Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

2 d’abr. 2018

Canviar de canal...

Anem amb cotxe i sempre hem portat sintonitzada l'emissora de ràdio de RAC1, però ara fa un temps que la tirania dels adolescents reclama substituir RAC1 per emissores musicals.
Els agrada Flaixbac, RAC105, StylFM... on poden sentir tot el reggaeton del món i els grans èxits tipus Justin Bieber, David Guetta, Ed Sheeran, Bruno Mars...

Quan entren al cotxe i sona RAC1 la seva reacció és immediata:
- Pots posar Flaixbac?

I, és clar, a no ser que estiguem seguint alguna retransmissió, accedim a la seva petició i els posem la seva música. Però a la que s'acaba una cançó i posen una falca publicitària o es posen a xerrar els locutors, salten com una molla:
- Pots posar RAC105?

I si a RAC105 posen un anunci:
- Pots posar Styl FM?

O sigui, una mena de zàpping continu a la mínima que a la seva emissora deixen de posar cançons. Potser ho trobareu trivial, però a mi em rebenta i normalment no accedeixo a aquests canvis constants d'emissora i els faig deixar una sintonia fixa o bé poso jo la música que a mi em sembla.

I per què?

Perquè penso que accedir a aquest continu canvi és no preparar-los per a la vida real. Si s'acostumen a canviar a  la mínima que una cosa no els agradi què faran quan a classe un professor no els agradi? Sortiran de la classe?
I quan els toqui una cosa de menjar que no els agrada gaire? S'aixecaran i aniran a la cuina a buscar una altra cosa?
I quan el seu equip perdi un partit? Canviaran d'equip?
I quan tinguin una parella i un dia els molesti alguna cosa que digui o faci? Tallaran la relació i canviaran de parella?

A mi em sembla que la vida no és tan fàcil i que sovint cal aguantar coses que no ens agraden tant i que potser justament això ens fa valorar més les que ens agraden.
I per això no els deixo canviar de canal contínuament a la mínima que a la "seva" emissora hi ha un instant en que no fan la música que els agrada. Penso que els hem d'educar en la paciència i en la tolerància a conviure amb situacions que no són les ideals...

O penseu que estic carregat de punyetes i que el que hauria de fer és deixar-los canviar de canal tants cops com volguessin, oi?
O potser aquest article no us estava agradant i ja heu canviat de bloc...? ;-)

2 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

Estic completament d'acord amb tu Eladi, hem d'estar preparats pel què ens agrada i pel què no. Ben fet.

Bona rentrée!

Eladi Martínez ha dit...

Roger, ja m'ho semblava que estaríem d'acord...
Eladi