Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

1 de nov. 2017

Resposta a l'anònim de Castilla

En la meva darrera notícia "Estratègia vs testosterona: seguim!" vaig rebre un comentari d'un lector de Castilla que em deia:

1.-- Yo vivo en Castilla y en mi entorno tengo una impresión de resignación, sino de que la asonada quedará neutralizada, antes o después
2.-- ¿Tradición de movilizaciones en Cataluña? ¿Perdón? Durante el franquismo las huelgas generales las hacían los mineros asturianos. España es mucho más que esos tópicos absurdos y acomplejados de "fascismo", como si no hubiera en España también una tradición de lucha por las libertades. Qué va a ser fascista restablecer el orden y la ley.
3.-- Puede que me equivoque, pero yo no veo plan ni objetivo ni nada de nada. Veo unos líderes que pensaban que iba a ser coser y cantar y se han encontrado con: a) huída de empresas, b) reconocimiento internacional nulo, c) manifestaciones de sentido contrario (la cara de ayer de Forn en el aeropuerto era un poema)
4. -- ¿Por qué motivo España no va a poder ganar? Confunde deseo y realidad. Me quedo con la frase "no hay leyes para tanta ilusión", pero yo pregunto, ¿habrá dinero para la republiqueta? 


L'he respost gustosament, però, com que la brevetat no és una de les meves virtuts, el programa no m'admetia una resposta tan extensa.
Així doncs creo aquesta nova notícia per poder donar-li la resposta íntegra que li havia escrit. Si algú vol aprofitar la notícia per expressar-hi opinions o rebatre'ns, a ell o a mi mateix, només demano que mantingui el clima de respecte i deucació que hem seguit nosaltres dos per expresar les nostres discrepàncies.


Salutacions, "anònim" de Castilla,
en primer lloc vull dir-te que em sento molt honrat de rebre una resposta de tan lluny i que, malgrat les discrepàncies, s'expressi dins dels paràmetres de la bona educació.
D'altra banda vull dir-te que el que expresso en el meu bloc són només opinions pròpies, sense cap altre coneixement de causa que l'allau d'informacions que tots rebem d'un i altre cantó, sempre de dubtosa credibilitat (tant les unes com les altres) i tingudes en més o menys consideració en funció de l'encert que hagin tingut els opinadors en ocasions anteriors i, és clar, en funció que diguin el que un vol sentir. Per tant podria molt ben ser que estés equivocat... de la mateixa manera que podria molt ben ser que tingui raó en alguna, en cap o en totes les coses que comento.
I ara si, passo a contestar els teus comentaris:

1.- Desconec quin és el teu entorn ni quin és el teu tarannà. No sé si ets d'aquells del "A por ellos" i l'únic que vols és que s'aixafi la dissidència i es reprimeixi fort tots els catalans que no volen ser espanyols perquè tardin molts anys a tornar-hi; o si ets dels que estan preocupats i no entenen que Catalunya vulgui independitzar-se d'España; o si ets dels que critiquen algunes de les actituds del govern espanyol i entenen algunes de les reaccions per part dels catalans.
Jo només sé que cada cop hi ha més gent dintre d'España que està en contra de la manera de fer del govern espanyol pel que fa a repressió policial i retallades de drets bàsics i, en aquest sentit, entén la posició de Catalunya i, sense compartir-lo, entén el desig de Catalunya de marxar d'una España així.

2.- No pretenc atribuir-me el monopoli de les mobilitzacions per a Catalunya, ni fer cap mena de rànquing i respecto totes les que hagin fet els miners asturians, els camperols andalusos i tots els treballadors d'altres parts d'España per reclamar drets socials, polítics i laborals... Només faltaria!
Jo només dic que a Catalunya fa anys que ens manifestem de manera massiva i escrupulosament pacífica i festiva per reclamar el nostre dret a l'autodeterminació. I que el contrast amb les manifestacions que es fan a la mateixa Catalunya entre els que reclamen el contrari és insostenible perquè en aquestes darreres sempre apareixen grups feixistes i d'ultradreta amb actituds irrespectuoses i amb mostres de violència que acaben provocant accidents amb destrosses materials i agressions a persones.
No dic que tots els catalans que volen seguir sent espanyols siguin feixistes, ni molt menys! Però sí que per aconseguir el seu objectiu no tenen cap inconvenient a deixar-se acompanyar per aquestes faccions totalment indignes. I si per a tu, "restablecer el orden y la ley" vol dir fer càrregues policials contra gent innocent en actitud pacífica amb ús indiscriminat de la violència o ficar a la presó persones d'actitud cívica i pacífica irrefutables o incentivar i permetre la manipulació dels mitjans de comunicació... llavors està clar que mai no ens posarem d'acord.

3.- Pot ser que t'equivoquis tu o pot ser que m'equivoqui jo, segur que cap dels dos té accés a la suficient informació per saber si el govern català té un pla i un objectiu. O potser tots dos tenim part de raó i hi ha una part de pla i una part d'improvisació que es va generant a mesura que es produeixen els esdeveniments. Però els 3 ítems que tu esgrimeixes no em fan gaire por:
- la fugida d'una part d'empreses (incentivada i promoguda pel govern espanyol i fins i tot per la monarquia) no és tan greu com ens volen fer creure. N'hi ha moltes més que segueixen al seu lloc i moltes més que vindran si això acaba fent el tomb que jo voldria. I els inversors estrangers segueixen confiant en Barcelona (i en això si que et puc dir que he tingut un contacte directe amb algú que està dintre del sector i parla amb coneixement de causa)
- el nul reconeixement internacional és absolutament normal i comprensible fins que la situació no estigui més consolidada. Ara bé, crec que el govern espanyol no està gens content amb el fet que molts països als que ho ha demanat no s'hagin manifestat en contra (com el cas d'Israel i molts altres països amb molta influència internacional). Segur que saps tant bé com jo que en molts dels casos recents de proclamacions d'independència, els reconeixements internacionals no han arribat fins al cap d'uns mesos... Estem molt tranquils en aquest sentit.
- les manifestacions en sentit contrari tampoc no em preocupen gaire perquè segueixen aplegant menys gent de les que hem aplegat nosaltres, necessiten suport exterior (autocars vinguts d'España), desprenen ràbia, odi i desig de reprimir i anorrear Catalunya i van repetint incidents en forma d'agressions feixistes, xenòfobes, menyspreus a les opcions contràries...Sempre acaben mostrant tics antidemocràtics que, per contrast amb les manifestacions independentistes, demostren a l'escenari internacional què ofereix cadascuna de les opcions.

4.- Jo crec que España no pot guanyar (si no és que Catalunya ho fa prou malament per deixar-s'ho perdre) perquè em sembla un cas semblant a quan un jugador d'un equip de futbol amb contracte amb vigor decideix que vol canviar d'aires. El club el pot retenir durant un temps, el pot intentar castigar, li pot fer contraofertes... però si el jugador no vol continuar, acabarà marxant. Més tard o més d'hora, per més diners o per menys, amb més o menys soroll...però acabarà marxant. I ara mateix Catalunya ja ha decidit que vol marxar d'España. I, sí, és clar, pot ser que jo confongui desig i realitat, però... "no me llames iluso porque tenga una ilusión" ;-)
I els diners per a la Republiqueta...segur que els acabarem trobant d'un lloc o altre. Ara bé, si em permets, si Catalunya acaba marxant, vols dir que l'España que està deixant el PP trobarà diners per mantenir la seva supermonarquia?

En fi, "anònim" de Castilla, un gust conversar amb tu. Fins la propera!

3 comentaris:

Judit Martinez Codorniu ha dit...

Benvingut i benvolgut "anónim" de Castilla,moltes gràcies per dirigir-te a nosaltres i plasmar la teva opinió amb respecte i educació.No volem una altra cosa,estic amb tu,Eladi,potser tenim una il.lusió,peró quina il.lusió..i com he llegit avui mateix per mi la gran diferéncia és que Catalunya és progressista i Espanya és conservadora...res a dir,tot vàlit,tot lícit,tot respectable....però per mi cal tirar endavant,cal seguir lluitant,cal arribar fins al final....jo no crec que els nostres governants hàgin volgut fer tot això sense tenir-ho tot molt ben lligat i pensat...i m'encanta!! Feia molt de temps que ningú se'm guanyava els meus respectes com en Carles Puigdemont,amb el que m'ha demostrat i el seu bon fer...el seguiré fins al final!!
Sabeu aquells que diuen "arriba el Betis aunque pierda?",doncs apa!! jo també ho dic de la República Catalana.Visca Catalunya i visca els diferents punts de vista tractats amb tacte!!

Roger Berenguer ha dit...

Molt bé Eladi!

Eladi Martínez ha dit...

Judit i Roger,
gràcies pels vostres comentaris.
Eladi