Reconec que en el seu moment no vaig estar prou atent ni en vaig quedar prou informat, a part que em sonés com un desagradable episodi més d'aquella guerra dels Balcans que ens va commoure a tots. Ens semblava increïble que a pocs quilòmetres de casa nostra, a la culta i pròspera Europa, la gent pogués estar-se assassinant d'aquell amanera per conflictes racials, religiosos i territorials i ningú no pogués impedir-ho.
Però ara he sabut que l'11 de juliol de 1995 va passar una cosa esgarrifosa...
...les tropes sèrbies de Ratko Mladic (sota les ordres del president de la República Sèrbia de Bòsnia Hercegovina, Radovan Karadzic) van entrar a Srebrenica, van separar els homes i nois i els van executar a sang freda fins a comptar 8372 morts en pocs dies, deixant els cossos en 93 fosses comunes i 314 llocs on els cadàvers s'amuntegaven a la superfície de la terra...
Però el pitjor de tot és que després es va saber que els governs dels EUA, el Regne Unit i França van donar al serbis els enclavaments de Srebrenica i Zepa (declarades zones segures per l'ONU el 1993), com una concessió que els permetria tancar l'acord de pau que anhelaven. Així doncs, el batalló de l'ONU de 400 cascos blaus holandesos que havien de protegir Srebrenica els van abandonar i va deixar entrar els serbis. I tot això malgrat les declaracions públiques del mateix Mladic que el 1993 ja havia dit que volia "eliminar completament" els bosnians musulmans d'aquestes zones...
Aquests fets constitueixen el primer genocidi comès a Europa després de la Segona Guerra Mundial i de fet té característiques similars al que van fer els nazis de Hitler amb els jueus.
Totes les víctimes identificades han estat enterrades al cementiri-Memorial de Potocari on un monument commemoratiu recorda els noms de tots els desapareguts.
Per arrodonir la notícia he recordat que una vegada havia sentit una cançó del Titot i el David Rosell que es titulava "L'home de Srebrenica". L'he buscat i l'he trobada amb un vídeo enregistrat al mateix Srebrenica on es veuen imatges d'aquest memorial i on hi participen alguns supervivents.
Tant de bo que mai no torni a passar una cosa així!
2 comentaris:
Gràcies Eladi!!
Jo si recordo perfectament aquest episodi de la nostra història recent.
I els governs van callar... van mirar a un altre costat... van romandre de braços plegats mentre el nazi Radovan Karadzic ordenava executar tots aquests nens i avis innoncents.
També recordo una altra cançó que va cantar Carlos Cano i si vols també la pots afegir.
https://www.youtube.com/watch?v=0Zh_hKvlIw8
Que mai més no torni a passar!!
Petons de colors i a gaudir de l'estiu.
Miles
Gràcies per la teva aportació, Miles.
Petons de colors!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada