"No tenim malsons petits" (poema)

Després d'uns quants sonets, pensava si tornaria a ser capaç de fer poemes "dels d'abans", sense rima.
Ho tenia pendent.
I l'Anna em va demanar un sobre i quan li vaig portar em va dir "No tenim sobres petits?". Ja veieu de quina manera tan estúpida es pot encendre la guspira d'un poema...
A mi aquella frase em va agradar, vaig trobar que tenia força i em duia a "No tenim somnis petits". Però això ja estava inventat...
Llavors li vaig donar la volta: NO TENIM MALSONS PETITS.
Vaig agafar paper i boli i va sortir això:

NO TENIM MALSONS PETITS

No tenim malsons petits

ni recanvis de somriures.

Fem col·lecció de sospirs

i de pòcimes fallides.

No podem baixar el teló,

ni demanar més assajos,

ni canviar cap decorat:

fem salts mortals sense xarxa.

Però no volem compassió,

ni llençar la tovallola

perquè ens queda dignitat,

inconsciència i planes blanques.