Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

24 de set. 2018

"L'illa deserta", el making off

Ha tingut molt bona acollida "L'illa deserta"! 
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris elogiosos.
Ara em ve de gust explicar una mica com vaig fer-la, algunes anècdotes de rodatge.
Aquest logo que il·lustra aquesta notícia era la meva primera idea, jugant amb les palmeres per fer la "ll" de la paraula "illa". Però el primer cop que vaig ensenyar-li a l'Anton em va dir que reflexionés sobre el públic al qual adreçava el meu curt. Si era per a un públic infantil, estava bé. Si no, potser havia de pensar alguna altra cosa... I ell va suggerir, dissenyar i materialitzar el que va acabar sent el definitiu.
Un altre cop gràcies, Anton!
Una de les primeres cançons en que vaig pensar com a sintonia final quan sortissin els crèdits era "La isla bonita" de Madonna. Un cop vaig tenir les imatges del dron vaig veure que havia de continuar amb la preciosa melodia de la pel·lícula "Náufrago".
Les escenes de platja les vam rodar a Calafell, un parell de dies a les 8 del matí. El primer dia vam fer proves i vam mirar ombres i el segon dia ja vam rodar. No hi havia ningú a la platja...bé...gairebé ningú. Dues senyores qua passejaven i tenien tot el lloc del món per passar van decidir que...també volien sortir al projecte...
La localització de l'illa deserta és a Manresa, molt a prop del Parc de l'Agulla i gairebé a tocar de la carretera C25, en aquest making off podreu veure com de prop està. Per arribar-hi cal sortir del Parc de l'Agulla pel camí de la Sèquia i, just abans del primer pont, agafar un caminet a mà dreta que porta a la via del tren de potassa. Per entrar al camp de l'illa, cal travessar la via.
Algunes escenes vam haver de rodar-les un munt de vegades per aconseguir alguna presa que poguéssim aprofitar i tot i així, després a l'hora del muntatge encara t'adones que haguessin fet falta més preses perquè costa sincronitzar plans. Sobretot quan es passa d'una dimensió a una altra: la dimensió real de la casa del Roc i la dimensió paral·lela de l'illa deserta. Però també quan el Roc s'aixeca de taula i marxa pel passadís cap a l'habitació...
Els primers plans de la cara del Roc també eren complicats. Quan mira a càmera i diu "No, no, no..." i el pla final quan demana silenci de manera còmplice. Inicialment havia de fer l'ullet a càmera, però no vam aconseguir que quedés natural i vam canviar per aquest altre gest.
Quan vaig tenir els magnífics plans del dron, el programa d'edició de vídeo amb el qual treballo no els obria. Aquí van ser imprescindibles els coneixements informàtics del Carles que va estar-se barallant amb les versions del programa i els formats d'imatge i els còdecs (paraulotes que escapen als meus coneixements) fins que va aconseguir convertir els fitxers en un altre format que podia llegir el programa sense que perdessin qualitat. Gràcies, gràcies, gràcies!
Quan ja tenia el curt muntat en la seva primera versió li vaig ensenyar a l'Anton i aquí van començar les sessions de perfeccionament. L'Anton s'ho mira amb mirada crítica i fa suggeriments de millora, deixant molt clar que només és una opinió i que és la "meva" pel·lícula... Però tots els suggeriments estan tan ben argumentats que em costa molt no fer-li cas i aquest és el meu màster per anar aprenent a polir errors i, espero que, evitar-los en el futur (moviments maldestres de càmera, transicions massa brusques, plans repetitius i innecessaris, velocitats de zoom, aspectes de disseny de logos, tipografies de lletres, etc...).

En fi, aquestes són algunes anècdotes d'un procés apassionant que visc amb gran intensitat i en el qual acabo embolicant els de casa meva en escenes familiars com la del dinar que han de formar part de la pel·lícula i els acaba obligant a sortir-hi.
N'he fet un petit vídeo que recull una mica aquest esperit del "Making Off": com es va fer "L'illa deserta"...
Espero que us agradi!
I em sembla que amb aquesta entrega ja no us donaré més la tabarra amb "L'illa deserta".
Gràcies per tot!

4 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Molt bo el making of també, fas que sembli molt fàcil. Felicitats altra volta a tot l'equip!

Sabina Redondo ha dit...

Tens raó Eladi, ha tingut molt bona acollida. així m'ho han dit les persones amb les qui he compartit el teu curmetratge.
Aplaudiments també pel making office!!

Judit Martínez Codorniu ha dit...

Molt divertit i original sempre descobrir les interioritats dels projectes,m'ha encantat el curmetratge i m'ha fascinat veure-hi el making off.Genial nois,ganes ja de veure el següent treball!!

Eladi Martínez ha dit...

Roger, Sabina i Judit,
celebro que també us hagi agradat el vídeo del making off i m'ho hagueu fet saber.
Gràcies un cop més!
Eladi