Les notícies que no publico

Dies enrere (i no és la primera vegada) en un comentari a una notícia d'aquest bloc, un seguidor em deia:
- Ja estic esperant el teu comentari sobre el Jordi Pujol...

Però aquest comentari no va arribar mai. Llavors vaig pensar per què alguns temes no acaben convertint-se en notícies del picalapica?

Doncs principalment per falta de temps o per falta de motivació.
Per escriure una notícia al picalapica hi ha d'haver alguna cosa que m'hi empenyi: que m'emocioni, que em facin venir ganes de difondre-la, que em sacsegi i em faci venir ganes de mostrar-hi la meva opinió...
Si no s'activa cap d'aquests ressorts, doncs... no l'escriuré. Tot i que en alguns casos pot ser que sigui per culpa de la manca de temps en aquell moment.

També hi ha temes sobre els quals no em manifesto perquè no en tinc prou informació o suficients elements de judici o una opinió prou formada... que jo no sóc com aquells tertulians que opinen de tot...

Ara bé hi ha altres notícies que d'entrada voldria escriure, però m'ho acabo repensant i no arriben a sortir...
Són aquelles que afecten a temes massa íntims de mi mateix o dels qui m'envolten, que em sembla que no tinc dret a difondre o que em farien massa vulnerable...
A vegades explicaria algunes coses que tinc la sensació que faig tan malament... però llavors penso que no en trauria res de positiu per a mi mateix, tret de la llàstima o una falsa comprensió que disfressés la desaprovació. I potser ja en tinc prou desaprovant-me jo mateix...
A vegades explicaria coses que els passen a gent del meu voltant i que generarien la solidaritat i el suport dels lectors, però que potser farien sentir incòmodes o molestarien els protagonistes involuntaris d'aquells fets...
A vegades donaria una opinió massa negativa sobre alguna cosa propera a mi que potser em faria entrar en polèmiques estèrils de les que no en trauria res de bo i potser problemes... i d'aquests ja en tenim cadascú la nostra bona dosi i no cal buscar-ne més, oi?

En fi, que penso que el picalapica és un bloc on em despullo força, però he de reconèixer que no m'hi exposo de manera total. Encara em guardo coses que només arribo a compartir amb mi mateix i amb la mitja taronja que la vida m'ha regalat.