"Ciutat morta", la justícia i el record d'un cas llunyà

El documental "Ciutat morta" es va emetre el passat dissabte 17-1-15 al Canal 33 i, a part d'aconseguir una audiència espectacular va remoure consciències i ha generat un intens debat ciutadà.

Si encara no l'heu vist us he de recomanar vivament que el mireu i podeu trobar-lo a la xarxa a:

https://www.youtube.com/watch?v=Wjwx9DBkYPs

El documental explica com uns fets del 4 de febrer de 2006 (4F) a Barcelona desencadenen una sèrie d'esdeveniments on queden al descobert els abusos policials, el racisme, els prejudicis, la injustícia de la justícia, la prepotència de la política, la docilitat dels mitjans de comunicació... el bo i millor de la nostra societat.
Una càrrega policial contra la gent que estava celebrant una festa en un teatre okupat acaba amb un guàrdia urbà en estat de coma. La policia fa una sèrie de detencions arbitràries i injustificades que acaben amb 5 persones torturades, detingudes i empresonades preventivament. Després d'un procés judicial altament irregular acaben condemnades i complint penes de presó.
Una d'elles, la Patrícia Heras, que ni tan sols estava al lloc dels fets, acabarà suïcidant-se anys després de no poder suportar la pressió del tracte injust que està rebent.

Un dels aspectes més preocupants del documental és la indefensió soferta pels detinguts. En un primer moment les forces policials els torturen amb total impunitat. Durant tot el procés judicial, la jutgessa desestima totes les proves que els poden ser favorables (peritatges forenses, extractes dels mitjans de comunicació, coartades demostrables...) i dóna credibilitat només a la paraula de les forces d'ordre públic. Paraula contra paraula i guanya SEMPRE la policia.
Els 5 detinguts viuen un autèntic calvari descobrint dia rere dia que NO HI HA JUSTÍCIA. I és molt dur haver d'admetre aquest principi i saber-se totalment indefens malgrat estar en possessió de la raó i/o la veritat.

Veure aquest documental m'ha fet despertar un cas que vam viure en primera persona l'any 2002 que hi té molts punts de contacte.
La Montse Careta, una amiga nostra que feia de mestra a Sabadell va ser detinguda acusada d'un assassinat que les proves pericials demostraven que era impossible que pogués haver comès. Va ingressar a presó i al cap d'uns mesos no va poder resistir la pressió i el dolor i es va suïcidar dins de la presó.
En tot aquest procés la Montse va estar fatalment assessorada per advocats i suposats amics que nosaltres sempre vam pensar que encobrien el veritable assassí. La van deixar abandonada a la seva sort i a la negligència de les instàncies judicials, la van abocar a un estat de depressió i desesperança que la va acabar empenyent al suïcidi i va deixar el cas "tancat".

Des del començament d'aquest bloc el cas "Montse Careta" ha estat a la llista de possibles temes que podia tractar algun dia i ara aquesta "Ciutat morta" m'ha empès a fer-ho.
En les properes notícies aniré desgranant aquest cas que estic segur que no us deixarà indiferents.