Cada any a Calafell em planto davant del mar amb paper i boli per intentar escriure nous poemes amb el repte de dir el mateix de sempre amb noves paraules o de dir alguna cosa nova...
Aquest any no ha estat diferent i el primer matí vaig trobar aquesta nova manera de dir que m'encanta la platja i posar-m'hi al davant de bon matí quan no hi ha gairebé ningú...
Ja no es truca a la porta,
ja no hi ha educació,
la confiança fa fàstic,
vinc sense haver avisat.
A una hora intempestiva
m’he plantat al davant
i sense cap preàmbul
he anat entrant a dins.
I ni una mala cara,
ni queixes, ni retrets.
La platja, a primera hora,
m’acull de molt bon grat.
La primera banyada:
mar plana, poca gent,
silenci, retrobades.
Quin petit gran plaer!
2 comentaris:
Gaudiu-ne al màxim Eladi!
P. d C.
Gràcies, Roger... ho estem intentant!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada