Emoció a Lledoners

Diumenge 29 de juliol.
Presó de Lledoners.
És el tercer diumenge que un munt de gent s'aplega al turó que hi ha darrere la presó per cantar "El cant dels ocells" i "Els segadors" i fer arribar el suport popular als presos polítics que tenim allà dins.
Aquest cop és més multitudinari perquè hi ha "Músics per la Llibertat" i els "Castellers de Vilafranca" que aixecaran pilars de suport.
Nosaltres és el primer diumenge que hi anem.
A l'entrada del polígon dels Vinyals ja trobem una llarga cua de cotxes que ens confirma que serem una gentada.
Arribem justets, justets. Hi ha una esplanada immensa plena de cotxes.
Munto l'estelada i ens afegim a la gentada que ja ha començat a cantar. La veritat és que les cançons són una mica un orgue de gats perquè els músics van més  poc a poc i la gent canta més de pressa... però quan acaben les cançons els crits de "Llibertat! Llibertat" i "No esteu sols!" fan posar la pell de gallina...
Cantem la versió adaptada del Cant dels Ocells, Els Segadors, l'Estaca i una altra vegada el Cant dels Ocells, perquè s'hi pugui afegir la gent que ha arribat més tard.
I quan s'han acabat les cançons i els castellers han aixecat els pilars castellers, algunes persones comencen a marxar cap als cotxes, però la majoria ens quedem...
Trobem molts coneguts i xerrem amb uns i altres i de cop veig que un bon nombre de gent està mirant cap a la presó, buscant les finestres de les cel·les dels nostres presos. La majoria han vingut altres dies i saben que podran veure'ls de lluny.
I de cop i volta ho veig!
Veig que de les finestres uns mocadors grocs es balancegen amunt i avall amb energia...
I em fa un salt el cor!
Ens estan saludant! Ens estan donant les gràcies! Ens podem comunicar amb ells!!
Començo a sacsejar l'estelada amunt i avall descrivint una àmplia el·lipsi al cel... sense parar... Crec que des de la seva finestra ho veuran clarament i sento una emoció molt gran de poder-me estar comunicant simbòlicament amb ells!
Quina injustícia més gran! Quina ràbia! Quin dolor!
Però quin orgull de ser un poble que estem al costat dels nostres presos i no deixem de mostrar-los el nostre suport! Orgull i fe i esperança que tindrem un futur feliç no gaire llunyà que ens rescabalarà d'aquests durs moments.
No defallirem!
Ho aconseguirem!