Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

27 de gen. 2015

Montse Careta: què li va passar? (2a part)

(segueix de la notícia anterior)

L'Helena Jubany era una bibliotecària que vivia a Sabadell i l'any 2001 tenia 27 anys.
El 17 de setembre i el 9 d'octubre d'aquest 2001 va rebre uns missatges anònims acompanyats d'uns petits refrigeris que la convidaven a tastar-los. El segon cop ho va fer i va quedar una mica drogada perquè la beguda estava adulterada amb altes dosis de somnífer.
El 30 de novembre l'Helena desapareix i després se sabrà que ha estat drogada i segrestada.
El 2 de novembre de 2001 l'Helena Jubany apareix morta al pati interior de l'edifici número 48 del carrer Calvet d'Estrella. Sembla que la van llençar drogada i inconscient, però encara amb vida des del terrat d'aquest edifici, provocant-li la mort.
La policia aconsegueix que es faci molt poc ressò d'aquesta mort i tothom pensi que ha estat un suïcidi per poder investigar amb llibertat de moviments.


El dia 12 de febrer detenen la Montse Careta com a sospitosa de la mort de l'Helena Jubany i 2 dies després, el 14 de febrer, ingressa a la presó de dones de Wad Rass.

La Montse vivia al 3r pis d'aquest número 48 de Calvet d'Estrella.
A més a més coneixia (no molt però la coneixia) la difunta de coincidir en alguna excursió de la U.E.S. (Unió Excursionista de Sabadell).
Per això i per una deficient instrucció del cas i per un nefast assessorament la van detenir i empresonar. Però durant tot el temps que va passar a la presó no va parar de dir per activa i per passiva que era INNOCENT.

El 25 de febrer ens assabentem casualment d'aquest fet, el confirmem i comencem a buscar la manera de posar-nos en contacte amb ella. No tenim cap telèfon i anem tibant fils per buscar algun contacte que li pugui fer arribar el nostre interès.
El 5 d'abril la seva germana Imma finalment pot contactar amb nosaltres, quedem i ens posa al corrent de tota la situació.
El 14 d'abril la visitem per primera vegada a la presó. Comencem a intercanviar cartes i estem en contacte permanent amb la família per si podem fer alguna cosa per ajudar.
El 28 d'abril la visitem per segona vegada a la presó.
El 7 de maig de 2002, dos mesos i mig després d'entrar-hi, la Montse Careta, se suïcida dins de la presó després de rumiar-ho, preparar-ho i deixar cartes de comiat per vàries persones, proclamant per última vegada la seva innocència.

Durant mesos i anys vam intentar, al costat de la família, mantenir la batalla legal a les instàncies judicials per poder demostrar la seva innocència, però de res va servir.

En la següent notícia exposarem els motius d'aquesta kafkiana situació, però acabo aquesta amb 2 documents:
1.- un poema que vaig escriure-li per donar-li ànims per resistir la situació de la presó.
2.- la carta que ens havia escrit (i no vam rebre fins setmanes més tard) acomiadant-se quan ja havia decidit que es llevaria la vida.

TEMPS DE CICATRIUS (8-4-02)
Quan t’han pres tantes coses –fixa-t’hi-
comença a construir-se la victòria
perquè arriba un moment, o tard o d’hora,
que ja no poden prendre’t gaire més.

Mica a mica, xiu-xiu, sense adonar-te’n,
‘niràs recuperant el territori,
‘niràs fent fort l’espai de les idees.
I espurnes de foc nou s’arrencaran
quan topin l’esperança amb la il.lusió,
espurnes que cauran al teu cor trist
i t’han de dur el record de l’escalfor.

De tu depèn que un dia, sense causes,
se t’escapi un somriure. Tant se val
el motiu que te l’hagi fet renéixer...
Tant se val que després tornin els plors...
Hi ha llavor i, malgrat tot, és primavera
i ells no saben que en tu hi ha terra fèrtil.
I el somriure, si creix, et farà forta
i et durà més a prop del feliç fi.

Procura recompondre tots els trossos
i no perdis de vista l’objectiu
que ets tu i és prioritari, imprescindible.
Respecta’t fins a límits destacables
i mima’t com ningú no pugui fer-ho.
Nosaltres ‘nirem fent tot el que ens deixin,
però només podrem fer fins on tu ens deixis.

Almenys no tinguis dubtes al respecte:
posem tots la mà al foc sense temor,
segurs, sense fissures, amb confiança.
Sols és qüestió de temps i ja no gaire:
hi ha coses que cauran pel propi pes.
Com a tots els malsons, vindrà l’albada
i et durà un despertar reparador.
I aquesta gran ferida que ara et mata
serà sols una antiga cicatriu
que hauràs de rebuscar perquè, amb els anys,
pràcticament s’haurà esborrat del tot.


CARTA DE LA MONTSE
DIMARTS 30 D’ABRIL


Carta de l’Eladi i de l’Anna.
La vostra lletra és amor i és escalfor… l’esperança que obre les portes de bat a bat, però, Anna i Eladi, no puc més… l’enyorança fa tan mal ! El Santi és la meva llum i el meu amor i l’enyoro, l’enyoro molt… no puc viure més sense ell… Això és un infern ! A la nit abraço el coixí ben fort… i trobo el seu consol… però no el tinc: Anna i Eladi, no tinc el meu Santi i l’enyoro.

I la meva Anneta, la mare i l’Imma fins quan hauran de patir el que estan patint? I aquest patiment promet ser llarg… penso que el patiment de la meva mort serà dolç al costat de l’angoixa de veure’m presa.
Quin sentit té viure lluny de les persones que estimes ? Lluny del teu món. Potser és un gest egoista, però m’ofego… Anna i Eladi, m’ofego.
Deixeu-me morir. Això és un infern. Res a fer i crits, molts crits. A hores d’ara tot em fa por… Ha ingressat una noia amb una condemna de set anys, i per una causa de fa cinc anys… és una noia sana que portava una vida normal. Plora, sempre plora. Penso en declaracions, jutges, judicis,… i l’angoixa creix.

Us estimo molt, moltíssim, en moments difícils sempre heu estat al meu costat… i fe de Déu que aquest és el valor més gran de l’amistat (il.legible) … descobreixen els amics que ho són (il.legible).

L’Anneta és la nina dels meus ulls… sempre he estat al seu costat i he procurat que  no li faltés res i ara veure’m així m’avergonyeix d’allò més… l’angoixa, la vergonya, la por, l’enyorança, la falta de consol i escalfor,… la muntanya, el bosc… totes les persones que estimo, el treball com a mestra… és molt, molt difícil de pair i amb aquesta càrrega i dins d’aquest infern viure no és fàcil… i sé, sé per la mirada del jutge que això no és res… només és el començament (segons ell “esto va para largo”), la meva salut no va per llarg…

Com diuen els Sau… sou collonuts !

No és fàcil el que vull fer… el meu Santi, la mare, l’Anneta i l’Imma, la Chari, la Cecília, el Matías, la Núria, el Carles, la Natàlia, el David… i vosaltres, Anna i Eladi, i tots, tots els amics em feu recular… però, creieu-me, és el millor per a tots.

Sé que estareu al costat de la meva Anneta i això em consola i molt.
Sempre, Montse !

15 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

No vaig tenir la sort de conèixer-la, però ja me'n vaig fer una idea quan vivíeu tota aquesta història i me la veu explicar.
Ara que tornes a relatar-la continuo sense "salir de mi asombro" per com et pot canviar la vida simplement per estar en el lloc equivocat i en el pitjor moment.
Tan sols puntualitzar una cosa, en el link que fas al blog de l'homenatge a l'Helena Jubany, acusa clarament a la Montse i al Santi de l'assassinat. Suposo que es basa en les conclusions judicials del cas oi?

Anna ha dit...

Ufff...tornar a rellegir tot això viscut segueix posant-me la pell de gallina i segueixo pensant que la vida és molt injusta i que aquí hi ha molta merda que s´amaga...
Malauradament aquí hi ha dues víctimes l ´Helena i la Montse a elles ja no ens les tornaran i el més trist és que crec que MAI SABREM QUÈ VA PASSAR....

Roger Berenguer ha dit...

Anna tens raó, per desgràcia mai sabrem què va passar del cert. El què si està clar és que el o els que ho van fer estan lliures, i en fotent-se'n de tot plegat. La vida és molt injusta!

Eladi Martínez ha dit...

Roger, amb la tercera part de la notícia espero deixar més "clars" que "ombres" sobre la implicació real de la Montse en aquest assassinat, però està clar que la família de l'Helena Jubany pot tenir una versió diferent. De totes maneres ho vaig rellegir i no em va semblar que acusessin tan directament la Montse...
Les companyies són molt importants i no perdre el món de vista, també...
Jo estic convençut que van morir 2 persones innocents i que l'assassí segueix lliure i potser ho estarà tota la vida...
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Anna,
durant un temps ens vam trobar dins d'una història de novel.la negra i vam viure situacions i sensacions difícils d'oblidar... Experiències de la vida... Però és cert que és increïble i trist rellegir la documentació i els records d'aquells dies i haver de resignar-se que tot va passar realment així i va ser impossible canviar el curs dels esdeveniments...
Eladi

Anònim ha dit...

Trobo que és molt injust que parleu de "dues víctimes". Potser la Montse no va ser l'autora material, però és evident que va preferir suicidar-se i endur-s'ho tot a la tomba que no pas explicar el que sabia. Molt probablement l'assasi és lliure gràcies a ella

Anònim ha dit...

No em vull repetir, sobre les suposicions que comenteu del cas.
Del que sí que estic segura és de la voluntat de no voler investigar el crim
M'ha fet recordar uns fets de fa bastants anys quan vaig conèixer la amiga de una amiga meva. Comentava que a Sabadell uns nazis van apallissar a un amic seu. Temps després vam tornar a coincidir i li vaig preguntar pel seu amic i com estava el tema. M'explicà que després de denunciar, identificar als agressors i tot el que s'havia de fer. No es va poder aconseguir que els condemnessin. Els agressors eren fils de gent important que tenien algun tipus de connexió amb el jutge.
Sé que no aporta res, però crec que és una investigació contaminada i que podria ser una via. No ho sé! Sort

Anònim ha dit...

Jo creo que la Montse no vas se l'autora directa pero si indirecta, i creo que les autors son el Santi i el Xavi

Gabriela ha dit...

Què bé que t'expliques, Eladi. Fa ràbia com es van portar les coses. El que em crida més l'atenció, en aquest punt, és la carta de la Montse. Primer, era clara la intenció de suïcidi i va ser negligència dels professionals de la pressó no vetllar pel seu benestar.
Segon, fins l'últim moment va tenir els millors sentiments cap el Santi tot i que semblava confosa, potser tracionada. Es veu que ell tenia una gran influència sobre ella, com un "encantador de serpents".
És possible que sabés o intuís més coses de la que explicava i que el seus sentiments, la seva personalitat i les circumstàncies, l'impedien expressar-les. Ser "bona persona" no és una vacuna contra les pors, els dilemes morals, les dissonàncies...les persones podem tenir un límit ampli de tolerància respecte el comportament d'altres a qui estimem i ser molt esbiaixades, especialment en una relació desigual.
Possiblement amb temps i amb acompanyament adient, ella hagués pogut aportar informació, (pista, record, detalls de la relació, etc.) i, el més important, salvar la vida.
Quina desgràcia, tot plegat.

Anònim ha dit...

Molt trist aquest cas!

La frase de la Montse "Per ser homicida cal ser executor d'una mort" indica ser una persona molt infantil, immadura, amb molt pocs principis ètics, algú que no sap valorar les conseqüències dels seus actes... fins i tot cínica. Que una persona així, a banda d'embustera com es va comprovar, pogués dedicar-se a l'ensenyament i estar al càrrec d'un grup de nens per mi és molt trist i preocupant.
Em quedo glaçat d'imaginar per un moment que els còmplices de jocs sexuals, si en comptes d'encapritxar-se de l'Helena Jubany, s'haguessin encapritxat d'un infant que fos alumne seu, ella segurament l'hauria ofert sense cap mena d'objecció, utilitzant les argúcies i enganys que fossin necessaris, com va fer amb l'Helena.

És evident que la Montse en el moment dels fets no podia ser bona persona ni en el somni més delirant. Comprenc que hi pugui haver gent obsessionada en inventar-se una realitat, però la Montse davant d'aquesta situació no fou una bona persona ni de la forma més remota.

Les bones persones per definició no menteixen. Persones mentideres com la Montse (està demostrat que va mentir de forma repetida i reiterada amb ànim d'enganyar) són fredes, calculadores, egoistes... i especialment en casos tan greus. Les bones persones ni menteixen ni callen davant una injustícia ni davant un fet greu.

Sí ara direu que no era egoista perquè mentia per amor... però això no vol dir que no fos egoista. El seu egoisme la portava a mentir repetidament per tal de preservar el seu suposat amor. Els que menteixen són egoistes perquè és una de les eines que utilitzen per aconseguir els seus objectius.

A banda de ser molt mala persona i embustera, el dubte és si fou realment assassina (encara que fos involuntàriament), còmplice d'assassinat o encobridora d'assassinat o bé tot plegat, que resulta el més probable. De no ser així és difícil que hagués mentit tant.

Mentir amb la mort d'una persona que d'una manera o altra ha estat companya teva o amb qui almenys has compartit excursions.... no sé, però no parla massa bé d'una bona persona que hauria d'aspirar a que el món fos una mica més just.

Mai un suïcidi m'havia generat tanta indiferència, perquè és evident que era una persona implicada en un assassinat.
Si almenys en la nota de comiat hagués explicat alguna cosa útil per la societat, però no, tan sols evidències, tonteries i rucades.
El que em produeix realment molta ràbia és l'abús i l'assassinat de la pobra Helena i la manipulació del seu cos.

Em pregunto si a la gent que diu que coneixia la Montse, no li importava res del que hagués pogut passar i no li preguntava res al respecte.

Anònim ha dit...

"Per ser l'homicida has de ser l'executora", aqui li falla el subconscient i confesa que va participar de manera indirecta.

Anònim ha dit...

En el cas de l'Anna Permanyer en Joan Sesplugues va aportar alguna cosa a la justícia universal.
La Montse Careta passarà a la història per ser una esclava sexual. La esclava sexual de Santi Laiglesia i una persona deficient dedicada a l'ensenyament.

Al departament d'ensenyament realment s'ho haurien de fer mirar i molt!
Però vaja, finalment no són més que putos funcionaris la majoria dels quals s'implica el més mínim (excepte comptades i lloables excepcions).

Per acabar tan sols faltava en Santi Laiglesia endollat a la Generalitat, ja, ja,ja... espero que mai arribi la república, perquè seria una república d'Embusteros Republicans de Catalunya, viciosos, mafiosos, assassins impunes, vagos, i corruptes.


Anònim ha dit...

He pensat exactament el mateix.
Amb aquesta frase (per ser l'homicida has de ser l'executor)es delata ella mateixa."ho va veure sap qui era l executor...."


Protegeix a l assassì q tots sabem qui és. Si fos innocent hauria parlat almenys per salvar la seva vida. Menteix en les declaracions.
També em fa molta tristesa perquè penso q aquesta noia estava dominada per la parella..obssessionada.
De vegades l'amor fa fer bestieses.
Discrepo en el q diu q no podia fer de mestra. Estimava els nens res a veure.
Està clar que van fer un broma q els hi va sortir malalament i q van voler simular un assassinat.
La mala sort que els culpables eren mès llestos i tenien amistat amb ...........

Anònim ha dit...

Respista a l Anònim anterior 19 d abril. Amb quin dret goses dir que la Montse era deficient i no podia fer de mestra. Què en saps tu de la seva vocació. Era bona mestra i li agradaven els nens. Això no té res a veure en que estigués bojament enamorada i abduïda del Santi al qui va protegir callant. Ella va pagar per tot el grup q va irganitzar aquest joc macabre q penso se ls va anar de les mans i vxn carregar a la més feble. La Montse. El Santi i altres campen ben tranquils....esperem q un dia se sàpiga la vetitat.
SEMBLA EVIDENT

Anònim ha dit...

La frase "per ser l'homicida has de ser l'executor" és pràcticament una confessió d'assassinat.
Era tan tonta que no és que fos tan sols encubridora i còmplice d'assassinat, judicialment, segons la "teoría del dominio del hecho" és una assassina, a no ser que es considerés tan subnormal com per ser ininputable.

Respecte a la seva professió, jo crec que una persona tan submisa i tan egoïsta no és el perfil ideal com per ser responsable d'un grup de nens. La vida d'una persona és sagrada i assistir (veient i ajudant) a un assassinat i fer com si res, mostra la qualitat humana real d'aquest ésser.

No hi ha dret que hi hagi gent tant dolenta sobre el planera. La llàstima és que encara quedin altres éssers tan dolents com ella.