La tardor, malgrat que suposa el final de la meva estació preferida (el magnífic estiu) té els seus al.licients. I un d'ells són les magranes.
Hi ha menges que només mengem en una època determinada de l'any, com la síndria a l'estiu o els torrons de Nadal. I les magranes per a mi, són la fruita de la tardor.
Tenen una textura i un sabor diferents de totes les altres fruites. I la seva pròpia litúrgia. No pots menjar-te una magrana si no disposes del temps suficient. Menjar-te una magrana predisposa a la pausa, al silenci, a la paciència. L'has d'anar preparant mica a mica, pas a pas i això fa que en valoris més el resultat final i l'assaboreixis més.
Agafes la magrana.
La parteixes pel mig.
Després la vas desgranant mica a mica, recollint els grans en un got i anar deixant els residus en un plat. Això porta el seu temps i no es pot precipitar: no acabes fins que has acabat.
Després agafes una taronja i n'esprems el suc.
Aboques el suc dins del got on hi ha la magrana.
I, si et ve de gust, hi afegeixes un rajolinet de "Triple sec", el licor de pells de taronja (el genèric o el de la marca "Cointreau").
Després agafes la cullera i te la vas menjant a poc a poc...
Mmmmh!
Boníssima!!
21 d’oct. 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Totalmente de acuerdo contigo JoséMaria!!! La millor menja de la tardor, sens dubte!
no ho neguis, la magrana es l'excusa per fotre-li al triple sec ;)
Eladi; fas un verdader ritual quan et menges tú la magrana, tan bé com ho expliques sembla que et vegi com hi disfrutes menjant-te-la. Per molts anys puguis distrutar de la tardor. Petons de colors
Roger, Mª Dolors i Xep... ja sabeu què em podeu regalar: un grapadet de magranes...
I tu, pons007... el Triple Sec!!
Jo ja posaré el suc de taronja...
jajaja
Eladi
Publica un comentari a l'entrada