Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

4 de nov. 2017

Un dia qualsevol (passos)

Vinyeta d'Anthony Garner al diari ARA, 4-11-17
Avui dissabte m'he llevat a quarts de 8 (més d'hora de quan m'havia posat el despertador) i m'he assegut al menjador relaxadament a consultar el mòbil. He trobat un missatge d'un antic amic que m'enviava una cançó de joventut i l'he escoltat amb un somriure.
El Jordi no ha pogut.

Després m'he quedat al sofà, en pijama, mandrejant i repassant les xarxes socials mentre anava mirant el rellotge esperant l'hora de despertar el Roc.
L'Oriol no ha pogut.

Finalment he anat a despertar el Roc, sense presses, fent-li petons i recordant-li que tenia partit.
El Jordi no ha pogut.

Hem esmorzat i, després, mentre el Roc es vestia i es preparava la bossa he anat feinejant per casa, he engegat el rentaplats, m'he fet el llit, he baixat a buscar llenya...
El Raül no ha pogut.

He deixat el Roc al camp de futbol i, mentre esperava l'hora d'inici del partit, he anat a la Xicra a fer un cafè i llegir el diari tranquil·lament.
El Josep no ha pogut.

A les 12 ha començat el partit i he estat a la grada amb altres pares, animant els nostres fills, comentant la jugada, fent-nos bromes. Hem perdut 0-5 contra el líder, però ens ho hem passat i els nanos han lluitat dignament.
La Dolors no ha pogut.


Quan hem arribat a casa, hem dinat tot veient la tele i comentant les notícies.
El Joaquim no ha pogut.

Havent dinat m'he assegut al sofà a fer el sudoku del diari i, com sempre, m'he acabat endormiscant.
El Jordi no ha pogut.

A la tarda, hem portat el Roc a la presentació de l'equip i després he petat la xerrada sobre "el procés" amb la Montse, resguardant-nos de la pluja sota un teulat.
La Meritxell no ha pogut.

Mentrestant l'Anna ha marxat amb l'Ona a Manresa a comprar-se unes sabates que li fan molta il·lusió.
El Carles no ha pogut.

I al vespre miraré el partit del Barça al sofà amb la llar de foc encesa i ni el Jordi Sánchez, ni el Jordi Cuixart, ni l'Oriol Junqueras, ni el Raül Romeva, ni el Josep Rull, ni la Dolors Bassa, ni el Joaquim Forn, ni el Jordi Turull, ni la Meritxell Borràs, ni el Carles Mundó no podran fer-ho perquè estan empresonats.

I estan empresonats sense haver fet mal a ningú, només perquè han complert el mandat democràtic sorgit d'unes eleccions democràtiques en que van ser escollits per una gran majoria del poble de Catalunya i perquè estem sota la dictadura d'un estat dictatorial i repressor que utilitza políticament i injustament la justícia perquè no sap resoldre políticament les demandes d'independència del poble català.

I jo vull tenir-los ben presents com el que són, polítics valents i compromesos que han arriscat la seva llibertat i el seu patrimoni per tots nosaltres. I, a més a més, persones normals i corrents que tenen família, fills que s'han quedat sense pares, parelles que s'han quedat soles, pares i amics que estan patint per ells i que volen tenir-los altre cop al seu costat el més aviat possible.

No són uns noms impersonals que han desafiat l'estat espanyol. Són PERSONES amb una història personal, uns llaços familiars i un enorme compromís que estan fent un sacrifici molt valuós per tots nosaltres.
Per això hem de tenir-los sempre presents en el nostre dia a dia, en cada cosa normal d'un dia qualsevol que nosaltres fem sense valorar-la i ara ells no poden fer.

No esteu sols!!
I teniu tot el nostre respecte, admiració i solidaritat. Intentarem que sortiu el més aviat possible i el vostre sacrifici no serà en va, serà un important pas que ens durà a la victòria.
I tal com vosaltres heu fet aquest gran pas, nosaltres farem els nostres petits passos que com a poble unit, confiat i decidit, complementaran els vostres i ens duran a gaudir de la República lliure de Catalunya.

Gràcies per tot el que esteu fent!
No esteu sols! 
Guanyarem!
Ara sí que sí!

6 comentaris:

Judit Martinez Codorniu ha dit...

No esteu sols....estem amb vosaltres i les brometes de la policia nacional al veure la vostra entrada a la presó es convertirà amb mirada atónita quan les coses tornin al seu lloc i assolim el que hem vingut a fer....pobrets no els hi tinguem en compte i posem l'altra galta,no crec que en sápiguen més....d'on no n'hi ha....
Junts som més forts i ara sí que som molts....
ànims!! estem amb vosaltres!!

Roger Berenguer ha dit...

És una vergonya per les democràcies occidentals, inadmissible al si de la Unió Europea. Esperem que, més tard o més d'hora, els passi factura.

Anònim ha dit...

Jo cada dia em llevo molt extrany, des del Jordis, ara la sensació és més agria. Com a catalans pensem en com hauríen de fer-si les coses, però penso que ha arribat el moment de ser com ells, de fer mal, de fer pujar fins als núvols la proma de risc que és l'únic que els interesa en su punyetera vida. Si no son humans ni justos hauren de putejar. Els hem de treure de la presó, millor avui que demà.

Eladi Martínez ha dit...

Judit, tenim clar l'objectiu i els 10 que estan a la presó encara el tenen més clar que nosaltres. I pas a pas, ferms, confiats i units ens hi acostem.
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Roger, jo confio en l'estratègia que està seguint el govern de la República a Brussel·les...cal seguir ferms i arribarem a bon port!
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Anònim,
estan intentant per tots els mitjans que ens desanimen i ens acabem rendint i no ho podem permetre. El món cada cop està més del nostre costat i cal resistir fins el 21D i guanyar.
Per sort, mai no serem com ells, però sabem com són ells i això ens ha d'ajudar a preveure'ls i combatre'ls...però amb les nostres armes.
Eladi