Però l'atzar no descansa...
Un diumenge escoltant la ràdio van entrevistar-lo i vaig descobrir que era un cantautor que havia compartit part del viatge amb Ramon Mirabet tocant pels carrers de París. Això ja va fer que me'l mirés amb bons ulls. Llavors va cantar una cançó que es deia "Cendra i poesia" i que em va agradar.
L'atzar va descansar unes setmanes però després va tornar a la càrrega i a la programació del Voilà vaig descobrir que hi cantaria el proper dijous 21 de maig. I em van venir ganes d'anar-hi. I si res no es torça hi aniré.
I l'altre dia, buscant cançons d'ell per internet per anar-me familiaritzant amb la seva música, vaig descobrir: "M'agradaria ser un Beatle". I això ja va ser definitiu!
M'agrada molt aquesta cançó que, per a un mitòman dels Beatles com jo, fa que m'hi senti plenament identificat. A mi també m'agradaria ser un Beatle!!! De totes les vides que mai no viuré, si pogués triar, segurament pagaria per ser un Beatle i compartir la intensa vida que van viure.
La cançó és alegre, fresca, sorprenent i divertida...
Us convido a un somriure!
I si voleu saber més de la meva "beatlemania" us enllaço algunes notícies antigues del picalapica que ho demostren:
- Beatles, sempre (1-8-2010)
- Mites i llegendes (22-3-2011): és una notícia llarguíssima on els Beatles ocupen la 5a posició.
- The Beatles Go Baroque (23-8-2011)
2 comentaris:
Si que és bo, si! Bon descobriment Eladi!
Aquest dijous al Voilà, Roger. Si t'animes et busco una entrada...
Eladi
Publica un comentari a l'entrada