Pedro Sánchez i el seu PSOE no han pogut tirar endavant els pressupostos. No els hi "compren" ni cap dels partits de dretes (PP i C's) ni els independentistes catalans. No els surten els números i convoquen eleccions.
I què hem de fer els votants independentistes catalans?
He sentit 2 propostes:
a.- deixem la via autonomista i passem de les eleccions espanyoles. No hi votem, que guanyin les dretes i surti un govern ultradretà (VOX+PP+C's) que espanti el món sencer i ens faci reaccionar finalment per emprendre la via unilateral.
b.- presentem-nos-hi amb una candidatura unitària per tenir el màxim de representativitat que ens faci decisius en la formació de govern, per tal que puguem aconseguir coses.
La meva opció està més a prop d'aquesta darrera però amb alguns matisos.
Jo proposo que fem una candidatura unitària on hi hagi representades totes aquelles formacions favorables a la independència de Catalunya.Que fem campanya a les eleccions espanyoles i que intentem aconseguir la màxima representativitat. Actualment tenim 17 diputats al Congrés espanyol (9 d'ERC i 8 de CDC) d'un total de 1.115.722 vots recollits per aquestes formacions.
Imagineu, per un moment (tot i que segur que no passarà) que els 2 milions que darrerament han donat suport a la independència anessin tots a votar a aquesta candidatura unitària. Ens en podríem anar a uns 25-30 diputats.
I per a què vull aquests 25-30 diputats?
Aquí entra el nom de la candidatura: G.A.C.!
Oficialment li podríem dir Grup Alliberament Catalunya o qualsevol altre nom. Però de portes endins li direm el seu nom autèntic: GRA AL CUL!
I aquest seria l'objectiu: ser un gra al cul per a l'Estat Espanyol i impedir que es formés qualsevol govern que no contempli el referèndum d'autodeterminació de Catalunya.
La fragmentació de partits a Espanya (PP, PSOE, C's, VOX, Podemos...) segurament faria que aquests 25-30 diputats fossin necessaris per formar govern però, si els hipotètics governs no volguessin permetre el referèndum d'autodeterminació...el Gra al Cul no donaria el seu suport i provocaria la ingovernabilitat d'Espanya, aquesta ingovernabilitat i inestabilitat política i, de retruc, econòmica, que és la gran preocupació real d'Europa i la resta del món.
Que no es formi govern i tornem a eleccions, i els 2 milions de votants del G.A.C. tornen a treure 25-30 diputats i la història es repeteix fins que algú es plantegi permetre el referèndum o Europa s'afarti de la inestabilitat espanyola.
Per a això hauríem de ser molts i anar junts.
I demà, dissabte 16 de febrer tenim una primera oportunitat per veure com estan els ànims: la manifestació de Barcelona a les 17'00 h a la Gran Via per dir ben alt i clar que L'AUTODETERMINACIÓ NO ÉS DELICTE.
Per què no veniu i parlem del G.A.C.?
O de les altres propostes que tingueu...
La clau és SER MOLTS I ANAR JUNTS!!
7 comentaris:
Genial. Fins demà
Sí ho trobo molt enginyòs. Jo t'ho compro. Encara passaràs a ls història. Fins demà!
Ojalá surtir be
Pablo, Margarida i "anònim", gràcies pel vostre suport.
Estic content perquè veig que aquesta opció que jo proposava, està sent àmpliament recomanada per moltes veus qualificades. Només falta que #graalcul arribi a trending topic.... jejeje...
Eladi
Gràcies Eladi per la reflexió i l'humor. He llegit primer l'última entrada i ho he comentat allà. Veig molt complicada la candidatura unitària, pels recels ancestrals entre votants d'ERC i de l'ex-CDC, i dels més radicals de la CUP que, desencertadament segons el meu parer, creuen que Espanya ja no va amb ells.
Roger, si no es pot assolir la candidatura unitària (que segurament no serà) n'hi ha prou que, com han fet ara, els diferents partits tinguin una unitat estratègica i d'acció per anar boicotejant la formació de govern estable a España. Segurament això acceleraria molt el nostre camí perquè Europa, la mateixa Europa que no mou un dit si no se sent "molestada", no toleraria aquesta inestabilitat sostinguda en el temps.
Eladi
Completament d'acord en la unitat estratègica, això és el què ens cal si o si! A veure si ens en sortim d'una p... vegada!
Publica un comentari a l'entrada