Anècdota-1:
Fa unes setmanes vaig començar a agafar uns alumnes que no són de la meva classe una hora a la setmana per ajudar-los en les seves dificultats en l'escriptura de textos. El primer dia estaven molt contents d'estar una hora amb mi i vam tenir un diàleg que deia aproximadament això:
- És que ets molt bon mestre!
- I vosaltres com ho sabeu si mai no m'heu tingut de mestre?
- No ho sé, però ets molt bon mestre.
- Per què? Perquè tinc ulleres de bon mestre?
- Nooo. No ho sabem...
- Per què tinc aquest boli que és de bon mestre?
- Nooo...
I finalment una nena va dir:
- Ets bon mestre perquè tractes molt bé els nens.
Anècdota-2:
Un dia la meva germana Judit, que treballa a la fleca d'un supermercat, m'explicava que va atendre una senyora a qui mai no havia vist. Li va servir un cafè i va seguir atenent altres clients.
Al cap d'una estona aquella senyora la va cridar i, com que ja tenia pagada la consumició, la meva germana es va témer que tingués alguna queixa del servei rebut. La seva sorpresa va ser gran quan la senyora li va dir, aproximadament:
- Et volia felicitar i donar les gràcies per la bona estona que m'has fet passar. He estat veient com treballes i com tractes els clients. Amb tots has estat simpàtica i educada i se't nota que t'agrada fer la teva feina. Jo mai no havia vingut aquí, però t'asseguro que tornaré.
Evidentment la meva germana va quedar gratament sorpresa i fins i tot emocionada per les paraules d'aquella clienta.
Record:
L'any 2002 vàries persones del meu cercle es trobaven en una situació en que laboralment se sentien injustament tractades. Tenien la sensació que feien bé la seva feina però que no se'ls valorava tot el que feien bé i que encara a vegades se'ls exigien coses que no tenien per què fer o se'ls criticaven coses que no tenien a veure estrictament amb la seva feina.
Jo, solidaritza't amb la seva causa vaig dir-los que faria una samarreta perquè puguessin protestar silenciosament de la seva situació.
I vaig complir la promesa. A Calafell vaig fer un senzill disseny i vaig fer fer unes quantes samarretes que vaig repartir entre els implicats i els de casa meva.
Al final de la notícia teniu el disseny i el producte final.
Conclusions:
1.- Tracta els altres com t'agradaria que et tractessin a tu.
2.- Tal faràs, tal trobaràs.
8 comentaris:
tant que s'agraeixen unes paraules amables de tant en tant i tan que costa de dir-les, molt sovint
Dues anècdotes precioses que constaten el bon fer de les persones...
Judit i Eladi us podeu sentir molt orgullosos de com sou...Endavant!!
Ei Eladi....moltes gràcies pels comentaris i quin goig i elogi ser co-protagonista de les bones maneres i el bon fer....tot un placer compartir aquest prestigi amb tu....mil gràcies....
No volia pas fer-me el xulo, eh? Només constatar que tractar bé les persones costa ben poc i, en canvi, pot ser una molt bona inversió perquè provoca que els altres també et tractin bé a tu.
Jaume, Anna, Judit, gràcies pels vostres comentaris.
Els que fa anys que et coneixem -i de retruc també als teus germans- ja sabem de quina pasta esteu fets. Per desgràcia avui en dia aquests tarannàs no són el que més abunda...
Un altre frase que també ho pot definir i que jo faig servir sovint és la de "No vulguís per tu el què no vulguis per ningú".
Gràcies, Roger.
Eladi
Com sempre ,amb els teus comentaris ,posant un sumriura els llabis i molta tendresa al cort
Gracias
Pilar de Solsona
Gràcies a tu, Pilar, per la fidelitat, la simpatia i les teves opinions sempre favorables i encoratjadores.
Petons de colors i... coca de croisant! ;-)
Eladi
Publica un comentari a l'entrada