Els meus "tres tenors" (ara mateix)

El divendres 15 de novembre vaig tornar a anar a un concert de DANI FLACO. L’he anat a veure ja 3 o 4 vegades. La primera no sabia qui era ni quin tipus de música feia, però ens ho vam passar tan bé (crec que cada vegada hi he anat amb el Pablo) que cada cop que ha tornat a venir hem repetit i mai no ens ha decebut: sempre sortim amb un somriure provocat per les seves cançons de cantautor urbà (d’estil “sabinero”) i la simpatia i enginy dels seus comentaris entre cançó i cançó.
I també amb la satisfacció de gaudir d’un cantant que potser molta gent no coneix. El Dani Flaco no és número 1 dels 40 Principales, no ven milions de discos, no és portada de les revistes del cor. Però un concert del Dani Flaco és un autèntic regal. I saber-ho i saber que molta gent encara no ho sap ens converteix en una mena de “privilegiats”.

I això ara mateix em passa amb el Dani Flaco i 2 altres cantautors als quals vaig seguint: el POL CRUELLS i el RAMON MIRABET.
Gaudeixo dels seus concerts, dels seus discos, de la proximitat que em dóna haver-hi tractat personalment (al final dels concerts o a través del facebook) i sé que hi ha molta gent que no saben ni que existeixen. I  per molt que jo els digui que les seves cançons són guapíssimes i els seus concerts divertits i emocionants, serà molt difícil que trenquin la barrera invisible que creen els mitjans de comunicació i vagin a un concert seu, sense conèixer-los ni haver-los escoltat per la ràdio.

El Dani Flaco fa cançons urbanes i amb un punt “canalla”. El Pol Cruells té uns aires entre mediterranis i folk-country i tracta temàtiques més nostàlgiques i romàntiques. El Ramon Mirabet canta en anglès i es mou entre el pop-rock, el folk i la música negra. Però tots tres, malgrat les seves diferències estilístiques i personals comparteixen la passió per la música. Es nota que són feliços fent aquesta feina, que viuen per a allargar tan com sigui possible la seva carrera musical enmig d’una indústria difícil que només vol promoure uns quants noms comercials.
El Dani, el Pol i el Ramon estant vivint un somni magnífic, poden dedicar-se a la música, composen les seves cançons, les enregistren, fan concerts, videoclips... i segurament no imaginen una altra cosa que els faci sentir més plens. I jo, quan sóc a l’altra banda de l’escenari, escoltant les seves composicions, gaudint de la intensitat i passió que posen en les seves interpretacions i de la felicitat que destil.len, conscients del privilegi de dedicar-se a allò que estimen, em sento també privilegiat i feliç.
Encara que hi hagi poques persones entre el públic, encara que hagin venut pocs discos, encara que no surtin a les primeres pàgines de les revistes musicals... per a mi són els meus “tres tenors” ara mateix. I tenen el meu reconeixement, la meva admiració i... potser fins i tot una mica de la meva enveja.
Ep! sempre de la sana, eh? ;-)

Acabo amb un vídeo d'un directe del Dani Flaco perquè us feu una idea del que s'hi dóna i una última hora: el Ramon Mirabet participarà en el disc de la propera Marató de TV3 i així molta més gent podrà tenir accés a la seva veu i a la seva sensibilitat. I un ocellet m'ha dit que el 23 de gener actuarà al "Voilà" de Manresa... Us ho perdreu?