Molt ben pagat!

A l'escola vam decidir participar amb els alumnes de 6è als Jocs Florals Escolars.
Cada alumne va inventar-se  un conte i el va redactar.
Tots els que van voler el van llegir en veu alta davant dels companys i, entre tots, vam decidir quins ens agradaven més.
Finalment vam acabar presentant el conte que més havia agradat tothom: el de la Lucía.
En vam fer la correcció col·lectiva a la classe, entre tots, i vaig presentar-lo al Certamen.
La setmana passada em van trucar i em van dir que el conte que havíem presentat era finalista. Amb gran il·lusió li vaig dir a la Lucía.
Calia assistir a l'acte de proclamació dels guanyadors que se celebrava a Moià el divendres 18 de maig... el mateix dia que tota la classe anàvem d'excursió al Museu de Matemàtiques de Cornellà... O sigui que ella no podria anar a l'excursió, davant la possibilitat que el seu conte resultés premiat. I jo tampoc no la podria acompanyar perquè havia d'acompanyar el grup. A la Lucía l'acompanyarien els seus pares i el coordinador de Primària.
El dia de l'excursió, mentre estàvem dinant al Parc Mercader de Cornellà, ens van enviar el missatge informant-nos que la Lucía... havia guanyat!!!
El seu conte havia estat seleccionat com el guanyador de les comarques de la Catalunya Central (uau! el millor de tots els presentats del Bages, Moianès, Berguedà, Osona, Anoia i Solsonès...!!!) i optava a ser escollit el millor de tot Catalunya, juntament amb els altres guanyadors de les Fases Territorials!
Quan ho vaig comunicar als companys que estaven allà dinant, hi va haver un esclat d'alegria.
A les 5 h, quan vam arribar a l'escola, va resultar que la Lucía havia volgut venir a veure'ns i a portar-me el llibret que havien repartit amb tots els contes premiats.
Quan em va veure vam tenir una gran alegria mútua i quan m'hi vaig acostar per felicitar-la i fer-li dos petons, vam acabar fent-nos una bonica abraçada.
I és d'això del que parlo quan dic que em vaig sentir molt ben pagat... d'aquesta abraçada i la cara de satisfacció i alegria que fèiem tots dos en aquell moment...