Està basat en una antiga història sobre la fam i el fet de compartir, l'al·legoria de les "culleres llargues", que ens ensenya que quan lluitem només per a alimentar-nos a nosaltres tothom passa gana, mentre que quan ens centrem en la fam dels nostres veïns, descobrim que hi ha maneres d'alimentar tothom.
Per a mi és la continuació d'un dibuix que vaig descobrir en una exposició d'Intermon-Oxfam i que va ser una gran font d'inspiració. Segur que molts l'heu vist alguna vegada...
Us deixo amb el vídeo i la reflexió que és estúpid que hi hagi gent passant gana si la natura ens dóna recursos suficients perquè ningú no n'hagi de passar.
2 comentaris:
Molt bones intencions, i molt aconseguit el vídeo. Llàstima que l'ésser humà té aquella naturalesa animal que el fa tan imprevisible...
Roger, no hem de ser il.lusos i hem de tenir clar que no canviarem el món, però penso que en el nostre entorn més proper podem influir per fer realitat el missatge que ens dóna aquest vídeo.
A petita escala hauria de ser perfectament possible. I si cadascú ho aconseguís traslladar a la seva petita comunitat...
ai, no! que hem quedat que no havíem de ser il.lusos...
Una abraçada
Eladi
Publica un comentari a l'entrada