Bons veïns

Divendres 2 d'octubre.
A les 13:00 h acabo les classes i, abans de baixar al menjador a dinar, em quedo una estona a la classe a treballar. Poc abans de les 14:00, quan ja estic recollint perquè la gana m'apreta, rebo una trucada al mòbil.
És la Marina, la meva veïna, que treballa a l'ajuntament. Em diu que el Mario, un treballador de l'ajuntament, ha passat per davant de casa meva i ha vist que estava rajant aigua del balcó. Que hi vaig el més aviat possible.

Sense dinar, agafo el cotxe i pujo a Calders d'una revolada mentre pel camí penso què deu haver passat perquè estigui rajant aigua pel balcó i com em trobaré la casa. M'imagino obrint la porta i entomant una tromba d'aigua que em deixa els pantalons xops i amb aquests pensaments arribo a casa.

Davant de casa m'espera el Pep, l'home de la Marina, que ha tancat la clau de pas general de l'aigua però que assisteix incrèdul a l'espectacle de l'aigua que segueix caient pel balcó, tot i que ara en menor quantitat.
Acompanyat per ell obro la porta del garatge i veig com dins hi està plovent i trossos de guix del sostre han anat caient al terra.

Sortim del garatge i pugem a la porta principal. Obrim i el primer que faig és anar cap a la part de darrera de les habitacions i, comprovo, amb alleujament, que totes les habitacions estan intactes i eixutes. Així doncs l'aigua no ha sortit de cap dels lavabos i devia sortir de la cuina.
Anem cap al menjador i allà ens trobem un gran bassal que l'ocupa pràcticament del tot. En aquests moments al carrer ja ha arribat el David, un altre veí. El Pep li demana que obri el pas de l'aigua un moment per descobrir d'un ve l'avaria.
Ho fa i de seguida comença a sortir una mena de "gèiser" de sota la pica de la cuina. S'ha rebentat un flexo ("latiguillo") de sota l'aixeta. De seguida tornem a tancar l'aigua i respiro fons intentant pensar què he de fer.
Truco al llauner de Calders però no em contesta. El Pep em diu que provi d'anar-lo a buscar a casa perquè quan està dinant no acostuma a agafar el telèfon i mentre baixem les escales, tots dos s'ofereixen a donar-me un cop de mà amb les fregones per eixugar la casa.
Me'n vaig pitant a casa del llauner, però no hi és i la seva dona em diu que està fent una feina a Tortosa i no tornarà fins dilluns. Torno a casa una mica desorientat i em trobo el Pep i el David, cadascú amb una galleda i un pal de fregar traient aigua de la casa amb una velocitat i una eficiència que em meravella i gairebé m'emociona.
Em diuen que truqui a l'assegurança que ells m'enviaran algú. Pujo a l'estudi a buscar els papers de l'assegurança. Truco. M'espero. Els explico la situació (i el primer que em diuen és que si és una aixeta, la reparació de l'aixeta segurament no la cobrirà la meva pòlissa... grrr!!! que considerats que sigui això el primer que diguin a una persona atordida i aclaparada perquè té la casa plena d'aigua...).
Mentre jo feia gestions telefòniques he sentit que havia arribat la Marina i la seva filla Sònia i tots s'han enganxat a treballar.

Quan baixo ja tinc el menjador eixut i totes les finestres obertes per anar ventilant la casa. I entremig havien trucat els altres veïns de davant (el Paco i l'altra Marina) per avisar-me que tenia una fuita d'aigua.
Passen de les 3 h. i ningú no ha dinat. El David, el Pep, la Marina i la Sònia s'acomiaden per anar-ho a fer i s'ofereixen pel que faci falta.

I mentre baixo al garatge per començar a fregar-lo i netejar-lo mentre espero que arribin els tècnics de l'asseguradora penso que tinc molta sort de tenir tants bons veïns.

MOLTES GRÀCIES, NOIS!

P.S. Cap a les 7 h. de la tarda va arribar el tècnic, em va anul.lar l'aixeta de la cuina (que efectivament no quedava coberta per la meva pòlissa), va donar-me una solució alternativa per algun problema elèctric i va fer tot l'inventari de danys (guixaire, pintor, fuster...). Avui dimarts han tornat a venir i han solucionat definitivament els problemes elèctrics. al matí havia vingut el llauner de Calders a arreglar-me l'aixeta. Ja ha tornat tot a la normalitat.