vaig anar a l'Spotify i el vaig escoltar unes quantes vegades. El primer cop vaig pensar que no m'agradava gaire, tret d'alguna cançó. Però el segon cop vaig descobrir més cosetes que m'agradaven i vaig començar a fixar-me en les lletres i, mica a mica, em va anar agradant cada vegada més.
Tant que m'he atrevit a recomanar-vos dues cançons que m'agraden molt.



1.- AQUÍ TENS EL MEU BRAÇ
El ritme de la cançó és alegre i sincopat, una mena de reggae, però el que més m'agrada és la lletra. Resumint molt, el protagonista desitja que arribi la inèrcia. I què és la inèrcia? Aquí hi ha el primer problema per interpretar la lletra... Una possible definició seria "Manca d’energia, d’agilitat, de capacitat de reacció, etc., davant un problema, un obstacle, una acció a fer, etc." o sigui que potser voler la inèrcia és voler no haver de prendre decisions, viure de manera fluïda i sense preocupacions... Sigui el que sigui, la gràcia de la cançó és que el protagonista es passa la cançó invocant a aquesta "inèrcia" personificada i demanant-li que li injecti una bona dosi d'anestèsia per poder gaudir-la bé, la inèrcia. Entremig hi ha una tornada on parla d'una veïna amb qui ha intentat començar una relació i la convida a passar a casa, però ella sempre es queda al replà. potser es refereix a aquesta inèrcia de qui a vegades se sent a prop, però mai no acaba d'arribar del tot.. Les lletres sempre són prou ambigües i críptiques, però crec que d'una gran qualitat.

Inèrcia maca, on t’has amagat? Soc el senyor amb la rosa al trau, vinc net i perfumat.
Inèrcia, estova’m les extremitats. Inèrcia, jo t’obeiré; tu marca la velocitat.
La finca és a la falda del massís, no soc difícil de trobar.
Pregunta pel carisma punxegut, rastreja les llacunes culturals.

Inèrcia, espero el dia assenyalat que, per damunt les veus del món, refilarà el teu cant. 
Inèrcia, crida a l’ordre, i si em dona per tenir suggeriments, em pots emmordassar.
Pujats dalt de la tàpia els xavals espien el banquet dels grans
i esperen convertir-se en bona gent, i que ho siguin tots, n’espero ciutadans exemplars!

Tinc una veïna que fa dies que assaja el mateix monòleg al balcó.
Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció.
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble, 
les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona.
Però sempre es queda al replà...

Inèrcia, injecta’m l’anestèsia, va, no veus que ho tinc tot preparat, aquí tens el meu braç.
Inèrcia, estem parlant de quantitat, porta una dosi suficient per adormir elefants.

M’agrada sortir a caminar a la tarda,
però els horaris d’institut poden ser una trampa.
Ahir un grupet en un semàfor em va reconèixer
-mentre no es posava verd vaig fer veure que no els veia-.
Freqüento carrers per recordar com em sentia aleshores
-n’evito d’altres per no creuar-me amb uns exsogres-
i penso en mi, i en el disc, i en amics que fa temps que no he vist
i, tornant a casa, emeto un so que ningú sentirà, 
pujo a un ascensor i em preparo un sopar, 
ai, Inèrcia maca, on t’has ficat? 

Tinc una veïna, francament, no confio que l’agafin a l’audició.
Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció.
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble.
Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona.
Però sempre es queda al replà...

Joder Inèrcia, va, que només veure’m se’m deu notar
el temps que fa que porto aquí esperant.
Vull una dosi per adormir elefants.
Injecta-la al meu braç immaculat.

2.- TUBS DE VENTILACIÓ
Musicalment té dues parts: una primera més rockera, rítmica i psicodèlica i una segona amb una mena de fanfàrria de circ final a l'estil dels fragments orquestrals d'algunes cançons dels Beatles. La melodia i la manera de cantar del Guillem en aquesta cançó són molt originals i interessants.
I després, com sempre, ve la lletra amb un punt enigmàtic que cadascú pot interpretar de manera diferent, però plena d'imatges enginyoses i suggerents. La cançó ens explica com a vegades busca solucions en llocs originals, inesperats i potser desaconsellables quan les coses són massa esperables o quan no hi veu sortida. Alguns interpreten que potser es refereix a d'on surt la inspiració per a les cançons... Podria ser...o no. Però sigui com sigui m'agrada.

Quan tinc la certesa de saber què ve després.
Quan m’esgoto d’encertar-ho dia a dia, mes a mes.
Quan l’espectre del futur, el del present i el del passat
em visiten desprenent un tuf clar d’unanimitat.
Jo no em preocupo gaire, jo no truco a un infermer,
ja sé què necessito, ja és ben clar què he de fer!

Quan topo amb les parets massisses dels meus pensaments.
Quan no m’encerten la pastilla i vaig massa content.
Quan em fa por que em mati jove un càncer fulminant. 
Quan veig que alguns assumptes no els arreglaré cantant.
Ja sé què necessito, ja és ben clar què he de fer,
em planxo una camisa, me’n vaig cap al carrer...

I busco en tubs de ventilació,
en accessos foscos a parcs, 
en violes desafinades en oficis de funerals, 
en col·liris que em ceguen els ulls, 
en arengues de capitans, 
en uns peus que esquitxen massa en piscines municipals.

Busco en tubs de ventilació,
en accessos foscos a parcs, 
en violes desafinades en oficis de funerals, 
en col·liris que em ceguen els ulls, 
en arengues de capitans, 
i busco en llocs on, per ’nar bé, no hauria de buscar...
I busco en llocs on, per ’nar bé, no hauria de buscar!

I a part d'aquestes dues cançons que ara us dstaco, encara en queden de bones per descobrir, analitzar i gaudir.
Us recomano tot el disc!

Cap comentari: