24 de maig 2017
"El repte": com es va fer la pel·lícula
Mentre arriba el moment d'estrenar-la vaig repassant com es va produir la gestació d'aquest projecte, una experiència molt estimulant i motivadora que tinc ganes de compartir amb tothom...
A les reunions de coordinació de l'escola vam començar a parlar del problema creixent d'esmorzars llençats a les papereres i de la necessitat de parlar-ne a les tutories per sensibilitzar i corregir aquest problema.
Amb la Montse Escudé vam començar a fotografiar les "proves del delicte" i a intercanviar-nos-les cada cop que ens hi trobàvem quan fèiem vigilància de pati. Això era a mig febrer.
El dia 22 de febrer en una classe amb els alumnes de 5B vaig plantejar el problema i la possibilitat de fer un vídeo per tractar aquest tema. Vaig demanar-los que em donessin idees de com enfocar aquest vídeo i vaig recollir-les totes.
El dia 1 de març, a la reunió de coordinació vaig proposar la idea de fer un vídeo (un curtmetratge) sobre el tema i a tots els va semblar bé i em van donar carta blanca.
Vaig anar ordenant les idees que m'havien donat aquells alumnes i transformant-les amb un guió que les recollís i tingués una mica d'estructura narrativa.
Vaig acabar tenint una mena d'escaleta del que podia ser la pel·lícula i vaig compartir-la amb l'Anton Campos (mestre de visual i plàstica amb certa experiència en el món cinematogràfic). A partir dels seus consells i recomanacions vaig adaptar la meva primera idea.
El 23 de març vaig fer una classe amb els alumnes de 5A i els vaig demanar que m'ajudessin a detallar els plànols que podien il.lustrar cada escena (després de veure el vídeo "Respira" i fixar-nos com calia definir els enquadraments i els recursos narratius de cada escena: primer pla, càmera lenta, zoom, desenfocar, text sobreimpressionat...)
Vaig incorporar tot el que em va semblar interessant al guió i vaig anar definint els trets característics de cada escena (actors, localització, material, diàlegs, música...).
Paral·lelament vaig començar a buscar per internet el material gràfic que necessitaria i a crear el que no podia trobar fet (logo de prohibit llençar els esmorzars, logo de la productora, missatges amb emoticones de whatsapp...).
El 18 d'abril, de manera consensuada amb el centre (que em va alliberar d'algunes hores) vaig començar a enregistrar les escenes al pati de l'escola. Baixàvem a primera hora del matí, quan no hi havia ningú al pati, però rodàvem amb uns quants nens que feien de figurants perquè no es veiés el pati buit. Els explicava el que faríem, fèiem algun assaig i gravàvem escena per escena. Algunes les gravàvem diverses vegades i llavors a l'ordinador seleccionava quines eren les millor preses.
Mica a mica vaig anar completant totes les gravacions i després va quedar el muntatge informàtic amb el programa MAGIX Video deluxe i repetides consultes a l'Anton per anar aprenent com podia solucionar tècnicament tot allò que no sabia fer.
Després de llargues sessions davant de l'ordinador ajustant les imatges, la música i les veus (i algun maleït ensurt quan desapareixien coses que ja havia deixat muntades i havia de tornar a començar), el dia 21 de maig vaig donar per acabada la pel·lícula i vaig fer-ne el cartell que il·lustra aquesta notícia.
Ara només falta, d'acord amb la direcció del centre, decidir quan i com fem l'estrena.
Serà molt aviat...
Etiquetes de comentaris:
art visual,
educació,
experiències,
reflexions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Ets un crack!!
Enhorabona.
P.d.C.
Miles
Felicitats, una gran feinada i moltes hores dedicades per un gran resultat...A veure si tothom es va conscienciant allò que veiem cada dia i que no sabem com sol.lucionar-ho. enhorabona
Moltes gràcies, Miles.
Quan vinguis, busca'm. si vols, te l'ensenyaré acabat.
P.d.C.
Eladi
Moltes gràcies, Anna.
Tu saps millor que ningú les estones que m'hi he passat i la il·lusió i l'energia que hi he posat.
A veure si serveix per alguna cosa...
P.d.C.
Eladi
Ja tinc ganes de veure'l Elad, quina "currada" que hi has tingut! Ets un crack!
P. d C.
Bona feina Eladi. Encara que no l'he vist, tot el procediment és fantàstic. Això sí que és treballar un projecte, globalitzat i competencial.
Gràcies, Roger.
Aquesta setmana el veiem els mestres, la setmana que ve els alumnes i llavors ja el penjarem i el farem de domini públic.
Eladi
Mireia, moltes gràcies pel teu comentari.
La veritat és que fent-ho m'he adonat del potencial que pot tenir la metodologia com a projecte globalitzat i competencial (com dius tu), però en aquesta ocasió ho he fet massa tot jo.
Es tractaria de repetir l'experiència deixant molt més protagonisme als nens (empoderant-los) i llavors si que seria tan fantàstic com dius.
En tot cas ha estat un bon primer intent!
Eladi
P.S. Quan el pengem a les xarxes, et passo l'enllaç i si passes pel cole te l'ensenyo "en local"
Sí, passa-me'l! Gràcies
Publica un comentari a l'entrada