Chaplin a la llista unitària

Acabo de fer un fitxatge per a la llista unitària del 27S: Charles Chaplin!!

Aquestes últimes setmanes m'he estat llegint la seva autobigrafia "Chaplin. Autobiografia" (Ed. Lumen) i llegint un dels capítols em va fer un salt el cor llegint un discurs que va fer, que em va semblar que si canviàvem els referents (en lloc d'Alemanya i Hitler, Espanya i Rajoy; en lloc dels Aliats, Catalunya; en lloc de primavera, tardor...) era perfectaemnt vàlid per animar-nos i acabar-nos de decidir en aquest pas que ens trobem de cara al 27S.
Resulta que en plena Segona Guerra Mundial, Alemanya anava ampliant les seves conquestes militars i pretenia annexionar-se Rússia, però els russos resistien gràcies a les dures condicions climàtiques i a costa de moltes vides humanes. A tot això, Els Estats Units es resistien a entrar en combat, però cada cop hi havia més veus que opinaven que si entraven i obrien un segon front contra Alemanya, aconseguirien vèncer-los i contribuirien decisivament al triomf de la democràcia arreu del món, derrotant el nazisme de Hitler.
En aquest context se li va demanar a Charles Chaplin que dirigís unes paraules al poble americà, reunit al Madison Square Park de Nova York, en un acte de suport al president Roosevelt per l'obertura d'un segon front. Era el 22 de juliol de 1942.
I Chaplin va dir coses com aquestes (aquí ja he canviat els referents per adaptar-ho a l'actualitat catalana, però al final us he deixat fragments del seu discurs original traduïts al castellà):

Fixem-nos com a objectiu aconseguir la victòria a la tardor!

Vostès a les fàbriques, als camps, vestits amb els seus uniformes, vostès, ciutadans catalans, lluitem tots i treballem per aconseguir aquest objectiu. Vostès, els polítics d'arreu de Catalunya, proposin-se aquest objectiu:  victòria per a la tardor.
Si mantenim aquesta idea, si treballem amb aquesta idea, si vivim amb aquesta idea, es crearà un esperit que augmentarà la nostra energia i accelerarà el nostre propòsit.
Esforcem-nos per l'impossible. Recordin que les grans proeses al llarg de la història han estat la conquesta del que semblava impossible!

I ara us deixo fragments del discurs original per contextualitzar-lo correctament:

 “En los campos de batalla de la Unión soviética es donde sobrevivirá o perecerá la democracia (...) Los soviéticos necesitan ayuda desesperadamente (...)
Entre las naciones aliadas hay distintas opiniones respecto a la posibilidad de abrir ahora un segundo frente. Hemos oído que los Aliados no tienen reservas suficientes para defender un segundo frente. Luego hemos oído también que las tiene. Y asimismo hemos oído que no quieren correr el riesgo de un segundo frente en estos momentos por la posibilidad de una derrota. Que no quieren arriesgarse hasta que estén seguros y preparados.
Pero ¿podemos permitirnos el lujo de esperar hasta estar seguros y preparados? ¿Podemos permitirnos el lujo de jugar sobre seguro? (...) ¿A qué esperamos cuando la situación es tan desesperada en la Unión Soviética? (...)
Cuando nuestro mundo, nuestra vida y nuestra civilización se están derrumbando a nuestros pies, tenemos que probar suerte.(...)
Si estamos en guardia y si conservamos nuestra moral, no tenemos nada que temer. Recuerden que la moral salvó a Inglaterra. Y si nosotros conservamos la moral, la victoria está asegurada.
Hitler ha corrido muchos riesgos. El mayor de ellos es la campaña soviética (...) Su posibilidad es precaria, pero se ha arriesgado. Si Hitler puede arriesgarse, ¿por qué no podemos hacerlo nosotros? Actuemos (...)
Fijémonos como objetivo conseguir la victoria en la primavera. Ustedes en las fábricas, ustedes en los campos, ustedes vestidos con sus uniformes, ustedes, ciudadanos del mundo, luchemos todos y trabajemos para conseguir este fin. Ustedes, los elementos oficiales de Washington y de Londres, propónganse este fin: victoria para la primavera.
Si mantenemos esta idea, si trabajamos con esta idea, si vivimos con esta idea, se creará un espíritu que aumentará nuestra energía y acelerará nuestro propósito.
Esforcémonos por lo imposible. Recuerden que las grandes hazañas a lo largo de la historia han sido la conquista de lo que parecía imposible.”