Planificar i executar

A casa de tant en tant planifiquem (tot i que sovint improvisem...jeje). I a vegades fem llistats de coses que cal fer, però no a curt termini. A vegades és a mitjà termini. Diem "ens faria falta...", però perquè llavors la situació econòmica no ho permet o perquè altres prioritats passen per davant, aquell objectiu queda a la llista d'espera i s'hi pot passar molt temps...
Mireu aquesta llista... La devia escriure fa ben bé 3 0 4 anys i un dels punts recull el fet que se'ns va espatllar un congelador petit que teníem al garatge. Però com que teníem el gran a la cuina, vam decidir que prescindiríem d'aquest luxe i, quan ens anés bé i trobéssim l'oportunitat, ja en compraríem un altre...
Mica a mica vam aconseguir anar ratllant les altres coses i ja gairebé només quedava aquest congelador.
Aquest estiu ha caigut i ja he pogut ratllar aquest "Congelador?" que feia anys que ens acompanyava...

I ara anem per l'habitació de l'Ona...
Encara dorm a l'habitació de quan va néixer, en un llit convertible que ja va fer servir el Roc, en una habitació petita i atapeïda de coses, amb una paret on han sortit més esquerdes que en tota la casa junta...
Ja feia més d'un any que dèiem que li havíem de fer l'habitació nova i vam decidir que la seva nova habitació seria la que fins fa poc era l'estudi.
Primer vam traslladar l'estudi a l'altell.
Després vam començar a buidar coses de l'antic estudi... Això ho vam començar a fer l'estiu del 2015 i quan va començar el curs 15-16 ho vam deixar aturat.
Aquest estiu 2016 vam reprendre el projecte: vam acabar de buidar l'habitació, vam parlar amb el guixaire i fa pocs dies vam anar a un parell de botigues de mobles amb les mides de l'habitació i finalment ens vam decidir i ja hem encarregat l'habitació.
Ara, hem de coordinar l'electricista i el guixaire per deixar-la a punt. Després ens la pintarem nosaltres mateixos (l'Anna és experta en aquest aspecte i li encanta) i finalment arribarà el dia i l'Ona podrà estrenar la seva habitació.

A vegades sembla que eternitzem els projectes, però penso que també té el seu punt positiu i fins i tot educatiu.
Aquesta planificació de què vols fer, de com ho vols fer, de quins passos has de seguir i de quin pressupost necessites...
La paciència d'esperar el moment oportú quan és possible tirar-ho endavant i no precipitar-se abans d'hora...
La intenció de fer-nos nosaltres mateixos tot el que puguem per sentir-nos-ho més propi i estalviar-nos uns diners...
La il.lusió multiplicada pel temps d'espera quan finalment ho pots fer realitat i la valoració que faràs d'allò que ha costat temps i esforç aconseguir...

A casa nostra ho fem així: primer planifiquem (quan no improvisem...) i, quan es pot, executem.
I ara que es pot, us asseguro que l'Ona està contentíssima!!