El 14 de novembre vaig assistir a una estimulant xerrada del JOSÉ MARÍA TORO. Sota el títol “Educar con co-razón” i organitzada pel col•lectiu “Una altra educació és possible”, durant més de dues hores vam escoltar el discurs entusiasta d’aquest mestre, escriptor i conferenciant sevillà.
Entusiasme, sentit de l’humor i una manera d’enfocar la vida totalment encomanadisses: allunyar-se de les presses i els neguits, passar del fer al ser, escoltar la natura i els sentiments, buscar l’harmonia... Durant la xerrada vaig anar apuntant algunes frases que em van semblar interessants, enginyoses o que convidaven a la reflexió. Algunes crec que són literals i en altres casos us en transcric el sentit que jo vaig interpretar. Espero que us agradin:
• Les coses es divideixen en urgents, importants i essencials.
• A través de la pausa arribem a la pau...
• Cada moment és una situació única i irrepetible que hem de gaudir deixant-nos portar per la dansa de la vida.
• No hem de dir “no tinc temps”, hem de dir “tinc un excés de tasques a fer”. Canviar l’enfocament ja ens dóna la solució del problema.
• “El sabio sabe a qué sabe lo que sabe”
• Tot canvia si canvies la mirada sobre les coses.
• Educar és l’art d’encendre els ulls dels infants, que són les finestres del cor...
• Hem de lluitar contra el “fitxisme”, les fitxes només han de ser el procés final després d’un aprenentatge vivencial i manipulatiu.
• A les escoles hem de posar les programacions al servei de la vida i no a l’inrevés.
• Hem de descarregar l’escola de burocràcia, de currículum i de la presó dels llibres de text per poder passar de l’escola del “fer” a l’escola del “ser”.
• A les escoles hi ha moltes activitats però poques experiències.
• No hi ha d’haver cap programa curricular sobre educació emocional, l’educació emocional s’ha de mamar, s’ha de respirar, s’ha de practicar contínuament (aprenentatge atmosfèric) no pas una hora a la setmana.
• La peça clau de l’educació és el mestre. Les bones eines i recursos en mans d’un mal mestre, esdevenen males eines. Poques eines en mans d’un bon mestre, esdevenen bones eines.
• El mestre té dins seu tots els recursos que necessita.
• Un bon mestre ha de refiar-se de la seva pròpia inspiració...
• Un bon mestre ha de seduir, ha de ser alegre, ha de tenir una part d’actor.
• El mestre ha de predicar amb l’exemple i ha de ser una bona persona. Si és així el seu exemple arribarà als alumnes perquè ningú pot no-donar el que és realment.
• Un nen s’agenolla davant la coherència del seu educador.
• Dues coses bàsiques que ha de fer un bon mestre cada dia al matí amb els seus alumnes: SALUDAR-LOS (amb alegria, amb interès, amb un somriure...) i MIRAR-LOS (que tots els alumnes se sentin importants i estimats pel seu mestre).
16 de nov. 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
La meva admiració al Sr. Toro i, tanmateix l´agraiment a tots els assistents, sens dubte de la seva conferència, els alumnes i la societat en general, rebrà els seus beneficis, per la coherència i riquessa de les seves reflexions.
Pares,
va ser una xerrada molt interessant i instructiva i ceelbro que us n'hagi agradat la ressenya que n'he fet al picalapica.
Eladi
Publica un comentari a l'entrada