2 restaurants

Crec que mai no havia recomanat un restaurant però és que en poques setmanes he anat a dos restaurants molt peculiars que m'han encantat.
Sóc conscient que no és una recomanació que pugui satisfer tothom perquè no tothom busca el mateix quan va a un restaurant i per això he d'explicar el que em va agradar tant d'aquests dos perquè, curiosament, comparteixen unes quantes coses:

• Són petits.
• L'ambientació és molt casolana, et sents més com si fossis convidat a la casa d'algú que no pas com si fossis a un restaurant.
• Tenen una carta limitada.
• No tenen exquisideses ni virgueries culinàries (esferificacions, cruixents de reduccions d'essències de perfums d'alguna cosa...), però el menjar està boníssim.
• El tracte humà és familiar, cordial, càlid, personal i gairebé exquisit.
• El preu és molt bo. 

Aquí deixo les recomanacions i tan de bo a algú li siguin útils...

1.- LA BUFA (COLLSUSPINA)
(FITXA TÈCNICA)
Vam anar-hi com a recomanació del Marc i l'Annette que ens havien parlat d'un lloc acollidor on es menjava casolà però molt bé i a un bon preu. I tot va ser cert.
La decoració és molt acollidora en un menjador petit i el tracte excel·lent. Entre setmana tenen un menú de 12'00 i només 3 plats per a escollir, però tot estava deliciós i el tracte humà immillorable: amable, educat i discret, però molt atent.
Per repetir!

2.- CA LA BÒRNIA (CERCS)
(FITXA TÈCNICA)
Aquí vam anar-hi de casualitat total (volíem anar de picnic a La Baells; com que van pronosticar mal temps, vam encarregar a un restaurant de la carretera del Massís del Pedraforca; quan vam arribar-hi ens van dir que havien tingut una avaria elèctrica i no ens podien atendre; vam buscar restaurants de la Pobla de Lillet i de Cercs i vam anar al primer que ens van dir que ens podien atendre: Ca La Bòrnia).
Quan vam entrar va ser com si haguéssim fet un salt en el temps, cap als anys 70 (jo concretament vaig tenir la sensació de retornar a la casa dels meus besavis a Súria): petit, de mobiliari d'antiquari, amb unes ampolles velles en una rònega barra de bar i uns cartells que portaven moooolts anys penjats. Un biombo separava aquesta petita barra de bar del menjador i mentre esperàvem, l'Anna va tafanejar que en deien els de Trip Advisor i va descobrir crítiques molt positives que parlaven de l'extraordinària qualitat de la cuina i de la matèria primera, de l'excel·lent tracte humà i de la curiositat de fer "un salt en el temps" a partir de la decoració del local.
Tot va ser veritat: estovalles i tovallons de quadres vermells de la iaia, un ventilador dels anys 70, un lavabo amb una pica baixa com les d'abans, un trinxant amb gots i plats de modesta vaixella...però res no era decoració intencionada, sinó que segurament sempre havia estat allà d'aquella manera i encara funcionava.
El menjar: casolà, abundant i boníssim.
El preu: correctíssim (no va arribar als 15 euros per persona).
El tracte: familiar, proper i exquisit.
També per repetir.