M'he comprat un mòbil nou.
Ja sabeu que el que tenia era molt vell, un Nokia sense pantalla tàctil, ni connexió a internet, ni whats ni res de tot això.
Ja sabeu que no m'agrada gaire l'abús que molta gent fa del mòbil. Jo el faig servir bàsicament per comunicar-me amb l'Anna quan la logística familiar ens ha de permetre estar connectats quan no estem junts. Fins ara ho feia a còpia de SMS i això suposava unes factures desproporcionades per l'ús que en feia.
Al desembre vaig rebre una oferta de la meva companyia telefònica, posant-me facilitats per canviar a un smartphone per pocs diners, vaig informar-me d'un canvi de tarifa molt beneficiós i penso que ara fent servir el whats amb l'Anna en comptes de l'SMS la factura ens sortirà molt millor.
O sigui que m'he comprat un mòbil nou, més o menys com els que té tothom. I ara tinc whats i connexió a internet i càmara de fotos...
Però vull seguir fent-ne el mateix ús que feia fins ara, és a dir, els dies que no em faci falta, no l'obriré i el duré a la bossa tancat per si el necessito. Quan el necessiti l'engegaré i quan arribi a casa el tornaré a apagar.
El primer dia ja em van donar d'alta en alguns grups de whats en què és interessant que estigui (el grup de pares que recollim els nens d'extraescolars, els companys de cicle superior...) i tothom em va donar la benvinguda amb grans alegries del tipus "Benvingut a la modernitat... ara si que estaràs connectat..." i jo contestava amb prevenció avisant tothom que no es refiessin del meu número perquè no tindria pas el mòbil sempre engegat.
Reconec que les prestacions d'aquests mòbils moderns són potents, interessants i útils.
Però m'espanta el perill de dependència que se'n pot derivar si no es va amb compte.
Hi ha gent que envia un whats i espera resposta immediata i es posa nerviós si no la té i no entén perquè no el contesten de seguida. Conseqüentment, quan li envien un whats de seguida contesta, deixant el que tingui entre mans i donant preferència a aquella resposta.
Hi ha gent que està mirant contínuament si té missatges d'alguns dels grups en què està.
Hi ha gent que passa moltes hores jugant a jocs online o pendent de xarxes socials i de mil i un missatges, "likes", visites...
Tot això pot ser molt llaminer i, sense adonar-te'n t'hi vas enganxant i t'acaba absorbint una gran part de temps. Jo mateix vaig tenir una època en que jugava força a l'Apalabrados i vaig acabar deixant-ho radicalment perquè em va semblar que se m'estava escapant de les mans (cada vegada jugava més partides i tan bon punt les acabava en tornava a engegar una altra i era una roda cada cop més vertiginosa).
O sigui que el meu objectiu, ara que tinc mòbil nou, és seguir fent-ne el mateix ús que en feia quan tenia el vell. Utilitzar-lo quan el necessiti, aprofitar-me de tots els avantatges que em pugui oferir, però res més.
Per molt que sigui una eina excel.lent, no vull que això em porti a dur-lo tothora a les mans.
Fins ara no ho feia pas.
Seria com si sempre anés amb un martell a les mans perquè em va molt bé i és un martell molt bo. Doncs no, el tinc a la caixa d'eines, quan l'he de menester l'agafo i després el torno a desar.
Per il.lustrar aquesta notícia la meva primera idea era fer una foto dels dos mòbils de costat: el vell i el nou.
Però després vaig decantar-me per la que he acabat posant, que il.lustra millor l'esperit de la notícia: només el meu nou mòbil...
No el veieu?
Està dins de la bossa, apagat, perquè ara mateix no el necessito.
12 de gen. 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Osea que sólo quedo yo?
Petons de colors
Miles
Miles,
tu també cauràs tard o d'hora -almenys jo ho tenia molt clar, és com si ara vulguessis comprar-te una màquina d'escriure Olivetti- del que es tracta és de mantenir els mateixos hàbits, encara que la màquina sigui diferent.
A veure si ho aconseguim!
Eladi
Eladi, moltes felicitats per la nova adquisició. A veure quan temps podràs resistir a les temptacions que es deriven de l'ús de l'smartphone. Segur que hi ha una aplicació que et permet entrar i actualitzar el Pica a l'instant, siguis on siguis... ;-)
Roger no donis "pistes".
Salut germanet!
M'han agradat molt un parell de reflexions que fas...
...continua fent ús del teu telefon de la mateixa manera que fas ús del martell!!(només quant el necessites!)
...i continua també sorprenent-nos amb finals sorprenents com el de l'escrit...esperava una foto del teu nou celular...
...i la foto és de la teva bossa!(on esta el celular apagat quant estàs a casa)
Original...ingeniós...
Abração!
Txetxu
pd-ahir vaig escriure un comentari semblant que no va entrar al teu bloc...el senyor google cada dia ens posa les coses més dificils!
Roger, de moment no em sento temptat per aquestes aplicacions, tot i que no m'hi poso de cul, sempre i quan no em facin canviar els hàbits que mantinc respecte de l'ús del meu mòbil.
MIles, no pateixis, que de moment em mantinc ferm davant dels cants de les sirenes... je, je, je...
Eladi
Txetxu,
gràcies pel reconeixement. Celebro que hagis gaudit de la lectura d'aquesta darrera notícia.
Ai, el senyor Google... fa i desfà sense que jo hi tingui res a veure...
Una abraçada!
Eladi
Ja hi cauràs, ja... és temptador i llaminer.
Evidentment amb moderació tot va bé, i quan s'abusa de les coses és quan no anem per bon camí. Ja veuràs com t'ajuda i és una eina útil.
Sí, Roger, a veure si hi trobem el punt just i la justa mesura...
Eladi
Publica un comentari a l'entrada