Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

7 de set. 2018

Jordi Pessarrodona a Calders

Dijous 6 de setembre.
L'ANC de Calders ens ha fet un regal i ha convidat el Jordi Pesarrodona a fer una xerrada a Calders.
De manera senzilla i planera, però també un punt emotiva i inspiradora ha anat explicant la seva trajectòria de "comediant" amb Pallassos sense Fronteres. Resulta que a l'antiga Iugoslàvia, en ple conflicte bèl·lic, va protagonitzar una situació semblant a la de la seva famosa foto amb un nas de pallasso al costat d'un militar davant la Conselleria de Governació i no va tenir cap represàlia. Llavors ha explicat tot el que va succeir el 20 de setembre i les conseqüències posteriors quan l'1 d'octubre la Guàrdia Civil va anar directe a per ell a l'escola Juncadella de Sant Joan de Vilatorrada i el recorregut judicial posterior (actualment té 4 processos oberts per delictes inversemblants).
Ens ha explicat com l'Estat Espanyol ha volgut fer-nos molta por amb la repressió violenta i la persecució ferotge de jutges i fiscals.
Ha dit que segurament nosaltres no sabíem que ens enfrontaríem a un Estat capaç d'arraconar els camins democràtics i caminar per senders fora de la llei...
Però jo també penso que Espanya no sabia que es trobaria un poble determinat i valent, disposat a resistir només per camins democràtics i pacífics, augmentant la massa social, sense defallir i disposats a estar permanentment mobilitzats.
Ens ha recordat que som un poble molt ferm que estem permanentment defensant els nostres objectius i ideals, defensant els col·legis electorals, recolzant els nostres presos polítics, engegant mil i una iniciatives per mantenir viva la flama (cantades a Lledoners, sopars grocs, manifestacions...) i ens ha animat a continuar així, permanentment disposats a seguir defensant els nostres ideals de manera pacífica i democràtica sense defallir.
Ens ha dit que cal continuar per aquest camí, perseverant, mobilitzant-nos, però sense marcar-nos uns terminis concrets perquè, si no defallim, acabarem aconseguint l'objectiu, però ho hem de fer de manera conjunta i col·lectiva i assegurant cada passa que fem, sense voler córrer més del compte amb el perill de fer un pas en fals.
Ens ha demanat que cadascú s'impliqui i s'arrisqui fins allà on vulgui i que ningú no jutgi ni critiqui els que no estiguin disposats a fer menys perquè tots som necessaris i no podem obligar ningú a acceptar unes conseqüències (en termes de repressió, imputacions, judicis, presó...) que no vulgui.
Tots som necessaris i cadascú amb el seu nivell d'implicació contribuirà a l'èxit col·lectiu. Però ens cal la unitat i evitar els retrets. Fins i tot cal deixar que cada partit polític trii el seu camí i estratègia particular sempre i quan siguin capaços d'anar alhora en els moments decisius.
Ens ha dit que hi ha molta gent treballant de manera ferma i molt seriosa per poder aconseguir l'èxit final i que realment serà una tardor "calenta" on tindrem ocasió d'intervenir per provocar coses, que cal estar disposats i que quan arribi el moment se'ns anirà informant.
S'ha mostrat convençut que el final dels recorreguts judicials serà favorable als nostres interessos o que la judicatura espanyola farà el paper de la trista figura a nivell internacional, però poden passar molts anys fins arribar a aquest final. En canvi potser molt abans hi haurà un desenllaç que alguns voldrien molt llunyà.

Al final de la xerrada, he anat fent el ronso per si podia parlar un moment amb ell, però hi havia molta gent que tenia les mateixes intencions.
Li hagués explicat que sóc amic del Miles de Sant Joan i que sé que ho ha passat malament en tot aquest procés... potser li hagués recordat que havíem coincidit fa molts anys en un escenari quan ell feia de Sàlix i jo havia composat i interpretat la "Cançó dels 5 sentits"...potser li hagués dit que un dia vaig fer-li el poema de "El pallasso de la peça rodona"... però al final només he tingut temps d'encaixar-li la mà i donar-li les gràcies per tot.
I llavors han vingut la Mercè i el Jordi, els dos companys amb qui vam estar davant la Conselleria d'Economia el 20 de setembre (quan els Jordis van pujar sobre els cotxes de la Guàrdia Civil a 20 metres d'on érem nosaltres i ens van demanar que anéssim a dormir, el mateix dia que ell s'havia fet la foto amb el nas de pallasso al costat del militar) i ens hem fet una foto de record amb el Pesarrodona.
Moltes gràcies per tot!






2 comentaris:

Judit Martínez Codorniu ha dit...

Quin honor poder escoltar una xerrada tan motivadora,d'un personatge tan emblemàtic com en Jordi.De ben segur que en breu,Eladi,un dia quan menys t'ho vegis a venir podreu compartir un feix d'anécdotes i historietes perque sou dues persones molt implicades....i de ben segur que pel cami trobareu un tou de punts en comú en els que coincidireu.De moment,una foto de record,amb molt de simbolisme!

Eladi Martínez ha dit...

Va estar molt bé, Judit. Gràcies pel comentari
Eladi