Artesania, creativitat, improvisació... o no?

Quan estudiava magisteri, a l'assignatura de plàstica vam fer unes sessions de modelatge de fang. La tècnica del xurro, les plaques i el modelatge... Recordo que en l'última pràctica no sabia què fer i vaig començar a porquejar el fang sense cap objectiu concret. Mica a mica va anar prenent forma un objecte indefinit, però que m'agradava. Hi vaig anar afegint detalls i quan va passar la mestra i em va demanar què estava fent li vaig dir que no ho sabia, que m'havia deixat portar.
Li va agradar la resposta i em va posar bona nota.
(la figura de la foto no és la que esmento aquí sinó una que vaig fer en una sortida amb alumnes, la que cito era més "abstracta", però no sé on va anar a parar...).

La feina de mestre sovint és així: artesanal, creativa i amb un punt d'improvisació.
Per exemple, aquest any em tocava impartir un taller de llengua catalana que forma part d'una assignatura que es diu "Tallers M.E.C." (Mates English Català). S'acostava el dia de començar i no tenia clar com plantejar les 10 sessions que havia de fer en 3 torns rotatius amb els alumnes de 5è.
Tenia clar que volia treballar l'expressió escrita i que volia fer-ho d'alguna manera que fos significativa i pràctica i, a poder ser, motivadora i divertida.
I va arribar el primer dia dels tallers i em vaig trobar davant de 18 alumnes que escoltaven el que jo els havia d'explicar, però jo no tenia res per explicar-los... Be, res, no.
Vaig dir-los que en aquell taller havíem de fer expressió escrita i que m'enumeressin diferents tipologies d'expressió escrita. De seguida van sortir "contes", "poemes"... Jo els vaig demanar que s'esforcessin per buscar moltes altres maneres de trobar l'expressió escrita en la vida quotidiana. I mica a mica, amb una certa ajuda per part meva, van sortir moltes més coses: "instruccions d'un joc", "receptes de cuina", "cançons", "notícies", "entrevistes", "obres de teatre", "guions dels programes de ràdio o TV"...
I llavors se'm va encendre la bombeta!
Vaig proposar-los de fer un programa de TV o ràdio en què tot el que hi sortís hauria d'haver estat prèviament escrit per ells: el que diguessin els presentadors, les preguntes i respostes d'una entrevista, els diàlegs d'un gag, la lletra d'una cançó...
I ens vam posar a treballar molt engrescats!
En el primer grup la cosa no va acabar de quallar perquè no treballaven gaire bé i s'esveraven molt. Però amb el segon grup vam aconseguir acabar tot el guió del programa i fins i tot vam poder enregistrar-lo i penjar-lo a les xarxes!
És aquest!


Va ser una boníssima experiència en què tothom s'hi va implicar molt, ens ho vam passar molt bé i, al final, vam tenir la satisfacció de veure el producte acabat!
I això que el dia de començar aquell taller, jo, com a  mestre, no tenia clar què volia fer amb els alumnes...

Està clar que per poder deixar aquest marge a la improvisació cal tenir experiència i recursos i tenir mínimament clars els objectius que es volen assolir.
Jo ara em trobo en aquest moment i deixo marge per a la improvisació perquè molt sovint això em permet engegar activitats, projectes i propostes que acabo trobant molt enriquidores.

Però el marc en el qual desenvolupo la meva feina no va per aquí...
L'altre dia parlava amb la directora d'una altra escola sobre les plataformes interactives on les escoles pengem els nostres materials i ens comuniquem amb alumnes i famílies. I de les inspeccions. I em comentava que ella creia que està molt proper el moment en què el dia de començar el curs haurem de tenir programades totes les sessions del curs i penjades a la plataforma per tal que les famílies i inspecció les puguin consultar en el moment que vulguin i puguin fiscalitzar la nostra feina i demanar-nos explicacions si aquell dia no estem fent el que havíem programat.

I aquesta perspectiva m'atabala i m'incomoda.
No vull tenir-ho tot programat. Vull viure aquests moments de rauxa en què el fet de no tenir-ho tot planificat, em permet rumiar què podria fer i, tenint en compte "el moment" (com estan els alumnes, què ha passat en el nostre entorn...) inventar alguna cosa esbojarrada que hagués estat impossible planificar al principi de curs.

Tot i que també hi ha una part de mi que no ho veu clar i pensa que dec ser un gandul que no vull tenir la feina planificar-ho tot a principi de curs, o que no tinc prou clar què vull fer i per això vaig improvisant sobre la marxa i que aquesta manera de fer denota els meus defectes com a mestre.
Segurament també hi ha una part de tot això...

Què en penseu?
Planificació o improvisació?