Juliol de 1987. Coincideixo amb l'Anna fent d'intendents en unes colònies del MIJAC Valldaura a Can Macià (L'Espunyola). Durant 10 dies compartint fogons i menús m'adono que aquella noia era molt diferent de totes les altres noies que havia conegut a l'institut, tenia molt més interès, més valors, m'atreia i no només pel físic...
L'últim dia d'aquelles colònies en el ball de gala, després d'haver ballat amb nens i nenes de les colònies, vam ballar una primera cançó els dos. La cançó es va acabar i vam seguir ballant-ne una altra i una altra i una altra... i jo vaig notar que allà estava passant alguna cosa que no m'havia passat mai i que... potser... podia ser corresposta.
No sé com, vaig reunir el valor per proposar-li de sortir a fora, lluny dels altres... era una nit plàcida i vam tenir l'estona suficient d'intimitat. Finalment, sense saber com enfocar la qüestió, li vaig dir:
- No sé si estic fent el pallasso...
I ella em va dir que no.
Crec que no van sonar violins, ni hi havia lluna plena ni va passar un estel fugaç. Sé que ens vam fer el primer petó i que eren les primeres hores del dia 26 de juliol. Ja era el seu sant. I vam començar a "sortir".
Vam anar passant anys i vivències i un altre 26 de juliol, de 1995, vam decidir casar-nos, després de 8 anys de relació.
Avui fa 20 anys d'aquella data del nostre casament. Són uns números rodons que jo no em faig meus perquè per a mi compten tots els 28 anys que portem junts.
M'ha costat una mica (perquè en moltes només hi sortíem un dels dos o sortíem amb molta d'altre gent) però he aconseguit trobar una foto de nosaltres dos en cadascun d'aquests 28 anys!!
Canvien els pentinats, canvia la forma física, canvia la moda, canvien els llocs i les disfresses, però no canvia el més important. Saps/sabeu què?
NO EM PENEDEIXO DE RES!
T'ESTIMO MOLT, ANNA!
Que vagin caient els anys i puguem veure'ls passar junts i seguir compartint les nostres vides!
Després de les fotos acabo amb dues cançons. No tinc clar que tinguem "la nostra cançó" però crec que aquestes dues que van sonar al nostre casament, són importants i simbòliques per a tots dos: "Glòria" de Sau i "Si et quedes amb mi" de Sopa de Cabra.
P.S. Felicitats a totes les Annes que llegeixin aquesta notícia
12 comentaris:
Moltes felicitats als dos, em fa molt feliç poder haver format part de molts capitols d'aquesta història, i seguir-ne formant. No canvieu mai i seguiu estimant-vos com aquest dia de Santa Anna que ara ens sembla ja tan llunyà!!
Molts petons de colors família!!!!
Anna i Eladi:
Que maco! Per molts anys en pugueu gaudir d'aquesta Felicitat i pugueu recordar els principis de la vostra relació i gaudir-ne amb els vostres fills de tota la vostra felicitat. I molt bon reportatge de fotos (n'hi ha que també les recordem i hi hem participat)
Petons de colors i FELICITATS a tots quatre.
Primer de tot felicitats per la teva dona l'anna. Per d'altre banda com a lectora del blog us felicito per els vostres 20 anys junts . El que transmets Eladi es molta felicitat .
Roger,
moltes gràcies per tot.
Eladi
Xep i Mª Dolors,
moltes gràcies per tot.
Eladi
"Anònima",
moltes gràcies pel comentari i, per si et dius Anna, felicitats també a tu...
Eladi
Òndia quin notición al Picalapica...quina vergonya...!!
El millor regal és haver-te trobar i fer camí junts....TEM
Anònim...moltes gràcies i felicitats a tu també... una abraçada i records per tots!! :)
Ooohhhh un altre posts d’aquells ensucrats, no li dones respir a la insulina, eh?
Aguantar 28 anys a una persona no ha de ser fàcil, felicitats a tots dos, sobretot a l’Anna ;)
28 anys? Quan jo arribi a aquesta data vosaltres ja us haureu sortit del temps.
Moltíssimes felicitats!!
Molts petons de colors.
Miles
Anna,
m'ha agradat molt aquesta frase "...el millor regal és haver-te trobat i fer camí junts...".
Que per molts anys!! I no dic res més que si no al pons007 li puja el sucre... ;-)
Eladi
pons007, espero que t'hagin pogut estabilitzar amb la insulina... jejeje... em sap greu per la teva diabetis, però de tant en tant no ho puc evitar...
Per cert, m'ha fet molta gràcia que felicitessis l'Anna per aguantar-me... jejeje... com ho saps?
Merci per la teva participació al bloc...
Eladi
Miles!!
Moltes gràcies, tot i que estic segur que tu i la Montse en porteu més de 28... encara que sigueu tan joves...
Petons de colors!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada